L’alcalde del municipi , en aquesta entrevista, ens avança en exclusiva que aquest serà el seu darrer mandat com a batlle d’Albanyà. També desgrana un projecte per a la recuperació de la flora i la fauna del poble a través de la reintroducció del voltor. I, de fet, ja se n’han vist alguns exemplars d’allò més preuats com ara el voltor negre

Com definiria el municipi d’Albanyà a algú que no l’ha visitat mai?
Albanyà és un municipi administrativament de la comarca de l’Alt Empordà, però, geogràficament de l’Alt Garrotxa. Amb l’annexió de Lliurona i Bassegoda, pràcticament el 70% del municipi és Alta Garrotxa, per tant, podem dir que és un municipi garrotxa-empordanès. És un poble emblemàtic, on tenim el naixement del riu Muga, que alimenta l’embassament de Boadella Darnius. És un poble amb riquesa d’aigua molt important per a la comarca.

És també un dels municipis amb més extensió de terreny de bosc i forestal, oi?
Sí, 94km2. Des del Fau, a tocar de Maçanet de Cabrenys, a la Mare de Déu del Mont a Sant Llorenç de Sous —que d’aquí a poc temps fem els 1100 anys de l’Abadia— i confrontem amb Beget i Camprodon. Tenim un terme immens que no ens l’acabem i amb una densitat de població molt baixa: 1,97. Actualment, tenim 185 habitants entre el nucli de Lliurona, Albanyà i els masos disseminats. A Lliurona, hi ha gent que hi viu i estan consolidats i tenen una escola amb un mòdul que compta amb fins a catorze nens i nenes matriculades i ja fa 27 anys que està instal·lada. Ara el que reclamem és que ens facin una escola nova.

És clar que un dels principals atractius és l’espai natural. Què més en destaca?
Tot el curs de la Muga és un atractiu, cada paratge del Bertran és un atractiu, la Figa, la Molina... i a l’hivern tan sols de contemplar els boscos i els seus colors i la seva fauna ja és un atractiu. Ara a l’octubre tenim la brama dels cèrvols; des de casa els sento bramar amb les seves lluites pertinents, i també les daines, els senglars i ara s’està introduint el voltor.

El voltor? Com?
Hi ha un canyet, al mas Les Vinyes, on van a tirar-hi els animals que han matat a les carreteres per accident i els voltors van a menjar-hi. És un projecte per recuperar la fauna de la zona i diuen que ja s’ha albirat el voltor negre, una espècie bastant difícil de veure per aquí. Com deia, és un projecte d’una societat, Les Vinyes, que també tenen ramaderia extensiva; d’intensiva no en tenim ni en volem. Extensiva sí perquè caldria més bestiar perquè els boscos estiguin nets i en condicions. Sembla que ara la Generalitat se n’adona, però caldria ajudar més la gent que es dedica a aquesta ramaderia.

Un altre dels punts d’interès són les esglésies romàniques. N’hi ha moltíssimes. Quantes?
Tenim tretze esglésies romàniques dins del terme municipal i també tenim el castell del Serrat, del segle ix amb el seu colomar al costat, que també és important. No s’ha recuperat, però les runes l’han fet visible i és un espai agradable a tocar del riu.

Un espai que no podem deixar d’anomenar és la bauma d’en Nogué. És una cova o com s’ha d’entendre?
Aquí s’hi ha trobat restes prehistòriques. És una cova, però no sé ben bé si és artificial o natural. Semblaria natural i, per tant, si és natural, seria una bauma, i si és artificial, seria una cova. En diem bauma i es troba entre la Cirera i la Prada, que són unes masies del terme. D’altra banda, per a nosaltres també és important la connexió amb França a través de l’Hostal de la Muga. Estem treballant amb el projecte de les Vies Verdes de la Diputació de Girona. El camí natural de la Muga acaba a Sant Llorenç, cosa que no entenem, ja que hauria d’acabar a Albanyà perquè el seu naixement és aquí. El que intentem és que el camí natural de la Muga arribi fins a Albanyà i d’aquí a l’Hostal de la Muga, i enllaçar-lo amb la xarxa Pirinexus, per tant, que connecti amb França. Aquesta via és molt important per al futur de tots: tant d’un costat com de l’altre.

A més, a Albanyà teniu un dels cels més espectaculars de Catalunya.
Tot el terme municipal és Starlight, per tant, no té contaminació lumínica. Des de l’Ajuntament vam començar a fer tot el canvi d’il·luminació pública i des del Càmping Bassegoda Park i la família Guerra van impulsar l’observatori astronòmic d’Albanyà, un punt que atrau molta gent i desestacionalitza el turisme. És obert tot l’any, a l’aire lliure, i amb seients que tenen calefacció. Intentem fer activitats fora de la temporada d’estiu, com ara la Fira del Bolet, que aporta molta gent durant el cap de setmana i fa que els restauradors tinguin unes jornades d’alegria.

Una fira més que consolidada, oi?
Més que consolidada. Cal pensar que Albanyà no és Roses ni Llançà, aquí no és obrir la porta d’un establiment i que els clients entrin sols. Nosaltres hem de captar la gent i hem de muntar al·licients perquè vinguin.

Tenir un espai ideal com les gorgues complica la gestió de l’espai natural. Com ha sigut l’estiu?
Com sempre, no baixem el llistó. Hi ha molta gent i ho hem d’ordenar. Abans de tancar els gorgs, la gent aparcava on volia i en cas d’incendi o emergència, era impossible passar. I a banda de l’accés, el riu pateix, eh? La gent hi va molt a peu i l’estem erosionant. Cal preservar-lo més i no ens n’adonem, però la nostra natura cal cuidar-la i l’única manera és ordenant.

Pel que fa a l’Ajuntament, què hi ha engegat?
Estic a final de cicle, al mes de maig ja no em torno a presentar després de dotze anys d’alcalde d’Albanyà. (Podeu llegir més informació a la pàgina 14 d’aquesta edició.) Estem encarant el final de mandat amb un canvi al cementiri, ara està dins del casc urbà i tenim una zona d’equipaments, propietat de l’Ajuntament, i ja tenim el projecte fet. De cara a l’any vinent s’haurà d’adjudicar i marxaré amb aquest projecte en marxa. L’altre projecte és que estem lluitant amb el departament d’Educació per tenir una escola de construcció a Lliurona, i en definitiva, Albanyà el que necessita és un manteniment constant de la xarxa de camins.

• Consulta l'Hora del Poble d'Albanyà, aquí.