L’any 1922 van visitar la comarca els impulsors de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

Fa cent anys que es va iniciar un dels projectes privats més ambiciosos en l’àmbit cultural de la primera meitat del segle xx a Catalunya, l’Obra del Cançoner Popular. Es tractava d’una rigorosa tasca de recerca que va permetre recuperar milers i milers de temes musicals de tots els territoris de parla catalana, a banda d’incorporar informació sobre danses, rondalles, llegendes, refranys i jocs. La comarca de l’Alt Empordà va ser un dels llocs visitats pels diversos investigadors i estudiosos —que eren coneguts com a «missioners»— que van col·laborar en aquesta iniciativa desenvolupada entre 1922 i 1936.

Al capdavant del projecte s’hi va situar el mecenes cultural empordanès Rafael Patxot (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964). El seu objectiu, en el marc de la visió idealista d’aquells temps, era prou clar: «Hauríem d’arribar a una síntesi que revelés el veritable valer de l’ànima musical catalana». La primera feina prevista era «fer un corpus musical de totes les cançons populars nostres: les que ja són publicades; les moltes que hi ha recollides, emperò romanen inèdites; les que encara ignorem, per mor que vaguen esquerpes per les nostres contrades, on caldrà sobtar-les», en paraules textuals del seu promotor.

De 1922 a 1936 es van realitzar prop de setanta missions de recerca per part de parelles d’especialistes —sempre eren un músic i una persona de lletres—, que aplegaren més de 40.000 documents tot desplaçant-se per Catalunya de cap a cap. A l’Alt Empordà es tenen documentades missions de Palmira Jaquetti a la zona de l’Escala i de Joan Tomàs, acompanyat en alguna ocasió per Lluís Maria Miller, per Figueres, Lladó i Cadaqués, com a llocs d’estada, tot i que la recopilació va arribar a quasi tots els municipis de la comarca.

Com en altres zones del país, a més de cançons s’hi ajuntaren molts altres fons documentals. Un dels «missioners» va ser el reputat costumista Joan Amades. A partir d’aquesta recerca en va sorgir el seu conegut Costumari català. De la recerca concreta de l’Obra del Cançoner es publicaren tres volums amb cançons, documentació complementària i fotografies. També realitzaren alguns enregistraments fonogràfics en cilindres de cera. El 1991 els materials van ser donats per la família Patxot —que se’ls havia endut a l’exili— al monestir de Montserrat. El pare Josep Massot, que en va tenir cura fins a la seva mort, va reprendre les publicacions fins a completar 21 volums.

EL CAS DE JOAN TOMÀS. L’any passat es va iniciar la commemoració del 125è aniversari del naixement de Joan Tomàs, com dèiem un dels principals integrants d’aquelles missions i artífex de bona part del material recollit a l’Alt Empordà. Una de les persones que més s’ha dedicat a divulgar la feina feta per aquest musicòleg ha estat la seva filla, Liliana Tomàs i Roch, que va pronunciar la conferència per explicar el seu fons documental, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres. El tema de la xerrada havia despertat molt d’interès entre els representants de l’Associació Cultural La Fraternal, que van encapçalar l’edició del Cançoner Popular a Espolla el 2009, i de l’Associació Empordanesa de Música Popular i Tradicional. Alguns d’ells, un cop finalitzat l’acte, van quedar-se a parlar amb la senyora Tomàs per aprofundir en certs detalls sobre els materials recollits pel mestre en les missions de recerca realitzades a l’Alt Empordà i la possibilitat de recuperar-ne alguna part.

Segons Liliana Tomàs, l’any 1926 està documentada la primera missió del seu pare a la comarca, concretament entre el 26 i el 29 d’agost. Va registrar 60 cançons a Figueres i 23 a Lladó. «Segons la documentació de què disposem, va recollir la totalitat de cançons de Figueres a l’Asil Vilallonga, amb un total de vuit cantaires. Va destacar l’aportació de Maria Casellas, una senyora de 80 anys, nascuda a Llers, que li va recitar fins a 40 temes diferents, tots ells apresos mentre treballava al camp. A Lladó va contactar amb sis cantaires, de qui va recollir un total de 23 cançons, algunes d’elles procedents de la Catalunya Nord», assenyala.

Del 19 al 24 d’agost del 1927, acompanyat per Lluís Maria Millet, visita un total de 21 pobles o nuclis de l’Alt Empordà, parla amb 61 cantaires i recull 507 melodies. «De nou s’està a Figueres, allotjat al Gran Hotel París. Un dia, sopant a la casa del polític republicà Josep Puig Pujades, fins i tot una dona del servei li va interpretar una peça per al seu memoràndum», assenyala Tomàs. Finalment, el 1928, torna a la comarca, visita 18 pobles —i arriba fins a Costoja, a la Catalunya Nord—, contacta amb 103 cantaires i aplega 503 melodies més. No és d’estranyar que, en el seus papers, Joan Tomàs deixés escrit: «Aquesta terra empordanesa canta que és un gust». Amb totes aquestes xifres, sembla evident.