L’Art Institute of Chicago ha cedit a la Fundació Dalí de forma digital la peça de guix creada pel geni el 1936

Impactant. Aquesta és la sensació que transmet la nova exposició temporal que porta per títol «Transgredint la Venus. Dalí és clàssic, és surrealista i és pop art!». Una mostra que ofereix al visitant per primera vegada la possibilitat de veure en un mateix espai l’escultura de guix Venus de Milo amb calaixos (1936), amb la seva homònima en bronze (1964). La principal novetat, però, és el format en què es mostra l’escultura Venus de Milo amb calaixos, que forma part de la col·lecció permanent de l’Art Institute of Chicago i que ha cedit a la Fundació Dalí com a préstec digital.

Un format inèdit fins al moment, ja que la recreació es presenta en una novedosa pantalla OLED transparent LG. Un tipus de pantalla que permet mostrar les imatges de tipus hologràfic, muntades per tururut Art Infogràfic, amb alta definició, brillantor i contrast. El dispositiu de l’exposició és una de les primeres unitats d’aquesta tecnologia pionera; de fet, actualment només hi ha dues pantalles que puguin reproduir imatges amb aquesta qualitat tecnològica a tot Europa.

A banda de les dues escultures, la física i la digital, la mostra també inclou un oli, tres dibuixos, una peça de material preparatori, 15 fotografies, tres fullets, dues revistes, dos llibres i un fragment del film Autoportrait mou. Precisament aquest petit fragment ens mostra una de les poques ocasions on es veu el mateix Dalí fent un repàs didàctic sobre la concepció i les característiques de la Venus de Milo amb calaixos.

PUNTS CLAU. Laura Bartolomé, comissària de la mostra i curadora de la Fundació Gala – Salvador Dalí, ha enumerat, durant la presentació de la nova exposició, els quatre punts claus d’aquesta mostra. El primer d’ells és l’accessibilitat del format, ja que el visitant pot observar «les vicissituds dalinianes» gràcies a la visió completa hologràfica amb una rotació de 360 graus.

El segon és el context de la peça, creada el 1936, un any on la crítica i els mitjans eleven la figura de Dalí com «un referent surrealista internacional», i on Salvador escull la Venus per exposar-la als Estats Units. Posteriorment el 1964 en crea una de nova, amb certes variacions i amb el bronze com a base, una peça que per Bartolomé és «clàssica, surrealista i pop art» i que «mostra com el geni reinventa la tradició». El quart punt és la creació de sinergia entre l’obra d’art i l’espectador, ja que l’exposició permet reunir la Venus de guix del 1936 i la Venus de bronze del 1964: «era un somni esperat i ha estat possible gràcies a aquest préstec digital».

Bartolomé també ha incidit en els avantatges d’aquesta mostra, ja que considera positiva la introducció d’una tecnologia «d’alt nivell, que permet preservar l’obra original i evitar un viatge trans­oceànic i que alhora és una forma més sostenible de realitzar un préstec internacional». Tot i això, apunta que «no és la intenció substituir obres originals cap a obres digitals, però en aquest context actual hem volgut transgredir-ho».

PORTA OBERTA. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, es mostra molt satisfeta del format final d’aquest préstec digital. Tot i «l’excel·lent resultat», continua mostrant preferència a l’exposició de les peces «de forma presencial». La directora, però, no tanca la porta a repetir l’experiència, ja sigui acollint una nova digitalització o bé cedint-ne alguna del geni alt-empordanès en format hologràfic «sempre que ens arribi una proposta que sigui prou interessant», afirma.