Busquen més proves del ‘kykeon’ de Pontós

per Redacció ACN

Cultura

Les restes d’aquesta poció al·lucinògena utilitzada a l’antiga Grècia només s’han trobat al jaciment ibèric Mas Castellar






L’empresa Món Iber ROCS està realitzant treballs d’excavació al jaciment ibèric Mas Castellar de Pontós, amb l’objectiu de trobar restes arqueològiques relacionades amb el kykeon, una poció al·lucinògena utilitzada a l’antiga Grècia, elaborada amb cervesa i banya de sègol, un fong paràsit molt verinós, que apareix en aquest cereal.


Aquesta, però, no és l’única particularitat d’aquestes excavacions finançades per la Generalitat, que també compten amb el suport de la Universitat de Yale, dels Estats Units. El centre americà serà qui assumirà els costos de l’anàlisi dels materials que s’hi localitzin. L’explicació de tot plegat té l’origen als anys 90, quan es van començar les excavacions en aquest jaciment, de la mà de l’arqueòloga Enriqueta Pons.


L'ORIGEN. Tot i que el 1968 el propietari de la finca va mostrar ceràmiques i peces de ferro recuperades al llarg del temps, que demostraven el potencial arqueològic de l’espai, la primera intervenció va ser la de Pons, que es va centrar en una de les dues cases d’influència grega. En una d’elles s’hi va trobar una mena de capella domèstica de finals del segle iii aC, on van localitzar tots els elements de la realització d’un culte agrari dedicat a la deessa Demèter. En concret, s’hi van trobar restes de xais, bous, porcs, un cavall i diversos gossos, un altar de marbre blanc en forma de columna de capitell jònic, diversos vasos d’ofrena i un fragment de mandíbula humana.
Posteriorment la investigació de la tesi doctoral d’un altre arqueòleg, Jordi Tresserras, va portar a analitzar les mostres extretes de la part de la mandíbula localitzada i d’un vaset de ceràmica ibèrica oxidada. A l’interior d’aquest minúscul recipient, hi van trobar restes del beuratge al·lucinatori fet a partir de banya de sègol.


Tot i que aquests resultats es van publicar el 1997, no va ser fins al 2018 quan l’autor del llibre Les claus de la immortalitat, Brian C. Muraresku, que investigava l’ús d’aquestes substàncies, va contactar amb Pons: «a Pontós hi havia el que estaven buscant des de feia temps», explica.


ELS TREBALLS. La campanya actual se centra en el punt on es van trobar aquestes restes, i «esperem trobar nous elements del recinte», diu l’arqueòleg-director de l’empresa de Món Iber ROCS, Jordi Morer.


De moment, ja han aparegut restes d’algunes peces i un nou tros de l’altar de marbre localitzat durant les excavacions dels anys 90. «Nosaltres en aquell moment vam excavar el nivell superior, del moment de l’abandonament, però hi ha nivells inferiors, i ara, segurament, trobarem el que no hem trobat a sobre», remarca Pons.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article