El tinent general Carlos Díaz Capmany presenta el quart volum, que posa punt final a la sèrie

Pocs dies després de rebre la Medalla de Plata de la ciutat, el tinent general figuerenc Carlos Díaz Capmany torna a ser notícia. El premi reconeixia, entre altres coses, la recerca històrica que ha fet sobre el castell de Sant Ferran al llarg de les darreres dècades. És imprescindible consultar la seva obra —una desena de llibres dedicats a aquest recinte— per saber qualsevol cosa a l’entorn de la fortalesa i, de retruc, de la ciutat i de la comarca. L’últim volum —el quart de la sèrie dedicada a divulgar els governadors destinats al comandament de la fortalesa— es va presentar fa pocs dies, a la seu dels Amics del Castell.

El llibre Governador del Castell de Sant Ferran (1902-1927) està inclòs dins la col·lecció —n’és el vuitè— «Episodis del Castell de Sant Ferran». El president de l’entitat, Fede Luque, que va intervenir a l’inici de l’acte, assenyalà que «la publicació d’aquests quatre llibres ens ha permès tenir al nostre abast la vida, les circumstàncies i el context de l’època de 42 governadors, a part de nou interins». L’exalcalde de Roses Carles Pàramo va ser l’encarregat de presentar el llibre, tot recordant la vinculació de l’autor i del seu pare amb la vila marinera i els estudis històrics que també havia fet sobre el municipi.

Díaz Capmany (Figueres, 1933), que es troba en situació de segona reserva militar, és diplomat d’Estat Major i llicenciat en Dret. La seva carrera el va portar, entre altres càrrecs, a ser governador militar de Girona i director de gestió de personal de l’Exèrcit de Terra. Ha escrit i ha donat conferències sobre fortificacions i organització militar. Des de la seva creació ha presidit la Junta de Promotors del Consorci del Castell de Sant Ferran en representació del Ministeri de Defensa.

EL LLIBRE. Díaz Capmany va explicar que en el seu nou volum, de poc més de 120 pàgines, «hi passen les biografies dels últims nou governadors que van ocupar aquest càrrec durant 25 anys que, en la història d’Espanya, són especialment decisius i convulsos. Corresponen al regnat gairebé complet d’Alfons XIII, durant el qual es van succeir dos sistemes polítics: la monarquia parlamentària i la dictadura del general Miguel Primo de Rivera». Entremig hi hagué la pèrdua de les colònies, la guerra del Marroc i una crisi social important que va acabar, anys més tard, amb la proclamació de la Segona República i la posterior Guerra Civil.

L’historiador figuerenc comenta que «cadascun dels oficials que passen per les pàgines del llibre presenta un perfil propi a causa de les vicissituds del seu itinerari professional i el moment històric que li va tocar viure. Tots van pertànyer a l’arma d’Infanteria en començar la carrera, però quatre van passar, essent capitans, als Instituts de la Guàrdia Civil i de Carrabiners, i hi van romandre prop de 30 anys, fins que van causar baixa en assolir el grau de generals. Els altres cinc van desenvolupar tota la seva carrera en unitats d’Infanteria, encara que un va ser comissionat com a delegat espanyol per a l’organització de la Policia Internacional del Marroc».

Afegeix que «la majoria dels biografiats van ser a les campanyes i accions de guerra que va sostenir Espanya tant a la Península com a ultramar. Així, set van participar a les operacions de Cuba i d’aquests, dos també van estar a les Filipines. Els dos que van passar a la Guàrdia Civil van prendre part en determinades accions de la Tercera Guerra Carlina i van manar-hi forces del seu Institut. El temps pel qual van ocupar el govern militar de la plaça de Figueres i el seu castell va ser, per regla general, força curt. En alguns casos no va arribar a l’any».

Per elaborar el llibre i els tres anteriors, el tinent general ha pres com a base el full de serveis del biografiat, un document existent a l’Arxiu Militar de Segòvia. En alguns casos s’ha hagut de completar la informació amb alguna altra informació del seu expedient militar. A més, s’han afegit altres notícies trobades en alguns dels llibres que s’esmenten en la bibliografia, tot plegat per fer el més completa possible la informació que es dona de cadascun dels màxims responsables de la fortalesa figuerenca al llarg de la història.

Una ordre del 24 d’agost de 1927 va disposar que el quarter general de la 1a Brigada de la Setena Divisió, que era la que tenia la seva seu al castell de Figueres, i el general del qual també ocupava el càrrec de governador militar de la plaça, passessin a Girona. «A partir d’aquell moment ja no hi ha més governadors al capdavant de la fortalesa sinó que es nomenen comandants, és a dir, de rang inferior, i sovint de mandats molt curts i variables, cosa que faria molt complexa l’elaboració d’un llibre. Amb els quatre volums dels governadors —n’han passat 42 en total— haurem tancat un cicle important de la història de Sant Ferran», assenyala l’autor, el guardonat militar figuerenc Carlos Díaz Capmany.