‘Mey Rahola. Desig d’horitzons’ reivindica la figura de la revolucionària fotògrafa

per Xevi Bonell

Cultura

La mostra està formada per l’arxiu personal de Rahola i aplega imatges amb Cadaqués i el mar com a protagonistes






El Museu de l’Empordà acull fins al 29 de maig de l’any vinent la mostra «Mey Rahola. Desig d’horitzons». L’exposició presenta fotografies de Mey Rahola (Lleó, Castella i Lleó, 25 de març de 1897 – Vaucresson, Illa de França, França, 17 d’agost de 1959) rescatades del seu arxiu personal que recullen els temes principals de l’imaginari de la retratista, amb els quals es va donar a conèixer públicament com a fotògrafa als anys 1930: el mar i Cadaqués.


Aquesta exposició és fruit del rescat de l’arxiu personal de la fotògrafa, dispersat i en part desaparegut. S’ha pensat, per tant, com una immersió en els temes principals de l’imaginari visual de Mey Rahola, que es redescobreix des d’una mirada fotogràfica atrevida i moderna.


El recorregut s’ordena a partir de temes vinculats a la navegació d’oci d’aquella època: l’esport, el viatge en llibertat i la nostàlgia per una forma de vida més autèntica i pròxima a la naturalesa, preservada d’un món en crisi. Lluny de les habituals fotografies d’aquell temps, centrades en imatges marítimes elaborades des de la seguretat del port o la platja, Rahola mostra una mirada moderna i dinàmica, amb una fotografia artística que capturava així l’alegria de viure de les noves generacions, la seva i la dels fills.


La mostra, comissariada per Lluís Bertran Xirau i Roser Martínez García, inclou també el projecte d’emancipació que encarnava Mey Rahola a la dècada del 1930. Una selecció que narra moltes històries: la dels artefactes amb què Rahola i el seu entorn van saber preservar aquella vida somniada; la del grup femení que va funcionar al voltant de la fotògrafa; la d’aquella part de l’arxiu que sempre roman silenciosa, i la de la memòria oral, essencial per provar d’entendre i d’ordenar des del present la trajectòria de Rahola.


L'ALAI. Aquest és el nom del veler propietat de Rahola, l’escenari on la fotògrafa capturava les imatges des de la coberta inclinada. El veler també era un lloc d’experimentació compartida amb altres fotògrafs, com el seu cunyat, Joan Xirau Palau, amb qui havia après els secrets del revelatge, les amistats de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, com Denys Choffat (marit de l’escriptora Aurora Bertrana), les seves germanes, Pilar i Empar, i dos referents de la fotografia catalana: Antoni Campañà i Joaquim Pla Janini.


El 1938, una bomba de l’aviació franquista destruïa l’Alai, i amb ell desapareixia la realitat social i cultural esperançadora que Mey Rahola havia ajudat a construir durant els anys de la Segona República.




[caption id="attachment_55329" align="aligncenter" width="625"] SENSE TÍTOL (ESPORTISTES) // 1932-1936. Arxiu Mey Rahola[/caption]

MEY RAHOLA. Filla de pares empordanesos, va ser una de les primeres dones a fer-se un nom en l’àmbit de la fotografia artística a Espanya abans de la Guerra Civil. En només dos anys, entre 1934 i 1936, la seva afició va adquirir dimensió pública a través d’exposicions, premis i publicacions, afirmant-se com a fotògrafa més enllà de l’àmbit familiar, fet excepcional per a una dona a la Catalunya del seu temps.


L’arribada de la Guerra Civil va fer que s’exiliés a França,on va continuar fent fotografies de carnet en un estudi a Lió. Va ser al país veí on també faria els darrers retrats coneguts de Manuel Azaña, durant una visita a Arcaishon.


El seu llegat havia quedat pràcticament arraconat fins que a l’octubre del 2020 es va inaugurar al Museu de l’Empordà la mostra «Pintar, crear, viure. Dones artistes a l’Alt Empordà», «que tenia precisament l’objectiu de donar a conèixer les obres de dones artistes empordaneses. És de justícia reivindicar i visibilitzar dones artistes que havien estat oblidades», tal o com remarcava l’alcaldessa, Agnés Lladó, durant la presentació de la mostra, i també ha ressaltat que «amb aquesta exposició, recuperem i reivindiquem la figura de la Mey Rahola».


COORDINADA. Aquesta exposició és organitzada conjuntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que simultàniament presenta «Mey Rahola. La nova fotògrafa» (fins al 29 de maig de 2023). Una cooperació molt positiva, tal com ha explicat el regidor de Cultura, Alfons Martínez : «Recuperem un relat que permet posar en valor la feina i la trajectòria de dones que en el seu moment van ser amagades per diferents circumstàncies i ho fem ajudats pel MNAC, que s’acosta al territori amb un museu com el de l’Empordà, que forma part de la xarxa de museus de Catalunya».

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article