El santuari acull la cloenda dels actes commemoratius de l’efemèride, celebrats al llarg de tot l’any

---

Una dita llatina assenyala que colles Benedictus, valles Bernadus amabat (sant Benet estimava les muntanyes i sant Bernat les valls). Amb això quedava en evidència que les abadies creades per les comunitats de monjos benedictins s’alcen sempre sobre turons i els cistercencs, en llocs planers. L’antic cenobi de Sant Llorenç del Mont, construït a uns 800 metres d’altitud, ha celebrat enguany un aniversari singular, els 1.100 anys d’haver assolit el títol d’abadia. La cloenda de l’efemèride es va celebrar diumenge a la Mare de Déu del Mont, amb la presentació d’un llibre de 200 pàgines que recull tota la seva història.

L’acte es va celebrar a la capella del santuari, amb l’assistència de més d’un centenar de persones. Després de la benvinguda de l’alcalde d’Albanyà, Joan Fàbregas, tota vegada que l’abadia es troba dins del seu terme municipal, el rector custodi del Mont i administrador parroquial de l’antic monestir, mossèn Jordi Font, va recordar que la comunitat benedictina que es va establir al pla de Sous, fa més d’un segle, «gaudia d’una certa solidesa i que era prou nombrosa per poder escollir un abat. Això li donava uns privilegis i un estatut d’independència en deixar de dependre de la seva matriu, el monestir de Sant Aniol d’Aguja».

Una troballa casual, l’any passat, en un document que assenyalava l’any 922 com el de la creació de l’abadia va motivar el patronat del santuari a celebrar-ho amb un conjunt d’activitats que va tenir l’historiador Joaquim Tremoleda com a comissari. La primera, el dia 3 d’abril, va consistir en una conferència del mateix Tremoleda per ressaltar la importància històrica de l’aniversari. El 22 de maig es va oferir un concert de cant gregorià. El 10 d’agost, diada de sant Llorenç, es va celebrar una solemne missa cantada d’Angelis, en un espai del monestir reconsagrat recentment. Finalment, aquest diumenge, la presentació de la monografia que explica la història i la transcendència del monestir, a través de vuit treballs de recerca i divulgació.

Tremoleda deixa clar, en un dels treballs del llibre, que «l’existència d’aquest monestir va marcar de forma indeleble la presència humana a la zona. Els mateixos monjos van ser els encarregats de fundar l’actual santuari, que avui és l’únic element que ha perviscut els avatars del temps tot i que no sempre ha estat fàcil». Sant Llorenç del Mont va ser un objectiu prioritari del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, des de fa dècades, per a la seva restauració. Això va ser possible gràcies a un conjunt de campanyes arquitectòniques de rehabilitació.

L’historiador va explicar que «malgrat els estudis i articles dispersos que s’han anat publicant, Sant Llorenç mereixia una publicació que li fes justícia, un llibre que reunís els seus trets més significatius i guardés records perennes del que van suposar aquestes parets amarades d’història». Per això, un selecte grup d’especialistes han col·laborat de forma altruista en la publicació que acaba de ser editada pel mateix patronat.

EXPOSICIÓ DE DIORAMES. Els actes de diumenge a la Mare de Déu del Mont van complementar la tradicional celebració de Nadal que cada any, per aquestes dades, organitza el patronat que custodia el santuari. Després de la celebració d’una missa cantada, amb acompanyament musical de Jesús Frigolé, es va inaugurar una exposició de diorames que representen diferents indrets que envolten el recinte i que ha realitzat Laura Pujol Renart amb l’ajuda del pintor i pessebrista Miquel Duran a l’hora de realitzar el muntatge. Després d’un dinar de germanor hi hagué música, recital de poesies i lliuraments de premis del II Concurs de Fotografia.

[caption id="attachment_55944" align="aligncenter" width="550"] Laura Pujol i Miquel Duran, autors d'aquestes obres sobre el Mont.[/caption]

Laura Pujol és aficionada als pessebres des dels 12 anys, tot i que als 27 va patir un ictus que li va reduir algunes facultats. La seva aventura artística es va iniciar a l’Escola de Pintura i Plàstica de les Preses, on va començar a pintar quadres i, posteriorment, va dissenyar algun pessebre. En els darrers temps ha fet diverses exposicions arreu de la comarca, ja que els diorames intenten representar espais emblemàtics de l’Alta Garrotxa. L’autora explica que «primer capto les imatges amb la càmera del mòbil i després realitzo els pessebres a partir de les fotos. Tots són llocs reals. És una cosa que m’ho passo molt bé i em fa molt feliç».