S’han trasplantat 50 exemplars de joncs florits i 50 de capells d’aigua als arrossars empordanesos i 30 individus de Sarcocornia alpini en una zona d’aigües salines del Parc Natural de les Illes Medes i el Baix Ter

El Departament d’Acció Climàtica ha impulsat el projecte ReFlora per recuperar tres espècies de flora que estan en perill d’extinció. En concret, es tracta del jonc florit, el capell d’aigua i la Sarcocornia alpini. Totes tres presenten una població natural de menys de tres individus i es poden trobar en diferents espais de les comarques gironines. Per recuperar-les, s’ha fet créixer un banc de plantes al viver, on tenen condicions més favorables, i les ha trasplantat al medi natural dels ambients aquàtics del Baix Ter. S’han trasplantat 50 exemplars de joncs florits i 50 de capells d’aigua als arrossars empordanesos i 30 individus de Sarcocornia alpini en una zona d’aigües salines del Parc Natural de les Illes Medes i el Baix Ter.
Durant el setembre, l’equip ha fet la darrera plantació del capell d’aigua a l’estany de la Boada, a Palau-sator (Baix Empordà). En aquest cas es tracta de 50 exemplars i se’n farà un seguiment exhaustiu per tal d’assegurar la seva supervivència.

La investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Sandra Saura, que lidera el projecte, explica: «Aquestes tres espècies de plantes estan a punt de desaparèixer a Catalunya, i algunes presenten una població natural amb menys de tres individus». La iniciativa pretén pal·liar aquesta situació i, en definitiva, avançar en el seu objectiu d’aconseguir que la flora catalana amenaçada vagi guanyant més terreny. De fet, volen que recuperi les poblacions que l’activitat humana ha fet desaparèixer amb el pas del temps.

Els informes dels darrers anys mostren que la Sarcocornia perennis ha patit una davallada de més del 90% al parc natural. Es tracta d’una planta característica de les costes mediterrànies ibèriques i que fins al 2010 no tenia una categoria protegida per la UICN.

Per la seva banda, el capell d’aigua fa temps que s’està vigilant per part del cos científic i els Agents Rurals. Ara mateix s’estima una població estable, però amb només 10-20 individus. Com que viu en zones properes a abocaments de restes vegetals i proliferació de canyís, les accions de conservació són encara més urgents. A Catalunya es pot trobar només al massís de l’Albera.

I el jonc florit és una planta que neix i creix als marges de recs i camps d’arròs, zones delicades per l’ús d’herbicides i de maquinària pesada. Ara mateix només se’n coneixen dues poblacions a l’Empordà. Està en perill des del 2001 i també al catàleg de flora amenaçada del país. Val a dir que tant aquesta espècie com Hydrocotyle vulgaris són força habituals en els circuits comercials internacionals de plantes aquàtiques ornamentals i deuen entrar a Catalunya de manera irregular. Una paradoxa important, ja que mentre estanys privats poden tenir aquestes varietats domesticades, les silvestres estan desapareixent de la geografia catalana.