L’Ajuntament posa en ‘stand by’ l’aprovació del pacte educatiu de ciutat per buscar més consens amb els centres educatius

Figueres és el cinquè municipi amb la població menys formada de tot Catalunya. El percentatge de graduats universitaris només és més baix a Badia del Vallès, Salt, Santa Margarida de Montbui i Canovelles. Concretament, només el 17% dels figuerencs tenen estudis superiors, quan la mitjana espanyola és del 32%, i els percentatges de ciutats com Sant Cugat del Vallès, Barcelona o Girona són del 61%, el 46% i el 37%, respectivament.

La regidora no adscrita Alba Albert va donar a conèixer aquestes dades la setmana passada, quan el ple ordinari d’aquest mes de gener havia d’aprovar el document «Pacte educatiu de ciutat: Propostes i mesures». I va alertar: «És una dada esfereïdora si volem ser una ciutat culta i de qualitat on la gent s’hi guanyi bé la vida».

El document del pla, preparat conjuntament per tots els grups polítics representats al consistori, estableix una sèrie de mesures per millorar el sector educatiu de la ciutat, tant a nivell organitzatiu com a nivell pràctic. Però finalment va quedar sobre la taula perquè el mateix dilluns de la sessió els directors de diversos centres així ho van demanar.

«Entenem que un pacte educatiu de ciutat és un pacte real que ha de buscar la unanimitat i que, per tant, després de la instància que hem rebut aquest matí, considerem que hem d’explicar millor aquest document», va argumentar l’alcaldessa, Agnès Lladó, que va afegir: «Hem estat treballat durant dos anys però, evidentment, si una cosa tenim molt clara des de l’equip de govern és que en la instrumentalització política que es pugui fer de qualsevol pacte educatiu o per l’educació, nosaltres no hi volem jugar». Per això l’Ajuntament ja ha convocat una reunió amb els directors que van fer la petició. «Volem explicar, tant el govern com totes les persones que han participat en la redacció, d’on surt aquest document, quin procediment s’ha seguit i quina representació ha tingut la comunitat educativa per aconseguir aquesta unanimitat política», diu Lladó, deixant clar que «l’educació ha de ser pal de paller de moltíssimes coses que hem reivindicat de manera continuada».

En aquest sentit, Alba Albert també va recordar que «en polítiques educatives tenim molt camí per fer, i el pacte que hem estat treballant tots els grups municipals en els darrers mesos és una eina més per avançar». «Sempre hem dit que en aquesta ciutat el futur és una urgència avui. I quan ens posem davant d’aquestes dades, podem concloure que anem tard. Però probablement mai és tard si es tracta de treballar per garantir una millor educació als nostres infants i joves», va afegir Albert, que va voler concloure: «Sincerament estàvem convençuts, perquè hem format part del procés des del moment u, que existia unanimitat política i del món educatiu, perquè fins ara ningú havia dit el contrari i tot s’ha fet des del diàleg i incorporant desenes de modificacions dels actors implicats. Ara necessitem més temps? Doncs som-hi. Però espero i desitjo que no ens el facin perdre. Amb l’educació, com amb la salut, no s’hi juga».

El proper 30 de gener, després d’adjudicar el projecte, l’Ajuntament començarà a executar el nou pla d’asfaltatge de la ciutat. Un pla dotat amb uns 800.000 euros que permetrà arranjar 60 vials. Ho va avançar el vicealcalde, Pere Casellas, a instàncies d’un prec que va presentar la regidora de Cs Elisabet Guillén.

Guillén va lamentar el mal estat del paviment del carrer Joan Mates, que passa per sobre de la Ronda sud en el seu extrem més urbà. «Ha quedat el carrer desnivellat perquè s’hi ha fet diverses obres. Però és que a més a més, el tram que va del carrer Creu de la Mà fins al carrer Josep Roca és realment impracticable», va assegurar. I Casellas li va confirmar que el carrer Joan Matas és precisament un dels que s’asfaltaran aquest 2023.

La Generalitat de Catalunya ha resolt recentment una nova convocatòria de subvencions de projectes de mobilitat segura i sostenible que ha dotat Figueres amb 146.000 euros. I el regidor no adscrit Carles Arbolí va aprofitar l’apartat de precs i preguntes del ple per demanar en quin projecte concret s’invertiran aquests diners. El regidor d’Urbanisme, Xavier Amiel, li va respondre que a la cruïlla semafòrica de l’encreuament entre la pujada del Castell i l’avinguda Salvador Dalí. I l’alcaldessa, Agnès Lladó, va voler concretar: «És un lloc amb una sinistralitat, com molt bé saben, alta, i creiem que aquesta cruïlla ho pot resoldre. I si arriben recursos de la Generalitat, molt millor».

