L’eurodiputada participa en un acte per reivindicar la reobertura del pas fronterer del coll de Banyuls

Dissabte al matí una trentena de representants de les administracions locals i regionals d’ambdues vessants de l’Albera, juntament amb diputats i senadors dels parlaments europeu, català, francès i espanyol, es van aplegar al coll de Banyuls per signar un manifest que reivindica la reobertura d’aquest pas fronterer després de dos anys tancat per ordre de la prefectura de Perpinyà. Tots els assistents creuaven la línia divisòria sense cap més transcendència, però una persona ho va viure de manera especialment emotiva.

Es tractava de l’eurodiputada i exconsellera d’Ensenyament Clara Ponsatí, que trepitjava Catalunya per primera vegada després de cinc anys d’haver marxat a l’exili arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, per part del govern de l’Estat. Una acció adoptada poques setmanes després del referèndum per la independència, l’1 d’octubre de 2017, i que va suposar la destitució de tot el Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya i de la convocatòria d’eleccions al desembre d’aquell mateix any.

Davant la sorpresa de la majoria dels assistents —la seva presència a la trobada no estava anunciava i molt pocs sabien que vindria—, Ponsatí va creuar tranquil·lament una d’«aquelles línies que algú ha dibuixat sobre un mapa», com precisament definia les fronteres el periodista Vicent Partal, dos dies abans al Teatre El Sindicat de Lladó, en l’acte de presentació del seu darrer llibre, on descriu vivències viscudes en una quarantena d’espais fronterers d’arreu del món. Va creuar-la, es va fer diverses fotos sota el rètol que assenyala el coll de Banyuls des del vessant de la Catalunya del sud, que administrativament depèn de l’Estat espanyol, i fins i tot va atendre uns periodistes francesos.

Posteriorment, en adreçar-se als assistents, l’eurodiputada de Junts per Catalunya ha reconegut, sense amagar la seva emoció, que «ha estat una ocasió excel·lent per acostar-me una mica més a casa. Travessar la frontera m’ha produït molta alegria», tot lamentant que Espanya «fa cinc anys que viola drets fonamentals. Si baixo més avall, la Guàrdia Civil segurament m’estaria esperant i això és il·legal perquè jo tinc immunitat».

Hores després que transcendís la notícia, diversos mitjans de comunicació espanyols, tant premsa escrita com digital, van reaccionar amb irritació, en considerar que aquella acció havia estat un «desafiament» a la justícia. També van titllar Ponsatí de «colpista» i «fugida», i van criticar que hagi pogut marxar sense ser detinguda per les autoritats espanyoles. De fet, al coll només hi havia dues dotacions de la Gendarmeria i una de la policia municipal de Banyuls, totes dues apostades al vessant francès. Val a dir que hores després de la presència de l’eurodiputada, també va pujar fins a l’indret l’exconseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, actualment diputat al Parlament, on igualment es va fer una foto creuant la frontera i la va penjar a les xarxes, solidaritzant-se així amb la seva companya i assenyalant que estava «content de compartir el mateix espai, el nostre. Les pedres no ens poden aturar».

Cal recordar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va retornar el passat mes de maig de manera cautelar la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí perquè considerava que hi havia risc de detenció. Sobre tots tres encara pesa una euroordre del Tribunal Suprem espanyol per la causa de l’1-O. Tanmateix, el cas de l’euroordre contra Puigdemont i Comín està paralitzat als tribunals belgues i, de fet, en el cas de Ponsatí ni tan sols es va arribar a obrir. El cas de Lluís Puig té unes altres variables. Escòcia va tancar el procés d’extradició contra Ponsatí l’agost del 2021.

RECLAMANT L’OBERTURA. Una trentena de càrrecs electes de quinze poblacions i territoris afectats pel tancament dels passos fronterers es van reunir dissabte al matí al coll de Banyuls per signar un manifest que reclama l’obertura d’aquest i la resta de passos de la Catalunya del nord barrats al gener del 2021 per les autoritats franceses. Entre ells també s’hi troba el del coll de Manrella, entre els termes municipals de la Vajol i Agullana.

L’acte es va celebrar després que el nou prefecte dels Pirineus Orientals, Rodrigue Furcy, anunciés divendres que el coll de Banyuls no es reobrirà fins a l’any que ve, com a mínim. Va al·legar que no es compleixen les condicions per fer-ho, al·legant qüestions relacionades amb el control migratori. L’associació Albera Sense Fronteres, organitzadora de l’acte, va anunciar que presentaran un contenciós davant el Jutjat Administratiu de Montpeller perquè anul·li el decret.

El pas entre Espolla i Banyuls de la Marenda es va tancar l’11 de gener del 2021 amb una filera de rocs. Des d’aleshores només va romandre obert uns dies, després que en el transcurs d’una acció reivindicativa es retiressin les pedres. La representació del govern francès a la Catalunya del Nord ha argumentat des del primer dia que amb aquell tancament volia «contenir la immigració irregular i l’amenaça terrorista». La realitat és que el pas de persones i ciclistes es pot fer igual i fins tot en vehicles tot terreny, en aquest cas per un viarany lateral.

El manifest signat assenyala que «cap disposició dels acords de Schengen preveu la possibilitat de tancar un pas autoritzat entre dos Estats membres de la Unió Europea». El text afegeix que no s’ha demostrat que tancar el pas de coll de Banyuls eviti terrorisme i immigració il·legal, com manté la prefectura. A més, sostenen que clausurar el pas fronterer «suposa un entrebanc als intercanvis transfronterers» perquè se suprimeixen passos existents des de fa molts anys. En el cas de l’Alt Empordà, afecta les relacions humanes, socials, turístiques, culturals, laborals i econòmiques entre ambdues zones.