A principis del segle XX no es feien cavalcades i la mainada posava les sabates al balcó

Si llegim qualsevol carta als Reis que aquests dies escriuen els nens i nenes empordanesos, ens trobarem amb un llistat prou ampli i variat de peticions, entre les quals destacaran aquelles que fan referència a tota mena de joguines electròniques i als videojocs. En algunes ocasions, però, la crisi ha fet escurçar aquesta llista en moltes famílies i en alguns casos el regals els hauran de suplir institucions benèfiques, com la Creu Roja, que no deixa de distribuir, a la nit del 5 de gener, centenars de lots per no deixar cap mainada de Figueres i de diversos municipis de la comarca sense joguina.

Unes hores abans d’encetar la nit màgica, els carrers i places de quasi tots els pobles empordanesos seran l’escenari de l’arribada dels tres reis amb cavalcades que incorporen la presència de carrosses, patges, cavalls i grups musicals. Això, però, amb retallades o sense, no ha estat sempre així. Hem fet un cop d’ull a la història més recent i ens trobem que «l’any 1900 la festa de Reis es limitava que la mainada posés les sabates al balcó, per tal que l’endemà les trobessin plenes d’algunes joguines i dolços. Representaven els presents dels tres reis de l’Orient en pagament al seu bon comportament durant l’any transcorregut. D’uns reis que no havien vist mai més que dibuixats a les estampes, però amb els quals sempre somniaven».

Aquest és el testimoni de Pere Teixidor Elias (Figueres, 1892- 1981) al seu llibre Figueres anecdòtica, segle xx, tot un compendi de tradicions socials passades. Assegura que després de la Guerra Civil «la cosa ja té tot un altre aspecte i la festa dels Reis ha pres un relleu insospitat. S’ha fet corpòria, espectacular, efectista, enlluernadora i fantàstica», i relata la rebuda que a mitjan segle passat feien els figuerencs als Reis de l’Orient, una crònica que, en les seves arrels, difereix ben poc de com succeeix avui en dia.

I com que els Reis de l’Orient no han distingit règims polítics, no deixa de ser curiosa la imatge que acompanya aquest reportatge. Es tracta d’una recepció a l’Ajuntament de Figueres, a mitjans del segle passat, on Melcior, Gaspar i Baltasar, acompanyats dels seus patges, eren fotografiats a l’antic saló de sessions quan era presidit per les imatges del general Franco i el líder falangista José Antonio Primo de Rivera, amb el Sant Crist entremig.

Un altre cronista empordanès de l’època, Joaquim Gironella (Cistella, 1906 – Girona, 1992), dedica tot un capítol a la festivitat dels Reis al seu llibre Antics costums, tradicions i llegendes de l’Alt Empordà. Assenyala que «per rebre presents dels Reis, els infants posaven la sabata al balcó. Hom també solia posar-hi un plat o una cassola amb aigua perquè poguessin beure els cavalls dels Reis si se sentien assedegats i també unes quantes garrofes i una mica de palla perquè mengessin si ho necessitaven». Com es veu, hi ha costums que no varien.

Recorda que «les primeres joguines que els Reis van portar als nostres nois foren invariablement tres: una pilota de drap, una baldufa de boix i un xiulet o flabiol de fusta. A les nenes els duien una ninarra de cartró, un canonet d’agulles i un cabdellet de fil». En això sí que el canvi és més que astronòmic.

En el seu treball explica una anècdota de principis de segle a Roses. Assenyala que «es formaven colles de tres noietes vestides de rei i una altra que anava vestida de rabadà. Voltaven per les cases de la població cantant típiques cançons petitòries. Feien veure a la mainada petita que allò que recollien ho portaven als Reis perquè compressin joguines. Els infants, enduts per l’afany que els Reis poguessin reunir força cabal, feien per manera que llurs pares fossin ben generosos a l’hora de compensar la cantada de la colla de les reines».

RABASSA NADALENCA. Avui, per Nadal, sol fer-se el tió o lliurar els regals del Pare Noel. Hi havia una època, però, en la qual a la mainada empordanesa se li feia la rabassa. La cantarella que passava de generació en generació era aquesta: «Bon dia padrina / Nadal ha vingut, / doneu-me la rabassa / i Déu vos doni salut». El vers es llegia al matí del 25 de desembre, un cop la mainada es despertava, s’aixecava del llit i es trobava amb els seus padrins, habitualment els avis.

La rabassa —que amb els anys va passar a ser una propina monetària per als nets— era originàriament una coca que s’elaborava a molts municipis de l’Alt i el Baix Empordà, l’origen de la qual es remunta a l’època romana, ja que segons explica Gironella, «era una ofrena que feien els pobles indígenes a la virtut fecundant de l’astre sol». El tortell de Nadal ha esdevingut el succedani d’aquesta mítica rabassa.