Es posarà al capdavant de la Fundació Salut Empordà (FSE) a principi d'any per agafar el relleu de Martí Masferrer. Iglesia treballa a la FSE des del 2020 i és diplomat en Infermeria, llicenciat en Psicopedagogia i doctor en Ciències Experimentals i Tecnologia.

---

 

Amb el canvi d'any també es farà el canvi de la direcció i gerència de la Fundació Salut Empordà. Com entoma el canvi?
L’encaro amb moltes ganes i amb molt respecte. Volem fonamentar la nova estratègia amb tot el que té relació amb les persones. Per una banda, quan parlem de persones parlem del pacient i els familiars i acompanyants, i és per això que treballarem amb diferents projectes, tots sota el paraigua de l’experiència del pacient, on comencem a analitzar tots els punts de contacte dels pacients de casa nostra en tots els àmbits: hospitalari, urgències, quiròfan..., i també a detectar accions de millora per fer més agradable l’atenció amb el pacient. D’aquí naixeran molts projectes i ara comencem també amb la formació encarada als professionals per generar una gran gota d’oli que ha d’impregnar tota la casa. La segona línia està centrada en els professionals i hem començat amb una nova filosofia de gestió de les persones i apostem per tot el que és captació i retenció de professionals, ja que és un problema transversal de totes les organitzacions. Hem de garantir l’assistència, la recerca i la docència. Pel que fa a l'assistència, es contempla al Pla director de les persones; la recerca, amb l'Institut de Recerca, i la docència, amb la Unitat Docent, que ara és infermeria i fisioteràpia, però estem oberts a altres titulacions i això ens farà créixer en l’àmbit territorial.

El seu perfil professional s’apropa molt al del col·lectiu sanitari. Per tant, coneix bé les seves demandes. Què és el que més preocupa?
El que més em preocupa és mantenir el benestar dels professionals i que aquests se sentin orgullosos de formar part de l’equip de la Fundació Salut Empordà. Hem viscut un període amb molta pressió assistencial i seguim amb aquesta pressió, per tant, hem de tenir cura de tots els professionals.

La sensació és que les plantilles i els professionals sanitaris estan esgotats.
Ho estan, estan totalment esgotats. I no és perquè no se'ls hagi cuidat des de la direcció de la FSE, que quedi clar, però ara que sembla que sortim de la pandèmia, és el moment de reforçar la plantilla.

Les veus del sector diuen que hi ha poc personal per treballar. És així?
Ara el gran dilema que tenim al Pla director de les persones és que ens hem de reinventar per captar professionals. Estem ubicats, geogràficament, al costat de la frontera francesa i per sota tenim capitals importants com Barcelona, Girona, Vic, Olot i Palamós, i cada nivell és un filtre, per tant, hem de fer alguna cosa que estigui totalment diferenciada de la resta d’organitzacions. I ens hem de reinventar.

Com?
O augmentant els beneficis socials o canviant la jornada laboral... El que no podem fer és rebentar preus perquè ens hem de respectar totes les organitzacions, però és clar que cal garantir la captació. I totes aquestes palanques, com ara l’Institut de Recerca i la Unitat Docent, seran un a més a més perquè vinguin els professionals.

En aquest i molts altres sectors la comarca coixeja en formació. Creu que la Unitat Docent desencallarà aquesta mancança?
Ens cal formació i docència. La formació és la capacitat que tenim d’anar actualitzant els coneixements dels professionals i per això organitzarem itineraris formatius per grups de treball, però la formació també s’ha de complementar amb la docència i que els professionals tinguin capacitat i temps per fer recerca i docència.

No és el mateix el salari d’un infermer a Catalunya que un infermer al país veí. Creu que és una de les problemàtiques que ens podem trobar en aquesta zona?
És difícil de respondre. És cert que els sous són més alts a França, però el conveni és totalment diferent. Les hores treballades i les condicions laborals són molt diferents. Tot i això, el que volem captar són els estudiants que baixen de França, passen per aquí, però van a estudiar cap a Manresa, Vic o Salt, i el que hem de fer és captar-los per venir aquí.

Defensa que la FSE s’ha de transformar digitalment, però cap a on ha de mirar?
A finals del 2021 vam dissenyar el Pla de transformació digital, que inclou sis eixos que es desgranen en cent nou projectes d’aquí al 2025. Aquests sis eixos es fonamenten sobretot amb el professional i el pacient, però bàsicament el que volem és proximitat, és garantir poder sortir fora de les instal·lacions de l’hospital i és tendir cap a una hospitalització domiciliària. Tot el que té relació amb la telemonotorització i la garantia que el pacient està al seu entorn, a casa. La tendència va cap aquí. I, d’altra banda, en l’àmbit de gestió, tot el que té relació amb la predicció. Estem apostant molt per la intel·ligència artificial (IA) a través de totes les dades que generem, que són moltíssimes, i per ordenar-les i ser capaços de saber què passarà d’aquí a uns dies a tots els centres de la Fundació Salut Empordà.

