Destrossen una làpida que recordava la mort d’un pilot nazi a l’antic camp d’aviació de Garriguella

La notícia la va donar a través de les xarxes socials, a mitjans de la setmana passada, l’historiador figuerenc David García Algilaga. La làpida, erigida a l’antic aeròdrom de la Guerra Civil, que recordava la mort d’un pilot alemany abatut per l’aviació republicana, en el que es considera el darrer combat aeri registrat a Catalunya durant aquell conflicte, havia estat destrossada. Pel que sembla, un grup radical l’havia inclòs entre els símbols nazis a destruir i a cops de martell ho van fer a la matinada del 12 d’octubre. Ignorava completament tota la història que hi havia al darrere d’aquell monument i que en els darrers anys ha estat àmpliament investigada i difosa. Les mostres d’indignació per l’atemptat han tingut fins i tot ressò internacional.

La làpida en qüestió deia en alemany que «aquí va caure el 6 de febrer del 1939 en la lluita per una Espanya nacional Friedrich Windemuth, nascut el 27 de maig del 1915 a Leipzig». Com ha explicat l’escriptor Xavier Febrés, que també havia difós juntament amb el periodista Josep Playà la història d’aquella històrica placa de pedra, «no deixaria de ser un fet bèl·lic com tants altres, si a partir de la dècada dels 60 no haguessin començat a aparèixer unes senzilles flors anònimes al peu de la làpida i no s’hagués descobert que les dipositava el pilot republicà Josep Falcó, que havia abatut l’aparell alemany. L’origen del monòlit pot ser tan feixista com es vulgui, però encarna tota una lliçó d’història».

García Algilaga recorda, en aquest sentit, que «prop de l’entrada del municipi de Garriguella s’hi trobava una resta patrimonial de gran importància per comprendre els esdeveniments que van tenir lloc en aquesta zona al final de la Guerra Civil espanyola. Aquests fets han deixat una profunda marca que, encara, molts no són capaços d’entendre per una gran manca de cultura i coneixement. L’estela del pilot Windemuth ha estat destruïda. Però molts empordanesos sí que coneixíem el valor d’aquest espai per conèixer els fets més dramàtics del nostre passat recent. Sense cap mena de dubte, avui hem sentit que ens han atacat la nostra història i memòria, la de l’Empordà».

L’historiador, que professionalment és pilot privat d’aviació, reflexiona que «si veritablement ens creiem de veritat això de cuidar la història i la memòria pel valor intrínsec que té el saber i conèixer, caldrà repensar de veritat com enfoquem la importància del patrimoni i evitem relacionar-lo amb la política. Insistim, aquest ha estat un atac contra la història de la gent de l’Empordà i així ens sentim molts empordanesos. Nosaltres sí que donem valor a la història de Josep Falcó, el pilot republicà que fins que era molt gran va tornar a Garriguella i va deixar flors en aquest espai com a senyal de tristesa i crítica d’aquells temps de guerra. Una història ben allunyada d’odis i rancors, tot al contrari».

CONTEXT HISTÒRIC. Les investigacions històriques de García Algilaga i les del periodista Josep Playà assenyalen que a principis de 1939 el Govern de la República havia ordenat una retirada dels últims avions que tenia a Catalunya amb la intenció d’anar a reforçar la zona de València i Madrid. Per això va concentrar més d’una trentena d’aparells en aquest aeròdrom de Vilajuïga-Garriguella. Però la informació d’algun espia infiltrat va fer que aquell dia apareguessin en despuntar l’alba sis Messerschmichtt Bf 109 alemanys, que abans que poguessin enlairar-se els avions republicans van destrossar pràcticament l’aeròdrom i els diferents aparells que hi havia a la pista.

Afegeixen les mateixes fonts que uns quants van poder enlairar-se, entre ells el Polikarpov I-15 de Josep Falcó, que es va enfrontar a l’aire als alemanys i va poder abatre l’aparell de Windemuth (la versió dels vencedors de la guerra va ser que el pilot va voler fer una passada sobre la pista i es va estavellar). El pilot alemany, ferit de mort, va ser rematat a la mateixa pista per un altre aviador republicà. El seu cadàver va quedar allà semicalcinat fins a l’arribada dos dies després de l’exèrcit franquista. La Legió Còndor va recuperar el cadàver i un temps després les autoritats alemanyes o familiars del pilot, no se sap amb exactitud, van sol·licitar permís per instal·lar en una vinya propera a la carretera aquest monòlit.

Molts anys després dels fets, Falcó, des del seu exili a Tolosa de Llenguadoc, va voler tornar sobre el terreny i localitzar l’estela dedicada a la seva víctima. Des d’aleshores hi anava periòdicament per dipositar-hi unes flors. En una de les ocasions va comprovar que algú hi havia plantat un xiprer al costat i repintava les lletres de la pedra. Era el propietari de la vinya on es troba situada, Xavier Casellas, més conegut per Patxé, pintor i fill d’un capità i comissari republicà, que va confessar a l’escriptor Xavier Febrés que «el meu pare va passar un any a un camp de concentració de Màlaga i quatre a la presó de Figueres. Volia enderrocar l’estela, però li ho vaig impedir. No és un monument feixista sinó la làpida d’un soldat mort a la guerra». Una lamentable bretolada va acabar la setmana passada amb aquesta història de reconciliació i de memòria històrica.