Un treball de Joan Manuel Soldevilla posa al descobert l’activitat de difusió de la comunitat protestant

Fa tres anys, una companya professora de l’institut Ramon Muntaner de Figueres va portar a Joan Manuel Soldevilla un llibre que havia trobat per casualitat: Célebres aventuras de don Quijote. El catedràtic de Llengua i Literatura Espanyola és un reconegut estudiós del Quixot, però el que més li va cridar l’atenció és que aquell volum havia estat editat a Figueres. A partir d’aquell moment va iniciar una recerca sobre l’editorial, circums­tància que el va portar a descobrir la Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros, que havia tingut la seva seu a la ciutat durant més de 30 anys i havia publicat llibres per a mig món.

Soldevilla va tenir clar de seguida que al darrere d’aquell Quixot i de l’editorial hi havia una història si no inèdita, almenys molt poc coneguda i que bé mereixia donar-la a conèixer. Va decidir presentar una proposta de treball a la Beca de Recerca Ciutat de Figueres del 2020 i se li va concedir. Fruit de tot plegat és la publicació del llibre L’editorial perduda de Figueres. Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros, que acaba d’editar l’Ajuntament dins de la col·lecció Juncària i que serà presentada el proper 22 de desembre a l’auditori del Museu de l’Empordà (19 h).

L’autor de l’estudi explica que «a inicis del segle xx, la petita però molt activa comunitat protestant de Figueres va emprendre un projecte singular, la creació d’una editorial. Situada al carrer de Sant Pau, va dur a terme una intensa tasca entre 1905 i 1939, que la va portar a distribuir les seves publicacions per Espanya, Europa i Hispanoamèrica». Es calcula que des de la ciutat es van editar milions d’opuscles i llibres, la majoria de temàtica religiosa però també en van sortir de temàtica educativa i literària.

Al capdavant del projecte s’hi trobava la família López Murray, que durant unes dècades van ser tot un referent a la ciutat i a tota la demarcació de Girona com a difusors del protestantisme, però també com a emprenedors en diversos àmbits. Així, Soldevilla assenyala que «van ser mestres, editors, pedagogs, polítics republicans i membres de la maçoneria, però abans que res van ser missioners anglicans. Compromesos d’una manera absoluta amb la seva tasca pastoral, no només des­envolupaven la missió apostòlica a través dels llibres editats sinó que també tenien diverses escoles i centres de cultura». A més, van ser els promotors de l’actual Clínica Santa Creu, aleshores el primer centre sanitari privat de la ciutat.

En relació amb l’empresa editorial, indica que «formava part del projecte apostòlic de la família i es convertia en una poderosa branca que s’afegia al seu intent de difondre els principis religiosos en què creien. En tot cas, la Sociedad Española de Tratados Religiosos y Libros va esdevenir la primera editorial de la ciutat i de tota la província de Girona i un dels pilars de la tasca de la comunitat protestant a la zona. Essencial va ser l’edició de fullets i pamflets de temàtica social i religiosa, però les seves edicions també tenien una voluntat pedagògica, sanitària i literària complementàries».

Soldevilla afegeix que «van editar llibres de matemàtiques, manuals de salut pública contra l’alcoholisme i el tabaquisme, adaptacions juvenils de textos clàssics i textos educatius i morals. Una iniciativa singular que, des de Figueres, traduïa i difonia clàssics de la literatura universal —procedents de col·leccions editades a la Gran Bretanya—, exportava els seus llibres a mig món i des­envolupava una línia d’obres de contingut pedagògic, tot plegat al servei d’una activitat apologètica en defensa de la doctrina protestant». La família López Murray s’havia establert a la comarca l’any 1882 i hi va ser present fins al 1941, amb la mort del darrer descendent que hi va romandre. L’arribada del franquisme va anorrear la llibertat de culte, tot i que al cap d’uns anys els protestants van ser tolerats.

UN PERSONATGE FASCINANT. El treball de Soldevilla li va permetre descobrir Emily Murray, a qui defineix com «un personatge fascinant, una figuerenca il·lustre injustament oblidada. Nascuda a Bombay l’any 1852 —era filla d’un oficial britànic destinat a la colònia india—, va viure a la ciutat al llarg de quaranta anys. Abans d’això, quan vivia a Londres, va escriure i publicar dues novel·les. Pertanyent a l’alta societat anglesa, activament compromesa amb la causa religiosa protestant, intel·lectualment sòlida i que, a més havia viatjat per mitja Europa. Un perfil força inusitat en aquells anys a casa nostra».

Es va casar a Anglaterra amb el reverend Luis López Rodríguez, circumstància que li va permetre tornar a Figueres —hi havia estat amb antelació, amb una missió protestant— i ser un element clau en la creació d’una escola de dones i la clínica, i per donar un impuls extraordinari a l’editorial. Emily va morir el 5 de març de 1920, previsiblement víctima de l’epidèmia de grip que des de l’any anterior afectava mitja Europa. Està enterrada al cementiri municipal, juntament amb bona part de la seva família. Aquesta història és un altre descobriment del treball d’investigació de Joan Manuel Soldevilla que ha quedat recollit en aquest llibre, complementat amb l’edició facsímil de les «Fábulas de Esopo», un opuscle de lectura per a nens publicat per la mítica editorial dels protestants.