Hi ha possibilitats que l’animal localitzat sigui un individu nou que s’ha establert a la zona, però s’ha d’investigar més

«Els pronòstics deien que el llop tornaria a trepitjar la serra de l’Albera el 2014. Ha tardat 8 anys més del previst!». Són paraules del naturalista jonquerenc Joan Budó, que precisament el novembre del 2004 era protagonista d’una informació publicada per HORA NOVA en la qual pronosticava la pròxima arribada del llop a la comarca 100 anys després de la seva desaparició.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha confirmat que un exemplar de Canis lupus ha estat localitzat al Paratge Natural de l’Albera fa pocs dies, però s’estudia si aquesta presència és ocasional o si es tracta d’un animal assentat a la zona.

localitzat. Dimecres 21 de setembre un treballador del paratge natural va detectar una cabra morta, lluny del ramat, amb signes d’haver estat depredada. Se’n va informar al cos d’Agents Rurals i a la propietària, i es va activar el protocol de comprovació de danys a la ramaderia causats per fauna salvatge. A partir daquí, la direcció del paratge i els efectius del cos mediambiental van decidir instal·lar un parany fotogràfic a la zona per poder captar imatges de la fauna d’aquell sector. L’endemà, durant la inspecció de danys, es va revisar la càmera i es va constatar la presència d’aquest animal a la zona. També es va parlar amb la propietària per plantejar millores de gestió i tramitar la indemnització corresponent.

investigació. El procés que se seguirà ara consistirà en un seguiment específic a la zona, coordinat pels Agents Rurals. Es farà ús de càmeres fotogràfiques i també hi haurà un seguiment d’itineraris per trobar indicis i mostres bio­lògiques que permetin l’anàlisi genètica. D’aquesta manera es podrà confirmar si l’animal està assentat o si la seva presència és ocasional. El cas és que hi ha moltes possibilitats que es tracti d’un individu nou.

A Catalunya no hi ha una població establerta, tot i que hi ha presència d’individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de llops presents a França, tots ells d’origen italoalpí. Actualment hi ha quatre exemplars diferents identificats genèticament a Catalunya, tots ells mascles. De moment no s’ha detectat cap femella i, per tant, no hi ha cap evidència de reproducció.

ELS VATICINIS DE BUDÓ. Sigui com sigui, ja ho deia Joan Budó gairebé 20 anys enrere: «Tenim el llop a les portes de casa, es donen les condicions perquè s’hi torni a instal·lar: hi ha natura, refugi i aliment». El naturalista jonquerenc ha recollit referències orals i escrites sobre el llop a la comarca en els darrers 300 anys i explica que els darrers de l’espècie van ser abatuts el 1905. Era una època en la qual l’ésser humà i el llop entraven en competència per una economia basada en la ramaderia. Ara ja no és així.

Pel que fa al perill del llop per a l’ésser humà, això és un mite. No cal pensar en contes com el de la Caputxeta Vermella o similars. Budó assegurava: «És un animal molt discret que quan sent una fressa o un perill, desapareix i no es deixa veure».