Per la seva banda, el regidor de Cs Héctor Amelló va demanar si, tot i la irrupció de la pandèmia, s’ha fet alguna cosa per impulsar el projecte dels bancs de l’amistat tal com s’havia acordat a principis de mandat. «Considerem que era una bona proposta, sobretot per treballar temes d’assetjament escolar, i on hi havia una col·laboració important per part dels alumnes. La iniciativa ha tingut força èxit en diferents centres, i és un bon sistema per posar fi a certes actituds», va dir.

El regidor d’Educació, Josep Alegrí, va recordar que quan es va aprovar la moció, es va presentar la iniciativa a totes les escoles de Figueres i els va semblar molt bona idea. I malgrat que la covid va retardar la seva implantació, ara s’ha tornat a reprendre. Però «ho vam fer ja amb el curs iniciat, i va semblar que potser era bo tenir-ho per al proper curs», va explicar Alegrí, que va afegir: «El primer trimestre del 2023-2024 estaria prevista tota aquesta campanya. Fins i tot, si ho recorden, hi havia previst una mena de concurs entre les escoles i els bancs, i vam pensar que, per mirar d’engrescar totes les escoles i, sobretot, l’alumnat, serà bo mirar d’encetar-ho a principi de curs».

També a l’apartat de precs i preguntes, el regidor no adscrit Miquel Fernández va exposar que els veïns el barri de la Presó han tornat a manifestar que tenen problemes amb un taller mecànic de la zona que «deixa els vehicles estacionats en zones d’aparcament del barri, especialment al carrer Sant Jordi, al carrer Sant Pau i al carrer Llorer». Va demanar al vicealcalde, Pere Casellas, «com està el tema i quines accions s’han dut a terme per solucionar-lo», i Casellas va respondre que la Guàrdia Urbana ja hi va fer una visita i que probablement (ho havia de confirmar) va iniciar algun expedient per a la retirada dels automòbils.

Una altra de les preguntes, formulada per Jordi Masquef interpel·lava la regidora de Medi Ambient, Sònia Trilla, sobre els gossos que s’han tret de la gossera de Figueres per portar-los a un refugi de Ventalló. Va demanar sobre el cost de l’actuació, qui faria la recollida dels gossos a partir d’ara i els traslladaria a Ventalló i, sobretot, quins són els plans de l’Ajuntament per als gossos que no hagin estat adoptats després d’aquests tres mesos en què, per recurrència, no es podrà tornar a subscriure un nou contracte.

La regidora Trilla es va limitar a respondre que li faria arribar un informe per escrit amb tota la informació. Resposta que no va agradar al portaveu de Junts per Figueres. «Nosaltres venim a fiscalitzar l’actuació del govern. Si a cada resposta ens diuen que ja ens ho enviaran per escrit, és tirar pilotes fora. Permeti’ns que nosaltres puguem dur a terme la nostra tasca de fiscalització, i que vostès rendeixin comptes a davant de la ciutadania en seu plenària», li va reblar.

A l’apartat de precs i preguntes, tots els grups van aprovar per unanimitat la moció institucional per un impuls de la salut a l’Alt Empordà, i una altra presentada per Cs que aposta per impulsar l’economia circular. En aquest sentit, es va acordar redactar un full de ruta, «i això inclou detallar accions concretes, detallar un calendari d’aplicació, buscar finançament i divulgar el concepte entre els veïns», va dir Elisabet Guillén.

El text també reclama que l’Ajuntament s’impliqui activament en aquesta transició a través dels serveis que pot prestar, «com seria l’aprofitament d’embassament subterranis i recollida d’aigües pluvials per al reg de parcs i neteja de carrers», o bé fomentant models de producció circulars com ara «mercats populars d’intercanvi que donin una segona vida a productes usats», entre d’altres.

La Guàrdia Urbana va reprendre les protestes al ple, i durant tota la sessió una quinzena d’agents escudats amb diverses pancartes van estar proferint xiulets des de l’exterior. Fa unes setmanes el sindicat SIP-Fepol va trencar negociacions amb el govern, que havia reprès després del conflicte per les hores extra de l’Acústica. «La gota que ha vessat el got», va explicar el delegat sindical, Sergi Fernandez, va ser la intenció d’incloure a les fitxes laborals la disponibilitat sense pagar-la. A això s’hi suma que no s’han inclòs tres noves fitxes que havien «pactat», i que se’ls ha «exclòs» de l’augment de remuneració per treballar festius i per nocturnitat, que sí que s’ha aplicat a altres treballadors. La decisió de tornar al «conflicte» és compartida amb el sindicat CSIF i, a banda dels plens, també es volen convertir en «actors» presents als actes electorals.