La Reial Foneria aflora per la sequera

per Gemma Visa

El Tema

El nivell extremadament baix de l’embassament de Darnius Boadella ofereix imatges no vistes en almenys dues dècades






Feia temps que no era visible una situació així de l’embassament de Darnius Boadella. L’extrema sequera ha fet sorgir a la superfície la primera planta de l’antiga Reial Foneria de Ferro Colat de Sant Sebastià de la Muga. Ha estat Gas Mountain (Grup d’Amics Senderistes) l'associació que ha difós les imatges preses per un dels seus membres. Si bé és cert que preocupa el nivell de l’embassament alt-empordanès, també és cert que la situació ha permès descobrir un tresor sota l’aigua, que potser molts desconeixien, ja sigui per edat o per altres qüestions.




[caption id="attachment_56575" align="alignnone" width="500"] Així es veia l'estructura de l'antiga foneria fa 25 anys[/caption]

La Reial Foneria va ser el primer alt forn de Catalunya dedicat a la producció de ferro de fosa i sobre la seva existència i activitat n’ha publicat artícles i fotografies el figuerenc Marià Baig, bona part als Annals dels Estudis Empordanesos (IEE). La Reial Foneria va ser una iniciativa del jonquerenc Pere Grau Balló i París (1721-1780), que el 1766 obtingué autorització reial per explorar i explotar les mines de ferro del terme de Sant Llorenç de la Muga. La construcció de l’edifici es va dur a terme entre els anys 1768 i 1771 i va començar a produir el 1773. La foneria es va orientar a la producció d’armament i munició (projectils d’artilleria) sota control de la Secretaria de Guerra i sota la direcció de l’enginyer suís Jean Maritz (director de les foneries militars). Altres personatges clau en la posada en funcionament de la foneria van ser Louis Brocard, persona de confiança de Maritz, i Francisco Juan del Rey. La producció es transportava tot seguit a la ciutadella de Roses i servia per proveir l’exèrcit. La foneria va quedar destruïda l’any 1794, en el curs de les Guerres de la Convenció i en la batalla de Sant Llorenç de la Muga o batalla del Roure.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article