El psicoanalista empordanès Carles Frigola analitza en el seu darrer llibre la crisi dels partits i la democràcia

Novament el psiquiatra i psicoanalista figuerenc Carles Frigola ha escrit un nou llibre, que no deixarà indiferent el lector i que per la temàtica ja li ha provocat uns quants problemes a l’hora d’editar-lo. Finalment surt a la llum La plaga emocional. Psicología de masas del fascismo del siglo xxi. Es tracta d’una actualització de l’obra sociopolítica del psicoanalista austríac Wilhelm Reich, del qual Frigola n’és deixeble i incansable divulgador des de fa dècades.

La primera presentació del llibre es farà a la Biblioteca de Figueres, el proper dijous 26 de gener (19 h), però se’n faran d’altres, ja que es tracta d’una obra pensada per a diverses tipologies d’audiència —ara mateix ja se n’està fent la traducció al català— tant a casa nostra com més enllà. De fet, l’objectiu de l’autor és divulgar i actualitzar el pensament de Reich, que, al seu torn, havia estat deixeble del pare de la psicoanàlisi, el també metge austríac Sigmund Freud.

Frigola ens explica que «el llibre ens convida a qüestionar la nostra relació amb la realitat exterior, com un fenomen en el qual hem d’encaixar o que ens exigeix una adaptació. Aquesta relació ens crea un sentiment de l’individu, per al qual res importa. Vivim atrapats en la creativitat d’algú altre o d’una màquina. A través dels diversos capítols del volum noves perspectives, noves formes de situar-nos per observar des d’una mirada psicoanalítica de la nostra realitat social. I constatem que a vegades ens apropem a aquesta nova mirada sobre la societat i el món i a vegades posem en guàrdia les nostres defenses per no veure-ho».

L’autor recorda que «Reich va interpretar “fins polítics” com a “fins caracterològics”. El caràcter patològic (la plaga emocional que dona títol al llibre) de la naturalesa humana dels líders que ens governen ha fet que els estàndards de l’excel·lència i la decència política continuïn disminuint en el nostre país. La pol·lució ideològica amb els naixents feixismes, la pol·lució mediambiental amb el canvi climàtic, la pol·lució bèl·lica amb la guerra d’Ucraïna, etc., és el resultat de la pol·lució de l’estructura caracterològica humana, que s’ha tornat irracional i que enfonsa les seves arrels en el regne del dimoni de la política». Per això cita William Shakespeare: «L’infern està buit i tots els dimonis estan aquí».

La seva visió crítica de la gestió pública passa per afirmar que «mirar (que no veure) i confiar en la política per resoldre els problemes socials del segle xxi és un excel·lent exemple de ceguesa (com deia Saramago) del que és la política. Aquesta ceguesa és com una distracció, un vagar, un estar fora de si, una hipnosi de les masses, una falta o deficiència crònica de la persona que no té un contacte bioenergètic i sensorial amb el seu món interior i exterior, sense contacte amb ell mateix, amb els altres i amb els esdeveniments de la vida personal, social i política».

El que va motivar a escriure aquest llibre al doctor Frigola va ser «que en els darrers anys he psicoanalitzat dues persones públiques, una clarament d’extrema esquerra i una altra de dretes, però amb moltes connotacions d’extrema dreta. Ho explico en algun capítol i plantejo tot un conjunt de consideracions fins al punt de preguntar-me si la psiquiatria és una branca de la política. I crec que puc respondre afirmativament perquè l’individu està malalt, però la societat també. El psicoanalista cura les persones, però les institucions també van emmalaltint, sigui per la burocratització, sigui per la corrupció. El mateix passa amb els partits polítics. Per tant, és bo aplicar la psicoanàlisi en la política per tal de prendre unes decisions millors».

EL DOCTOR. Carles Frigola (Borrassà, 1944) es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina a la Universitat de Saragossa i es va especialitzar en Psiquiatria a la Facultat de Medicina de Barcelona. Diplomat en Psicoanàlisis a Londres, va viure uns anys en aquesta ciutat, on va formar part del moviment anglès de psiquiatria comunitària. Una etapa que ell considera d’exili professional i on va conèixer Eva Reich, la filla del psicoanalista, les teories del qual el van impactar des d’aleshores. En els seus inicis professionals va exercir com a metge de família a Peralada i a Pont de Molins, als anys 70, però de seguida es va dedicar a la psiquiatria amb consultes obertes a Figueres i a Creixell, després d’haver treballat a Barcelona i com a professor a la Facultat de Medicina i investigador associat al Servei de Neurologia i Psiquiatria de l’Hospital Militar.

Apassionat de la seva feina, no ha parat mai de promoure iniciatives innovadores, com la creació de la primera comunitat terapèutica de l’Estat espanyol a Creixell, que ha mantingut amb totes les adaptacions als nous temps i que ara té continuïtat a través de la seva filla, Carlota Frigola, i la resta de l’equip. També ha escrit nombrosos articles en revistes especialitzades i ha pronunciat conferències i ponències. Tot plegat ha quedat palès en diversos llibres: El cuerpo dividido (1980), Wilhelm Reich: el autor y su obra (1980), Los ángeles caídos (1989), El carácter femenino (2002), Primeros auxilios emocionales (2004), La Immaculada decepción: cordura, locura y sabiduría (2006), El cavaller Dalmau de Creixell i altres escrits empordanesos (2008) —la seva primera incursió en la recerca històrica—, Reich. Cuerpo y psicoanàlisis, (2011), Cartas de Freud a Reich (2016) i Anatomia de las emociones (2021).