El municipi acull l’onzena trobada transfronterera amb associacions dels dos costats dels Pirineus

Associacions de banda i banda del Pirineu s’han reunit aquest passat cap de setmana a l’onzena Trobada transfronterera d’Associacions de Memòria Històrica, Democràtica i Antifeixista.

Aquestes jornades han servit per compartir informació, i alhora debatre quin lloc han de tenir les associacions i el paper de les institucions respecte a aquests espais de memòria. Isabel Alonso, membre de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme (ACEPF), explica que «les associons hem de reivindicar més llocs de memòria, col·laborant amb visites guiades, amb gent que en té molt coneixement, i les institucions, fent-ne la difusió».

La trobada ha aportat idees, coneixement i experiències provinents de diferents programes. S’han explicat casos i programes específics d’instituts d’Osca, Saragossa, Saint Laurent, Sainte Marie, o Larraga, un fet que demostra com «compartim aquesta memòria dels republicans des dels dos costats dels Pirineus», explica Alonso.

També hi ha hagut una notable presència institucional amb alcades d’ambdues bandes, com Xavier Barranco de Portbou, Antoine Parra d’Argelers i Christian Grau de Cerbère.

NOVA LLEI. Una de les intervencions més destacades va ser la de Fernando Martínez López, secretari d’Estat de Memòria Democràtica, que va explicar les millores i els retrocessos de la nova llei de memòria. Una llei que s’acava d’aprovar al Senat i que en breu sortirà al BOE, i va explicar les millores que aporta aquesta llei respecte l’anterior del 2007. Per a les associacions són «avenços molt importants, tot i que encara en falten» explica Alonso.

Entre aquestes demandes es troba la dificultat a l’accés de dades, tal com va quedar palès en la trobada de dissabte 8 d’octubre, en la segona sessió de treball anomenada «Els arxius com a llocs de memòria i llocs de construcció de la memòria». Un acte on es va posar de manifest que amb l’actual protecció de dades és mes complicat accedir a cert documents. Un fet que queda accentuat per la falta de personal i recursos.

CLAUSURA. Va venir Antoni Font i Renom, el ja ex director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, que va recordar en un parlament el que s’ha fet sota el seu mandat, com l’anomenada Llei de fosses, o la demanda de la creació de «paisatges de memòria» dins la legislació europea. Una proposta que vol preservar i conservar aquests espais.