Expropiació per estat d’emergència

Coincidint amb el Dia Mundial de les Zones Humides, la Generalitat va anunciar l’inici d’un procés d’expropiació forçosa: l’objectiu és la restauració de l’estany de Vilaüt per millorar i recuperar la seva biodiversitat

per Gemma Visa

El Tema

Expropiació per estat d’emergència
Expropiació per estat d’emergència | Gemma Visa

En el context de sequera en què es troba el territori sorgeixen problemàtiques afegides que dificulten encara més la preservació de la biodiversitat. Un exemple es troba al nord dels Aiguamolls de l’Empordà, a la zona dels estanys de Vilaüt. En aquests terrenys, i coincidint amb el Dia Mundial de les Zones Humides, la Generalitat va anunciar dijous passat l’inici d’un procés d’expropiació forçosa. L’objectiu és la restauració de l’estany per millorar i recuperar la seva biodiversitat.

In situ, la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, va assegurar que «ens trobem en una  zona amb una emergència ambiental molt severa». Això ha portat el departament a iniciar l’expropiació per la via d’urgència, ja que no hi ha hagut un acord amb la propietat per a l’adquisició pública d’aquesta part de la reserva integral, que representa unes 29 hectàrees de les 300 que té la reserva integral. Barnadas va lamentar que els tractes amb la propietat no hagin prosperat: «L’expropiació forçosa no és la millor manera però com a administradors públics hem de garantir que aquests espais formin part de la gestió pública i, després de diverses reunions amb els propietaris proposant una compra o una permuta, no hi ha hagut acord, i l’estat d’emergència d’aquest estany ens obliga a actuar». Tot i això, l’actuació també dependrà de la tramitació judicial i els seus tempos. Mentrestant, Acció Climàtica diu que incidirà en la gestió d’aquest espai.

DEGRADACIÓ. La situació actual de l’estany de Vilaüt no ha estat d’un dia per l’altre. Hi ha diferents motius, entre els quals l’impediment d’aquest estiu per part de la propietat perquè arribés aigua dels regants a l’estany. Això sumat a la sequera ha deixat la zona «molt seca i amb una consistència hidrològica molt feble». Els experts recorden que en aquests espais hi fan parada les aus migratòries i també s’hi alimenten espècies de la zona. 

La idea és que amb la gestió pública es pugui fer una aportació d’aigua i es resolgui bona part del problema. El director de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, explicava: «La llacuna temporal necessita aportació d’aigua i la mateixa aigua matarà les plantes invasores, la natura farà el seu curs i per ajudar en la restauració caldrà veure si hem de fer alguna altra actuació».

INVERSIÓ DE 2,4 MILIONS. Dins la mateixa reserva dels Estanys dels Aiguamolls de l’Empordà, sí que ha prosperat una operació de compra pública, encara en tràmit. Es tracta de l’estany dels Tres Ponts, també conegut com estany de Sant Anton. El Departament d’Acció Climàtica ha comprat al propietari 70 hectàrees de la finca d’aquesta llacuna, que passaran a ser totalment de gestió pública. El cost de la compra ha estat d’1,4 milions d’euros (preu de mercat) i es compta amb un milió d’euros procedent del fons Next Generation per poder-hi actuar.

En aquest espai de la reserva hi ha un projecte per recuperar el sistema. Comprèn la zona que comunica Castelló d’Empúries amb Palau-saverdera fins a la zona de la Rubina, i l’adquisició permetrà fer «una inundabilitat controlada, afavorir biodiversitat tant de flora com de fauna i fer un sistema el màxim de naturalitzat possible», explicava  Marc Vilahur.

OBSTACLES PER A TOTHOM. Amb els anuncis fets pel Departament d’Acció Climàtica es referma la intenció de fer una política d’adquisició de reserves integrals, amb l’objectiu de fer-ne una gestió pública. Es considera, segons Anna Barnadas, que «aquest és el sistema que permet garantir millor la biodiversitat d’aquests espais». En el cas de la reserva dels Estanys, es calcula que més de la meitat del’espai  passarà a mans públiques. És a dir, 170 hectàrees de les 300. D’altra banda, el director de Polítiques Ambientals admetia que fa 20 o 30 anys es va declarar una reserva sense negociar amb els propietaris ni preguntar-los res. Per això afegia: «Ara estem posant solució a una situació enquistada, en la qual ni els privats poden fer, ni nosaltres tampoc». 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article