És un dels barbers més influents de casa nostra. Compta amb gairebé trenta mil seguidors a les seves xarxes socials i, recentment, ha estat guardonat en un dels certàmens de referència del sector, Soy Barbudo, que reuneix el talent del país

---

Recentment, ha estat guardonat als premis Soy Barbudo. S’esperava el guardó?
La veritat és que no. A més, aquest era un any que no sabia si anar-hi o no. Vaig participar al concurs amb una altra intenció; la de passar-m’ho bé, gaudir de l’experiència, vendre’m a les formacions nacionals i passar dels premis. Aquest és el tercer any que hi assisteixo i les últimes edicions pensava només en el premi i em posava molt nerviós. Enguany, que passava una mica més del premi, tot va sortir bé i em vaig emportar el guardó.

Aquests premis són d’àmbit nacional i bastant prestigiosos per al sector. Amb què ho podríem equiparar?
Per al sector és com la Guia Michelin, ja que hi ha un jurat que va a les barberies sense previ avís. Funciona bastant igual i després, un cop allà, es fa la competició dels seixanta millors barbers d’Espanya i s'entreguen els premis a les barberies. És un estil Guia Michelin i, actualment, són els premis més importants que hi ha del sector en l’àmbit nacional.

El negoci obre les portes fa relativament poc, el març del 2021. Per què Bàscara?
No fa ni dos anys que vam obrir. Vaig començar la meva trajectòria professional quan tenia catorze anys, a Figueres, però vaig deixar-ho una bona temporada. Era jove i volia provar altres coses, però un dia em vaig llevar pensant que el que realment m’agradava era la barberia i, llavors, vaig deixar-ho tot i vaig dedicar-me 100% a l'ofici. El negoci va obrir el 9 de març de l’any passat, després de la pandèmia. Tothom em deia que estava boig i jo sempre contestava: «i quan és un bon moment per obrir?». Vaig escollir Bàscara perquè soc d’aquí, abans estava a Girona i em va decantar el fet de tenir un nen petit perquè abans el deixava a la llar d'infants i quan tornava a casa ja dormia i no podia gaudir d'ell. I, en plena pandèmia, vaig pensar: «i si obro una barberia al poble?», i em va sortir l'oportunitat d’aquest local. D'altra banda, el motiu d'obrir aquí, a Bàscara, va ser per demostrar que no cal estar en una ciutat com Barcelona, Madrid o Girona per tenir èxit. Si ofereixes un bon servei, la gent es mou. El client no és de la barberia, és del barber.

Té clients que venen de lluny només pel seu servei. El títol de barberia influent l'avala.
El 80% de la meva clientela és de fora. Podríem dir que el 50% és de Girona i la resta de Figueres, l’Escala, Banyoles... La gent diu que Bàscara és lluny, però està a vint minuts de Girona, a deu minuts de Figueres, a vint de l’Escala... Aquí pots aparcar bé i la gent prefereix la comoditat. El percentatge restant és d’aquí, de Bàscara, sobretot el jovent del poble.

Parlant de jovent, quines són les tendències ara? Fa la sensació que tothom va igual, com totes les modes.
N’estic fins als nassos [entre riures]. Aquesta és la tendència d’ara, però es començarà a portar i tots els barbers ho estem començant a introduir: el pentinat llarg.

Venen, doncs, cabelleres masculines llargues?
Sí, aquest 2023 es portaran pentinats i cabells més llargs i amb aquesta nova tendència es podrà diferenciar bé qui és bon barber i qui no. La màquina tothom la sap fer servir, però les tisores... El jovent que puja actualment al sector no domina les tisores i és per això que ara es veurà qui és un bon barber i qui no. És per això que els barbers d’avui han creat aquestes noves tendències d’intentar portar cabells llarg i no tan degradat al zero.

El sector té molta competència i sovint és deslleial, ja que pots trobar negocis que et tallen els cabells per cinc euros. Què en pensa?
No és per discriminar ningú, però sempre ho comparem amb la pregunta «et passaries la vida menjant kebab cada dia o vols un bon servei i un bon menjar?». Sempre vivim amb això, i per sort aquí, a Bàscara, no tinc aquesta competència directa, però és cert que a banda de barberies amb preus tan baixos, també hi ha barbers d’aquí que treballen a casa i cobren deu euros, i això fa bastant de mal al sector també. El que es vol fer des del sector és parlar amb tots els barbers d’Espanya i fer un mínim i un màxim de preu i, a partir d’aquí, que cadascú esculli el preu amb què treballa, però amb un mínim i un màxim.

Amb deu euros no es cobreixen ni costos, oi?
Una barberia que té el seu local, que està donada d’alta i que té diferents serveis..., amb deu euros de la tallada de cabell no cobreixes ni l'import del lloguer.

Al seu Instagram podem veure que una altra de les tendències és el color, és a dir, tenyir-se els cabells de colors vius.
En aquesta zona és més complicat implementar aquestes tècniques. Aquí som més clàssics, però si vas a Barcelona o València, hi ha més color i es porta molt més. Aquí la gent no s’hi atreveix i si s’hi atreveix, és el típic ros platí o blanc, però de mica en mica. Tinc un client de Banyoles que és molt atrevit i vaig fer-li un groc fluorescent, i ara li faré un degradat amb colors fluorescents. Sempre hi ha algú que es deixa portar i em diu «fes el que vulguis».

