La Sala Walter Benjamin de Portbou es va omplir dissabte a la tarda en la doble presentació del llibre i la mostra Les fogueres del Pertús. Diari de l’evacuació de Catalunya, d’Àlvar d’Orriols. Prop d’un centenar de persones van assistir a aquest acte, que va ser un homenatge emotiu i entranyable a la figura del dramaturg, músic i poeta Àlvar Orriols.

L’alcalde de Portbou, Xavier Barranco, va encetar la trobada donant la benvinguda al públic i als familiars de l’homenatjat abans de cedir la paraula al conseller de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Josep Maria Bernils. L’acte va continuar amb les intervencions d’Antonio Espejo Trena, doctor en Història del Teatre; Manual Aznar Soler, catedràtic emèrit de Literatura Espanyola Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona; Carles B. Gorbs, el periodista i editor; Didier Damestoy  net d’Àlvar d’Orriols, i Mercedes de Orriols, filla d’Àlvar d’Orriols i protagonista del llibre.

Mercedes va detallar com va anar la sortida del país i les diferents vicissituds desencadenades per culpa del conflicte bèl·lic. Durant la seva intervenció  va voler agrair l’assistència i les paraules d’agraïment rebudes al llarg de l’acte i va fer balanç de la decisió que va haver de prendre el seu pare: «he tingut una vida molt feliç, però no pogut viure al meu país. Sempre em quedarà aquesta espina, no haver pogut tornar amb els meus pares».

L’EXPOSICIÓ. La mostra consta d’una trentena de dibuixos extrets del llibre del mateix nom que l’autor va fer mentre vivia el llarg i difícil camí de l’exili. Els dibuixos, documentats i explicats amb el seu corresponent peu, volen mostrar, d’una manera gràfica, el que va significar la Guerra Civil, els bombardejos i, sobretot, l’exili que van patir milers de famílies, ara fa poc més de 75 anys. Una manera de reivin­dicar i ressaltar la figura d’Àlvar d’Orriols com una persona il·lustre d’una gran popularitat i reconeixement als anys trenta, que va caure a l’oblit després de l’exili.
 
ÀLVAR ORRIOLS. Fou un poeta i dramaturg nascut a Barcelona l’any 1894. Va exercir altres disciplines artístiques i culturals com ara la música, el dibuix i l’escultura. Atret per la literatura, molt aviat publica els seus primers treballs en revistes i diaris de Barcelona. I alhora, de ben jove, ja va debutar en el teatre, en què va obtenir molts èxits i un reconegut prestigi. La premsa de l’època sempre va destacar Àlvar d’Orriols com l’impulsor del teatre popular i de masses i com un creador incansable. Era un home capaç d’escriure, recitar i actuar quan faltava un actor i tocar el violí com ningú.

A principis de l’any 1939, amb la seva família, va emprendre el tortuós camí de l’exili: Barcelona, Hostalric, Girona, Figueres, la Jonquera, el Pertús… Va morir l’any 1976, a l’edat de 83 anys, sense poder veure reflectida la seva voluntat de retornar de nou al seu país en democràcia.