L’exili republicà es recorda al coll del Lli
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, participa en la caminada d’homenatge del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha encapçalat l’homenatge institucional del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, que s’ha celebrat diumenge a la Jonquera. L’acte ha consistit en una caminada d’1,5 km per la mateixa ruta que van seguir les autoritats del govern republicà per exiliar-se: pel coll de Lli, a la Vajol. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, i el director del Museu Memorial de l’Exili (MUME), Enric Pujol, també hi han participat.
Posteriorment, la consellera ha visitat les tres exposicions del MUME: la mostra permanent sobre l’exili republicà; l’exposició temporal sobre còmics i exili, i «Art i memòria», de l’artista Miquel Duran, que tracta dels exilis i les migracions contemporànies.
Ubasart ha reivindicat la importància de commemorar el dia d’avui, perquè «recordar l’exili és una eina perquè esdeveniments així no es tornin a repetir, ni a Catalunya ni enlloc». La consellera ha remarcat el valor del llegat «magnífic de llibertat, d’autogovern i de justícia social» de la memòria republicana i, en aquest sentit, ha reiterat la «voluntat de fer un pas més i transformar-la en palanca de canvi i en garant de la no repetició». En aquest sentit ha avançat que «ho farem mitjançant la nova llei de memòria democràtica que aprovarem properament i que preveu incloure l’estudi de fets com els que avui commemorem als currículums educatius».
EL 5 DE FEBRER. És la data que commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, una efemèride que recorda —des que va ser instaurada per la Generalitat, l’any 2017— els milers de persones que van emprendre el camí de l’exili, un cop acabada la Guerra Civil. Aquell dia de 1939 el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio de Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña, i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio, van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli, juntament amb centenars de militars i civils, com el poeta Pere Quart o l’escriptora Mercè Rodoreda, entre d’altres. La major part d’exiliats no van tornar mai més a casa seva.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari