Una jornada tècnica posa en valor els àlbums Rubaudonadeu que Josep Maria Cañellas va elaborar el 1888

L’Alt Empordà té un tresor patrimonial a la Biblioteca de Figueres: els àlbums Rubaudonadeu. Una col·lecció de 555 fotografies realitzades per Josep Maria Cañellas que esdevenen un testimoni únic de la vida social de la comarca de finals del segle xix, concretament entre 1888 i 1889. Dissabte, durant tot el dia a l’Auditori Caputxins, diversos historiadors, fotògrafs i experts van protagonitzar una jornada d’estudi i divulgació per contextualitzar aquest fons i els personatges que el van fer possible. Van quedar a l’aire diversos interrogants però també l’evidència que cal continuar amb la tasca de preservació, recerca i divulgació de les imatges.
Després d’una contextualització de com era la fotografia a Catalunya i a França en temps de Cañellas (Reus, 1856 – París, 1902), a càrrec de la historiadora Núria F. Rius, es van iniciar les diferents ponències i taules rodones. El fotògraf Pep Parer va remarcar les tècniques pioneres de l’autor dels àlbums, entre les quals destaca la de retratar les persones de forma instantània, natural, sense que aparentment semblin preparades per sortir a la foto.

La restauració, digitalització i difusió dels àlbums va donar peu a una taula rodona molt interessant. Moderada per la directora de la Biblioteca de Figueres, Nati Vilanova, la restauradora Berta Blasi i la cap del Servei de Coordinació de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Àngels Bernal, van explicar el darrer procés de preservació al qual han estat sotmesos els cinc àlbums. Carme Renedo, cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, va aprofitar l’avinentesa per anunciar l’entrada del fons digitalitzat al repositori internacional Europeana.

A la sessió de la tarda, el protagonisme va ser per a l’autor de les imatges, de la mà d’estudiosos com el periodista Cares Esporrín, que està enllestint un documental sobre el fotògraf reusenc, els historiadors Jaume Santaló i Anna Capella, que el 2005 van comissariar una exposició i van documentar un llibre sobre Cañellas al Museu de l’Empordà, i finalment els investigadors Grégoire Clemencin i Joan Cos, que van aportar nous detalls a l’entorn del personatge durant els seus anys a París.

Al final de la sessió van quedar en l’aire nombrosos interrogants. Josep Maria Cañellas va realitzar totes les fotos? Apareix, tant ell com la seva dona, en alguna imatge? (Curiosament fins ara no hi ha localitzada cap imatge seva.) Qui era el seu ajudant? Quin paper va jugar el polític republicà i mecenes Josep Rubaudonadeu en la configuració de l’àlbum? La pista que va donar un dels assistents servirà, finalment, per localitzar uns àlbums similars realitzats amb fotografies de Barcelona? Tot plegat obre les portes a noves recerques.

Una altra de les qüestions plantejades durant la jornada, organitzada per la Biblioteca i l’Institut d’Estudis Empordanesos, va ser la necessitat de preservar millor els àlbums, sobretot després de la darrera restauració, i fer-ne una edició en format llibre, per tal de posar a l’abast de tothom les reproduccions de les 555 fotografies. Moltes d’elles han aparegut en diverses publicacions i es pot tenir accés digital a tota la col·lecció a través de la pàgina web de la Biblioteca de Figueres.