«Fes-me el que vulguis» és l’èxit del bon professional. Ho pensa així?
Sí, també cal saber que hi ha dos tipus de barbers: els barbers i els estilistes. Els segons sempre sabran què li queda més bé a la persona pel seu rostre a través del visatgisme. Per això sempre recomanem a tothom que es deixin portar pels barbers i estilistes, ja que si et diuen que alguna cosa et quedarà bé, cal fer-li cas.

En una barberia el que destaca, també, són les barbes. Tot un art.
Ara que parlava del visatgisme, faig força formacions i sempre dic que per a mi la barba és molt més difícil de fer que el cabell, no per la dificultat sinó perquè és molt fàcil espifiar-la. També has de saber interpretar el rostre de la persona i el pentinat per escollir quina barba li anirà millor. Ara, la veritat és que la barba es porta molt; la gent es pensava que seria una moda, però ja s’ha vist que ha arrelat i s’ha recuperat el fet de portar-ne. Personalment, fer la barba és una de les feines que més m’agraden perquè és allà on puc aplicar la barberia clàssica. Avui dia ja no es porten els afaitats a la barberia i amb la barba puc fer servir el mateix ritual que un afaitat. I són petits detalls que els clients agraeixen.

Hi ha el mite (o no) que les barbes són brutes i contenen gèrmens i bacteris de tota mena. És cert? Com s’ha de cuidar una bona barba?
No és un mite. La barba és una arma de doble fil. Si no la cuides, hi haurà brutícia i de tot. Cal tenir clar que si no la cuides, no pots portar barba perquè la pell no respirarà i tindrà caspa. El més important és el xampú per a barba, no per a cabell, per a barba, que és diferent. I si tens una barba curta, aconsellem posar-hi oli de barba. Molta gent es pensa que és per a la barba i no, és per a la pell, per nodrir la pell i per treure la picor. I si tens la barba més llarga, aconsellem un bàlsam, que el que fa és nodrir el pèl i la pell i donar fixació. Una barba, si la portes cuidada, és el millor que podràs tenir, ja que et protegeix dels rajos ultraviolats, sobretot a l’estiu. Però si no te la cuides..., pot ser un niu de porqueria.

El que finalment ha entrat dins el món de la bellesa masculina són les manicures. En fan moltes aquí?
Es dificultós introduir-ho perquè és un poble. Si fóssim a Barcelona seria més fàcil, però estem intentant que l’home també es cuidi i tingui clar que la manicura no significa pintar-se les ungles. Aquí tenim clients que venen a cuidar-se les mans i no es posen ni brillantors ni esmalts, es posen mate i així tenen els dits i les pells cuidades.

[caption id="attachment_55774" align="aligncenter" width="750"] Foto: Àngel Reynal[/caption]

El que m’ha cridat l’atenció d’una de les seves lleixes de productes és el xampú per a persones sense cabell, és a dir, xampú per a calbs.
Sí, és un producte que va treure la marca Beardburys, de la qual soc ambaixador. El xampú es va llançar al mercat perquè el cap de la marca és calb [entre riures] i el que et fa aquest xampú és un píling per treure la brillantor de la suor i del sol, i també hi ha la loció que et fa de crema hidratant i de protector solar. És graciós perquè molta gent se sorprèn del xampú per a calbs, però un cop el proven ja no el deixen mai.

Darrerament, el seu sector s'ha posat de moda. Cal patir pel relleu generacional?
Avui dia ha canviat molt. Abans et feia vergonya dir que eres barber i ara som els nous futbolistes, «ahora molamos». Està molt bé que pugi tanta gent, però sempre dic que és una feina que t'ha d'agradar moltíssim. Hi ha jovent que puja ràpidament i això també és dolent perquè ser barber no vol dir que surts de l’acadèmia i ja saps tallar cabell. Hi ha acadèmies que ensenyen molt bé, però després de l’acadèmia cal aprendre molt més encara. És un ofici en què t’has de formar constantment. Hi ha moltes tendències i no et pots quedar estancat.

Fa la sensació que s’han posat de moda les barberies vintage. És màrqueting o és recuperar l’essència del que havia sigut la barberia?
Depèn. Hi ha gent que clarament ho fa per màrqueting, però, d’altra banda, hi ha qui ho fa per recuperar costums. En el meu cas és per recuperar. No vaig voler fer l’estil americà perquè el porta tothom. A mi em va tirar més l’estil britànic, amb les rajoles a la paret com al metro de Londres dels anys 60-70. Una barberia l’has de crear al teu gust, és on passaràs la major part del dia.

Cap on mira el futur d’Aitor Giró i de la barberia?
Tinc clar que el que vull és fer un pas més i ser formador nacional, sense deixar la barberia perquè és el que em dona el pa de cada dia, però intentar fer un parell de formacions al mes fora de Catalunya per expandir-me una mica més. Per sort, a Múrcia em vaig vendre bé i gràcies a això m’han sortit formacions a Elche o Càceres, però l’objectiu principal és fer créixer la barberia.