La sortida de la crisi per la covid es fa a dues velocitats i ja s’han recuperat les zones amb més pes de la indústria

A l’Alt Empordà encara queda camp per córrer econòmicament parlant i es podria dir que la situació hauria de millorar en els pròxims mesos. Això seria una interpretació positiva del darrer anuari econòmic del BBVA, l’estudi que realitza l’equip del catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver. Segons Oliver, la comarca és una de les tres de la demarcació que encara no ha sortit de la crisi per la covid i, sembla, que no ho farà fins ben entrat el 2023.

L’anuari econòmic del BBVA analitza el creixement a partir del valor afegit brut (VAB), un indicador que mesura la riquesa generada. Segons aquest índex, l’any passat les comarques gironines van créixer un 6,9%, per sobre de la mitjana catalana (5,8%). Tot i aquest augment, però, la demarcació encara no va deixar enrere els estralls de la covid, perquè només durant el 2020 la contrac­ció va ser tan forta que el VAB del territori va arribar a caure fins a un −14,4%.

El catedràtic emèrit d’Economia de la UAB explica que, si bé la demarcació ja ha recuperat l’ocupació que va destruir la pandèmia, «en termes d’activitat encara s’arrosseguen les seves cicatrius». Josep Oliver admet que durant l’any passat l’economia gironina va créixer de manera «excepcional» —també tenint en compte d’allà on es venia— però que, tot i això, encara no n’hi ha hagut prou per superar la sotragada de la covid.

Si s’analitza per sectors, aquells que més van impulsar-se durant el 2021 van ser els serveis (comerç, hostaleria i transport) i la indústria (tant l’alimentària com la metal·lúrgica). De fet, a la demarcació, el VAB dels primers va créixer un 7,8%; i el de la indústria, per la seva banda, un 6,9%. Ara bé, l’economista també subratlla que aquí hi ha llums i ombres. I per deixar palès que hi ha sectors que encara tenen camí per recórrer, ho exemplifica comentant xifres de turisme. Més en concret, de pernoctacions a la Costa Brava. Explica: «Abans de la pandèmia, el 2019, es va arribar als 11,7 milions de pernoctacions; el 2020, aquesta xifra va caure fins als 3 milions, i l’any passat, va remuntar fins als 6 milions». En aquest sentit, Oliver afirma que «la caiguda va ser intensa; i tot i que el 2021 el creixement va ser fort, encara és insuficient».

Quan s’analitza la recuperació, però, l’anuari del BBVA també recull que a les comarques gironines la sortida de la crisi de la covid s’està fent a dues velocitats. Perquè si es passa la lupa per comarques, hi ha territoris que aquest 2022 «claríssimament ja han superat» l’impacte de la pandèmia. Però també n’hi ha d’altres —i aquestes són les que fan tirar la mitjana cap avall— que no ho faran fins ben entrat el 2023.

Dins el primer grup es troben el Gironès (+7,7%), el Pla de l’Estany (+7,2%), el Ripollès (+6,2%) i la Garrotxa (+5,9%). I dins el segon, el Baix Empordà (+7,4%), l’Alt Empordà (+5,9%) i la Selva (+6,7%). Tot i que totes tanquen l’any amb un VAB positiu, la dependència que les tres últimes tenen del sector serveis —i més en concret, del turisme— comporta que la seva recuperació sigui més lenta. En canvi, el pes de la indústria capgira la balança a favor de les altres.

FRENADA. L’economista —aquí, a títol personal— també fa projeccions sobre quina evolució tindrà l’economia gironina en els propers mesos. Oliver admet que arran de la inflació, i les incerteses derivades de la guerra a Ucraïna, l’economia gironina es frenarà. Però d’entrada, es resisteix a parlar que s’entri en recessió. Segons explica, això es deu, sobretot, al fet que no s’està destruint ocupació (a diferència de crisis anteriors com les del 2008 i el 2013). Oliver afirma: «És evident que en termes de renda de les famílies la inflació resta; però sobretot, allò que resta més és l’atur i, de moment, l’ocupació no dona cap senyal que s’entri en un procés de destrucció; allò que sí que veiem és que hi ha un ritme menor de creixement, però això és diferent».