Els individus —que es van trobar arran d’un projecte coordinat amb Forestal Catalana i la Generalitat— es van traslladar al centre de la Ràpita de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA)

Agredolça. Així defineix l’associació SUBMON la troballa que va fer a finals d’octubre al Parc Natural del Cap de Creus. I és que els exemplars juvenils de nacra recollits a Portlligat són de l’espècie que està en perill d’extinció, però no estan en bon estat de salut.

Els individus —que es van trobar arran d’un projecte coordinat amb Forestal Catalana i la Generalitat— es van traslladar al centre de la Ràpita de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Allà s’han mantingut en aquaris amb condicions controlades per tal que poguessin créixer i, després, poder agafar-ne mostres. I les anàlisis confirmen que els juvenils són de Pinna nobilis, però també que tots estan infectats pel protozou Haplosporidium pinnae, el paràsit responsable que l’espècie estigui al límit de l’extinció. Recordem que calia fer les analítiques perquè els juvenils també podien correspondre a una altra espècie de nacra que s’hi assembla, la Pinna rudis, però que no pateix cap amenaça pel paràsit.

La troballa era esperançadora, ja que podia suggerir que l’espècie es reproduïa amb èxit en aquesta zona. Però els resultats posen de manifest que el paràsit continua present al medi i que els juvenils no són resistents. La investigadora del programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA, Patricia Prado, explica: «Per una banda, és bona notícia saber que les nacres encara s’estan reproduint, però les perspectives de l’espècie no són gaire bones, ja que els juvenils es poden infectar i morir». De fet, dues de les set nacres ja s’han mort i les altres segueixen en condicions controlades de baixa salinitat i baixa temperatura per aconseguir que sobrevisquin, tot i que la investigadora explica que «un cop el paràsit infecta individus tan petits, les probabilitats de sobreviure són molt baixes».

Per ara els científics desconeixen d’on provenen les larves. Una de les hipòtesis és que podrien ser filles de la desena de nacres localitzades fa pocs mesos al cap de Creus i les illes Medes, aparentment resistents al paràsit. Però no descarten que puguin venir de les nacres de les llacunes costaneres de França, on l’espècie sobreviu perquè les condicions ambientals són poc idònies per al paràsit.

Un dels objectius dels científics i les administracions és aconseguir reproduir l’espècie en captivitat per reintroduir-la, tot i que el problema persistiria perquè el paràsit segueix circulant pel mar. Per això, una altra solució seriatrobar zones lliures del paràsit.