La Biblioteca de Figueres i l’Arxiu Comarcal reben els textos de l’escriptor i periodista empordanès

Durant dècades les seves publicacions a la premsa comarcal i a la de Barcelona van ser de les cròniques de l’Empordà més llegides i comentades. Tot i que sovint reflectien aspectes de la vida cultural, també escrivia sobre temes socials i polítics (dins de les limitacions de l’època). Una cosa semblant va passar amb els vuit llibres que va escriure, tots en català i majoritàriament centrats en la seva comarca natal. L’escriptor, periodista i catedràtic Joan Guillamet i Tuébols (Figueres, 1922 – Barcelona, 2014) va ser tot un referent, tant a casa nostra com arreu de Catalunya, i una persona que va mantenir els trets identitaris del territori i de la llengua.

Dissabte es va presentar el fons documental que ha donat la família, bona part del qual és a la Biblioteca Fages de Climent però també a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà i a la Universitat de Girona (en funció de les temàtiques). El seu fill, el també periodista i catedràtic Jaume Guillamet, ha estat l’artífex d’aquesta donació que inclou retalls de premsa, articles originals mecanografiats, obra literària, documentació i cartes personals amb la intel·lectualitat de l’època. En definitiva, una part de la història de la ciutat i de la comarca que es recupera i que es posa a l’abast dels estudiosos i de la població en general ja que la documentació ha començat a ser digitalitzada.

Coincidint amb el centenari del seu naixement, aquest dissabte es va celebrar un acte commemoratiu a la Biblioteca de Figueres, consistent en una taula rodona on hi van participar el seu fill, Jaume Guillamet, els periodistes Jordi Vallmajó i Anna Teixidor, l’escriptor Joan Ferrerós, i l’historiador Joaquim Tremoleda. També, la directora de la biblioteca, Nati Vilanova, i la curadora de la donació, Ester Arché, van presentar l’inventari i la digitalització del fons.

Coincidint amb l’efemèride, la biblioteca mostra fins al 29 d’octubre una selecció de documents del fons. Fruit de la seva activitat periodística, s’hi poden veure retalls de premsa i mecanoscrits de les col·laboracions als diaris El Noticiero Universal, El Correo Catalán i La Vanguardia. Al primer dels rotatius, que era vespertí, sota el pseudònim d’Hugo de Roda, escrivia periòdicament una crònica de Figueres i l’Empordà; a El Correo Catalán, la secció «Notícia de l’Empordà» o la sèrie «Costa Catalana 3D. Crónica desde el aire»; i a La Vanguardia, les sèries titulades «Entre el sosiego y la fiebre» o «Artistas del mundo en Cataluña».

Un altre bloc d’articles exposats a les vitrines, i seleccions del fons, el constitueixen els de les capçaleres de 9 País, Avui, Canigó, Empordà, Empordà Federal, hora nova, El Punt Diari, Tele/Estel i Tele/eXpres, igualment de temàtica empordanesa, ja sigui sobre art, literatura, història, folklore, història, personatges o sobre temes d’actualitat del moment. L’abast cronològic va de 1961 a 2002. D’altra banda —i no tan coneguts—, el fons inclou textos preparatoris de presentacions de llibres, conferències i pregons, així com guions radiofònics, notes i documents per a la redacció d’algunes de les seves obres publicades i el treball de llicenciatura Búsqueda legendaria a través del poema «Canigó» de mossèn Jacinto Verdaguer (1945), mecanografiat i amb notes manuscrites.

Pel que fa al fons lliurat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, inclou un total de 24 imatges, correspondència amb l’Anna M. Dalí, germana del pintor, així com nombroses personalitats intel·lectuals del moment. També cal destacar el plec de documents que va fer servir Guillamet per redactar el seu llibre sobre la bruixeria a Catalunya. A la Universitat de Girona s’ha lliurat la correspondència amb el periodista Manuel Brunet, tota vegada que allà hi ha dipositat tot el seu arxiu personal.

EL PERSONATGE. Joan Guillamet i Tuèbols fou professor de llengua i literatura al col·legi La Salle de Figueres, on ensenyà també llatí, i professor i catedràtic a l’institut Ramon Muntaner de Figueres, abans del seu trasllat a Barcelona, on va continuar la seva activitat docent. Deixeble i company de tertúlia de Manuel Brunet, va ser un dels fundadors de la revista cultural Canigó, el 1954; col·laborà amb Radio Popular de Figueres i fou corresponsal de diversos mitjans de comunicació catalans. També obtingué un dels premis dels Jocs Florals de l’Empordà el 1961. Un cop a Barcelona, amplia la seva col·laboració amb temes culturals i artístics a la premsa catalana, però sense oblidar mai la de l’Alt Empordà.

Entre els seus llibres destaca la trilogia empordanesa formada per Coses i gent de l’Empordà (1972, 1990), Premi Catalònia; Vent de tramuntana, gent de tramuntana (1977, 1992), i La plana, el vent, la gent (1997). També va escriure Creadors, Barcelona enllà (1993) i Llegendes del poema «Canigó» de Jacint Verdaguer (per a infants) (1993).

A Tots hem fet l’estraperlo (1968) i Els gitanos. Aproximació a un racisme (1970), Guillamet hi recull testimonis i anècdotes de l’economia domèstica de la postguerra i de la vida del poble gitano, que va conèixer molt de prop. La llegenda de les bruixes del poble de Llers li inspirà un interès pel tema, dictà nombroses conferències i escriví el llibre Bruixeria a Catalunya (1976, 1983). L’obra periodística i literària de Joan Guillamet i Tuèbols va ser reconeguda amb el Premi Indiketa del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’any 2005, i l’atorgament del títol de fill predilecte de Figueres, el 2008.