Al museu que Sueca ha dedicat a l’escriptor es recorda la seva relació amb Pla i les col·laboracions a ‘Canigó’

Acabem de deixar enrere l’Any Fuster. Al llarg de tot el 2022 l’escriptor valencià Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) ha protagonitzat nombrosos actes culturals arreu dels Països Catalans coincidint amb el centenari del seu naixement. La nostra comarca no n’ha estat exempta i ha recordat sobretot la relació que va tenir amb un altre prohom de les lletres catalanes, Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981). Una visita a la casa natal, convertida en museu des de fa cinc anys gràcies a l’Ajuntament de Sueca i a la Generalitat Valenciana, evidencia els dos principals vincles de Fuster amb l’Empordà: Pla i la revista Canigó.

La zona expositiva del museu ocupa la planta baixa de la casa on va transcórrer la major part de la vida de l’autor valencià. D’entre tot el llegat material cedit pel seu hereu s’ha realitzat una acurada selecció de diversos documents personals com ara manuscrits, llibres, cartes, notes de treball, originals de la seva obra o fotografies que permeten resseguir la trajectòria vital, literària i cívica de l’extraordinari escriptor. Tot això acompanyat del seu fons artístic amb obra gràfica, pintures, ceràmiques i escultures.

Entre el material que s’hi exhibeix apareixen cartes de Fuster a Pla. Precisament la relació dels dos escriptors ha motivat una exposició temporal a la Fundació Josep Pla de Palafrugell, que es va donar per closa la setmana passada. El seu director, el filòleg figuerenc Francesc Montero, n’ha estat un dels artífexs i amb la conferència «Joan Fuster – Josep Pla. Una conversa infinita» —que donava títol a la mostra— ha explicat els vincles que hi van haver entre els dos autors i que han estat motiu d’estudis per nombrosos especialistes.

Castelló d’Empúries i Figueres són dues poblacions de la comarca on es va poder escoltar la xerrada. D’altra banda, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres i a l’Alfolí de la Sal de l’Escala es va poder veure l’espectacle De Sueca a l’Empordà, escrit per Sebastià Bennasar, que explicava la relació entre els dos autors. Finalment, a Figueres també s’ha pogut veure l’exposició itinerant «Joan Fuster, una vida il·lustrada».

En la seva conferència, Montero assenyala que «Josep Pla i Joan Fuster són els dos escriptors més decisius de la literatura catalana del segle xx. Al marge de les diferències generacionals o ideològiques, la seva manera d’entendre la literatura i el país no només són complementàries, sinó que mostren unes grans afinitats: referents literaris compartits, preocupacions semblants, dedicació paral·lela al periodisme, editors en comú. Fuster és vigent, en primer lloc, per una qüestió d’altura intel·lectual i de qualitat intel·lectual. Es demostra que l’amplitud del seu coneixement ens marca el camí. La manera d’entendre el món i la societat, aquesta mirada crítica que té, ajuda a millorar-la».

Va afegir que «Pla i Fuster tenen estils molt diferents i malgrat això van ser amics i van teixir complicitats. El de Fuster és un estil més intel·lectual; en canvi, el de Pla és un estil més viscut, més a partir de l’experiència i més sensual. Això no vol dir que no tinguin els mateixos objectius, també els de fer-se entendre i influir sobre la societat». En relació amb Fuster, Montero remarca que «el seu pensament és completament vigent. Segurament, hauria de ser-ho més. Els fets actuals ens demostren que no ens hauríem de desviar gaire en el camí que ens va marcar en la consciència nacional, d’unitat cultural, de teixir ponts entre els diferents territoris dels Països Catalans. Això està abandonat o, com a mínim, hauríem de reforçar-ho més. Era el camí per trobar un èxit a escala nacional».

RELACIÓ AMB ‘CANIGÓ’. En la visita al Museu Joan Fuster de Sueca destaca un plafó on apareixen totes les capçaleres de diaris i revistes on va col·laborar l’escriptor. Entre elles, una de coneguda: Canigó. La revista nascuda a Figueres el 1954 i desapareguda a Barcelona el 1983 va ser dirigida des del 1971 per l’escriptora Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943 – Barcelona, 2020), que va ser destinada el 1967 com a professora de filosofia a l’institut Ramon Muntaner.

En el seu llibre Els racons de la memòria, Simó reconeix que «la persona més important de la meva vida va ser Joan Fuster. El vaig conèixer de seguida d’incorporar-me a la facultat. (...) Al País Valencià no crec que hagi passat mai un fenomen com el de Fuster. (...) El tornes a llegir i et tornes a dir que una persona així és capaç de fer un país». No és d’estranyar, per tant, que a través del vincle valencià de la directora de Canigó, la firma de Fuster aparegués sovint a la revista en diferents etapes. A Sueca ens ho recorden permanentment.