Eusebi Ayensa publica un assaig on ressenya el seu pas per l’Institut Cervantes d’Atenes

Quan a l’octubre del 2007 Eusebi Ayensa arribava a Atenes, per posar-se al capdavant de l’Institut Cervantes, el seu antecessor li va regalar un llibre sobre la història literària i cultural de la capital grega que havia escrit un ambaixador anglès feia prop d’una dècada i on, entre altres episodis, s’explicava l’ocupació almogàver de la ciutat. «Bon començament», va pensar el reconegut hel·lenista empordanès. Quan l’endemà coneixia l’ambaixador de torn, va saber que no parlava un borrall de grec i la primera invitació que va rebre d’ell fou per assistir a una trobada informal a casa seva per veure una cursa de braus per la televisió, en companyia d’altres diplomàtics i agregats espanyols a la ciutat. Tot un presagi del que vindria després.

Amb el llibre Un català a Grècia, que es va presentar divendres al Casino Menestral en una activitat organitzada per Atenea, Eusebi Ayensa va guanyar l’any passat —i per segona vegada— el premi Josep Vallverdú. Quan se li pregunta pel contingut de l’obra, el professor figuerenc explica que «en principi és un assaig sobre els principals episodis de la nostra història cultural compartida amb la terra de Grècia, des d’Empúries fins a Maria Àngels Anglada», però també reconeix que són «unes memòries de l’etapa en què vaig dirigir el Cervantes, del 2007 al 2012, i fins i tot un dietari del record de les activitats de temàtica catalana que es van anar succeint durant els prop de dos mil dies que vaig treballar en el servei exterior espanyol».

L’institut Cervantes, amb seus arreu del món, és una institució cultural pública dedicada al foment de la cultura espanyola en la seva globalitat. Ayensa s’ho va prendre al peu de la lletra i, per tant, va decidir fomentar la cultura i la llengua castellana, però també la catalana, la gallega i la basca. Després de les vicissituds d’Atenes, va estar una breu temporada dirigint la delegació de Frankfurt, però una denúncia penal del Govern espanyol contra la seva persona, amb l’arribada del PP al poder i que va acabar en un no res, va suposar la fi d’aquell intent «des d’un ministeri tan visceralment catalanòfob com el d’Afers Exteriors i Cooperació espanyol».

L’etapa grega, però, no va estar exempta de controvèrsia. L’autor reitera «l’única cosa que em va moure a reivindicar una realitat inqüestionable, és a dir, les profundes arrels gregues de la nostra cultura i els nostres lligams històrics i culturals, però de seguida vaig topar amb els entrebancs que sempre posa el Govern espanyol —sigui del color que sigui— per reivindicar des de la catalanitat aquestes relacions». En qualsevol cas, «explico la realitat amb la qual em vaig trobar, però no busco polèmica i encara menys polèmica política».

EL CONTINGUT I L’AUTOR. A banda del vessant més de memòries o dietari sobre l’etapa d’Eusebi Ayensa a l’Institut Cervantes d’Atenes, com va explicar el catedràtic Joan Farrerós, en l’acte de presentació, aquest llibre recull alguns dels episodis històrics i esdeveniments culturals més importants que els catalans compartim amb Grècia, des d’Empúries fins a les principals obres literàries catalanes traduïdes recentment al grec, sense oblidar temes tan importants com l’estada de Ramon Llull a Xipre a principis del segle xiv, la presència almogàver a la Grècia continental uns anys més tard, el Missatge al Rei dels Hel·lens o figures tan estretament relacionades amb la terra de l’Hèl·lade com Antoni Rubió i Lluch, Salvador Dalí, Carles Riba o la ballarina Àurea de Sarrà.

És, per tant, un manual sobre les relacions històriques i culturals catalanogregues, que posa un èmfasi especial en la visió que d’elles n’ha conservat al llarg dels segles l’imaginari col·lectiu grec. Eusebi Ayensa ho sintetitza assegurant que «es tracta d’una barreja d’assaig històric que aborda les relacions culturals catalano-gregues en un moment en què els instituts veuen amenaçades assignatures com les de llatí i grec per la nova reforma educativa que s’està plantejant».

Eusebi Ayensa i Prat (Figueres, 1967), estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i el 1996 obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre les balades gregues. Professor de Filologia Grega durant uns anys a la Universitat de Girona, actualment dirigeix el Camp d’Aprenentatge Empúries, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia d’Atenes i de l’Associació d’Escriptors Grecs. Ha publicat més de 30 llibres i una vuitantena d’articles en diverses llengües sobre temes d’història i filologia bizantina i neogrega, amb especial atenció a la poesia popular grega i al domini català a Grècia en el segle xiv.

El 2016 fou escollit president de l’Associació Cultural Hispano-hel·lènica i recentment ha estat guardonat amb la Medalla d’Or de la Universitat de Tràcia, en reconeixement a les seves aportacions a l’estudi de la història i les lletres gregues, medievals i modernes. Si abans de la seva etapa com a directiu de l’Institut Cervantes a Atenes ja era una excel·lent coneixedor de la cultura grega, és evident que el professor figuerenc va aprofundir-hi i ho ha mantingut amb noves estades i continuades actuacions culturals per unir les dues cultures a través de la comarca i el país. En definitiva, Ayensa és l’empordanès més grec.