Els comptes tenen un increment de prop del 9% respecte als del 2022 i es preveuen 7,2 milions d’euros en inversions

Figueres ha presentat el pressupost municipal per al 2023. Uns comptes que es porten al ple d’aquest dimarts per a la seva aprovació inicial amb l’objectiu que entrin en vigor l’1 de gener. El pressupost previst és de 70,8 milions d’euros, un augment del 8,9% respecte del 2022. També es preveuen 7,2 milions d’euros en inversions, un 6% més que aquest any. La construcció de la nova escola Carme Guasch i Darné esdevé l’actuació més destacada pel que fa a inversió (2,1 MEUR).

ALTRES INVERSIONS. La millora de l’espai públic disposarà d’una partida de 600.000 euros que es destinarà a asfaltatge i via pública (300.000 €), entorn de l’antiga presó (100.000 €) i Pujada del Castell (200.000 €). També es contempla destinar 442.000 euros al pla de xoc d’equipaments esportius; 200.000 euros a millores en escoles; 200.000 més per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques, i 987.000 euros per a equipaments culturals. Un paquet important d’inversió se l’enduen els serveis, amb prop de 2 milions d’euros per a enllumenat, abastament d’aigua, clavegueram i millores de sanejament d’aigua.

LA DESPESA. El govern figuerenc destaca que el document del pressupost segueix els criteris següents: en primer lloc, donar resposta a les necessitats socials i econòmiques provocades per la inflació i la crisi econòmica. En segon lloc, continuar la modernització destinada a posar al dia la ciutat en matèria d’equipaments, infraestructures i serveis, apostant per dimensionar-los adequadament a la realitat de la ciutat. Finalment, en tercer lloc, invertir recursos en la transformació econòmica i social de Figueres, aprofitant tot el seu potencial estratègic.

En l’apartat de despeses es destina a personal la xifra de 21,3 milions d’euros. Això es justifica per l’increment salarial dels treballadors públics aprovat pel Govern espanyol. A més, també es preveu la incorporació d’un arquitecte tècnic, un treballador social i un tècnic del Pla educatiu d’entorn. També es reforça el personal de l’Oficina de Turisme i a Serveis Socials s’incorporarà un psicòleg, set educadors socials, un jurista, un coordinador i un tècnic auxiliar. Pel que fa a l’endeutament previst, és d’un 21,52% menys que l’any anterior (4 milions d’euros), xifra que situa l’Ajuntament al 49%, molt per sota del límit legal del 75%.Del total de les inversions, 4 milions seran procedents d’una operació de crèdit. D’altra banda, es manté la idea de vendre la casa Nouvilas, de la qual l’Ajuntament té més del 60%. Això siginificaria ingressar 987.700 euros.

FONS EUROPEUS. Procedents dels fons Next Generation es preveuen actuacions com la reforma del Museu de l’Empordà (741.340 euros), rehabilitació d’habitatges (4 milions d’euros), la millora d’accessibilitat al Teatre El Jardí, Pavelló Roser Llop, Oficina de Turisme i Arxiu Municipal (143.000 euros) i el Pla de sostenibilitat turística (sol·licitud de 5 milions d’euros).

QUADRIPARTIT. L’alcaldessa, Agnès Lladó (ERC), presentava, aquest dilluns, els darrers comptes del mandat, abans de les eleccions del maig. I ho feia juntament amb la regidora d’Economia i Hisenda, Maria Gratacós, i amb la presència d’alguns socis de govern. A la sala de plens hi era el vicealcalde i regidor de Seguretat,Pere Casellas (PSC), i el regidor d’Urbanisme, Xavier Amiel (Canviem). L’altre soci, José Castellón, regidor de Serveis Comunitaris i Habitatge, no hi era per motius de salut. Durant la presentació, l’alcaldessa destacava que «aquest pressupost permet que la ciutat avanci i ho faci amb peu ferm, que segueixi fomentant l’ocupació, modernització i adequació de tots els equipaments, de la via pública i dels serveis públics, i poder-los dimensionar a les mides i necessitats de la ciutat mateixa».

PROJECTE FALLIT. Sobre temes com el tercer pavelló, Lladó torna a negar que el projecte s’abandoni. Per això, avançava que es reuniran amb els clubs esportius per «redimensionar» l’obra i fer-la assumible per l’Ajuntament. Va afegir, també, que el POUM preveu una ampliació dels terrenys previstos per poder destinar-hi més espai. En aquest sentit, l’alcaldessa destacava la necessitat que la nova zona esportiva es repensi altre cop amb la idea de «tenir més espais d’entrenament per als clubs i no donar més importància a zones de competició». Sigui com sigui, el projecte del tercer pavelló, que ja semblava una realitat, ha quedat al calaix sense que es pugui aprofitar ni un plànol. De fet, cap empresa es va presentar al concurs per adjudicar l’obra i la convocatòria va quedar deserta.