Aquesta IA permet preveure el que vindrà?
Ja ho estem aplicant a urgències i ara som capaços de saber què passarà aquesta setmana, d’aquí a tres mesos i com a màxim d’aquí a sis mesos. La fiabilitat dels sis mesos és d’un 80% i la de la setmana és d’un 97%. A més, podem saber quantes assistències vindran a urgències cada hora. Ara estem treballant en l'hospitalització i continuarem amb les llistes d’espera.

Es tindrà en compte, però, que tenim molta població envellida i una escletxa digital important que impedeix l'accés tecnològic a certs col·lectius?
És fantàstica aquesta pregunta, perquè amb la transformació digital el que hem de garantir és això. No és del tot cert que la gent gran no faci servir la tecnologia, gairebé tothom utilitza WhatsApp, però és cert que hem de dissenyar les aplicacions pensant en aquests col·lectius. Hem de garantir que l'app, en comptes de tenir vuit botons, n'ha de tenir només dos i és per això que el més important és crear aquestes noves aplicacions amb ells. I així hem començat a fer-ho, ja que amb l’app del pacient vam cometre un gran error en aquest sentit i després vam comptar amb ells a la fase final, però per a les futures funcionalitats volem comptar amb pacients de totes les edats per dissenyar les aplicacions. I cal pensar que la gent gran hi accedeix, però potser em preocupen més altres col·lectius que no tenen accés a telèfons intel·ligents. I, de fet, ara la tendència és que estem tornant a vint anys enrere, a comunicar a través de la televisió.

[caption id="attachment_55601" align="aligncenter" width="650"] Foto: Àngel Reynal[/caption]

A través de la televisió?
Estem creant diferents projectes que es faran servir a través de l’Smart TV de casa. Gairebé tothom té Smart TV i, abans, a través del teletext es feia educació sanitària i ara estem treballant per tornar a comunicar així. Però, parlant de transformació digital, hem de deixar clar que no només és per a pacients, també és per a professionals, per facilitar-los la feina. Hi ha molta gent que no vol el canvi i hem creat un itinerari formatiu per a la plantilla perquè tothom pugui formar-se.

El Pla director que recull el POUM de la ciutat contempla duplicar la capacitat del complex. Com s’ha d’entendre?
Hem d’entendre que el que tenim a curt termini és tot allò que té relació amb el Pla funcional d’urgències i semicrítics. Ens acaben d’aprovar vuit llits per a semicrítics i hem de crear l’edifici. El que s’ampliarà és la cuina-bugaderia i el quiròfan. Hem presentat els dos projectes a CatSalut i la conselleria i estem pendents del finançament. Estem parlant d’uns 8 MEUR i cal buscar el finançament. Per tant, a curt termini es començarà per aquí i després haurem de créixer cap a l’hospitalització i consultes externes i intentarem duplicar l’espai.

Estem davant d’un canvi dels models assistencials. Per què i quins són?
La tendència és cap a l'hospitalització domiciliària. No tenim capacitat ni ens contracten més llits per a hospitalització, per tant, hem de buscar la solució d’anar cap a fora. Estem fent una anàlisi dels pacients i veiem que hi ha un percentatge elevat de pacients que ingressen, estan dos o tres dies aquí i la medicació que prenen és via oral. El seguiment és el monitoratge i comprovar que no es descompensa aquell pacient, així que aquests pacients són tributaris d’estar al seu entorn i ser nosaltres qui posem les noves tecnologies que garanteixin fer un seguiment 24/7. Les noves tecnologies poden garantir-ho i cal anar cap aquí. Als Estats Units el model està tendint cap aquí, menys hospitals i més hospitalització domiciliària, sé que és un altre sistema de finançament diferent i en som conscients, però la tendència ens porta cap aquí.

Avui, la Fundació Salut Empordà té equipaments a Figueres, Roses, l’Escala... S'ha previst ampliar els serveis amb més centres?
Hi ha una aposta de futur. Fa uns anys vam adquirir la clínica Santa Creu i tenim la intenció de fer créixer la marca, no la clínica. Estem fent un estudi de viabilitat per reforçar la marca Santa Creu en poblacions de costa i així poder reforçar el turisme sanitari.