Josep Rubau: «Hem inventat un nou esport: el ciclisme aquàtic»

||

per Marta Arranz Perpinyà

És un enginyer rosinc que allò que somia ho converteix en realitat. Actualment, és el director de Red Shark Bikes, una empresa alt-empordanesa que dissenya i produeix 'bikes-surf'






Sou l’única empresa al món que dissenya aquest vehicle aquàtic. Com neix tot plegat?
El projecte neix per una caiguda en bicicleta. Practicava bicicleta de descens i anava amb el meu fill i em vaig trobar un dia que, en un bike park dels Pirineus, vaig saltar, vaig caure i em vaig trencar el colze per cinc parts. I el metge em va dir que mai més tornaria a anar en bicicleta. I vam dir: «per què no agafem alguna cosa que quan caiguis en bicicleta no et facis mal?», i d’aquí surt, va ser allò típic de començar a fer proves al garatge de casa, a la piscina...


A l’estil Steve Jobs?
Sí, talment. Durant gairebé sis anys vam estar treballant i fent tota mena de proves. I a finals del 2018 vam presentar un trimarà, que és aquesta bicicleta amb tres quilles. Vam veure que funcionava, però calia millorar-ho i, finalment, el 2019 vam presentar la bike-surf, que és aquest model que inclou fins a tres models diferents.


Al principi del projecte el prenien per boig com ara Monturiol o Deulofeu?
Això, de fet, ja ens ho deien quan fèiem el projecte Tramuntana, que va ser quan vaig decidir deixar Volkswagen a Alemanya i em deien: «Vols fer un cotxe esportiu al nivell de Ferrari però a l’Empordà? Això és impossible! Estàs ben tocat per la tramuntana. I li vam posar el nom de Tramuntana, al cotxe. Amb la bike-surf ens deien el mateix: «Vols anar pedalant per l’aigua? Estàs sonat». De fet, ja hi havia experiments d'aquest tipus, però eren projectes molt friquis, molt Frankenstein, no eren ben bé una bicicleta d’aigua. Amb Red Shark hem inventat un nou esport: el ciclisme aquàtic. És increïble que puguis practicar la bicicleta sense trànsit o sense perill de cotxes.


Amb quines dificultats us topeu, als inicis?
Si ets de mena optimista, no són problemes, són reptes. Ens topem amb coses, però ho girem com a repte. Som molt perfeccionistes i hi ha molts temes tècnics, de fabricació i desenvolupament, però realment som un equip molt creatiu i sempre tenim ganes de millorar. Com que ens apassiona la bicicleta i ens agrada el mar, som nosaltres mateixos que com a usuaris la millorem constantment.


Voleu desenvolupar un pla de competició. Què vol ser aquesta proposta?
Tenim un pla de competició que volem desenvolupar en tres anys. El primer any és per analitzar en quins entorns es poden fer. Per exemple, aquest estiu s’ha fet des del nord d’Irlanda fins a Escòcia per investigar tot el que té relació amb les marees, temporals, onatge… També analitzem quines èpoques són millors per fer-ho. Estem parlant del mar i hem de vigilar perquè no és estable. El segon any serà per convocar i difondre l'esport, i un dels reptes que tenim al cap és fer la Barcelona-Mallorca.És un somni i, ara, estem veient que es pot fer possible. Finalment, el tercer any del pla ha de ser per convocar tots els clients i per fer algun esdeveniment tipus la Copa Cap de Creus. També hi ha la idea de baixar el Mississipí, que és un riu molt llarg i seria la Red Shark Missisipi, Red Shark Barcelona-Mallorca i anar fent…


Somiant molt, creieu que arribarà el dia que deixi de ser un producte d’oci per convertir-se en un mitjà de transport?
[Entre riures] La distància entre Roses i l’Escala ja s’ha fet i per què no imaginar-nos-ho com a mitjà de transport? Tu ho has provat i no t’has ni mullat els peus. Per tant, per què no? A ciutats i països on hi ha canals i rius és molt més pràctic fer-ho.


Aquí potser seria més complicat, però una ciutat com ara Amsterdam?
És un bon mercat. Per a nosaltres és un dels mercats europeus més forts, exportem moltíssim a Amsterdam.


Quin tant per cent exporta Red Shark Bikes?
Estem a 68 països i estem al voltant del 87% d’exportació. Anem creixent, tampoc volem que sigui desmesuradament, per tant, anem a poc a poc. Vam començar exportant a Europa perquè va ser el més proper i ens vam basar molt en l’àmbit internacional, ja que nosaltres no tenim concebut allò clàssic del «mercat nacional», per nosaltres el món és global i ara mateix tenim bicicletes al Japó, Austràlia, Canadà, les Seychelles…


De quins països us ha sorprès més la demanda d'aquesta mena de vehicle aquàtic?
Si parlem en l’àmbit exòtic, Japó fa molta gràcia, però si parlem d'espais o zones boniques..., la Polinèsia Francesa és espectacular. Tenim clients allà i ens envien fotografies espectaculars de les bicicletes sobre l'aigua cristal·lina. Tornant al que preguntes, primer vam fer Europa quan vam consolidar-la, ara tenim distribuïdors a cada país. Vam voler tocar altres mercats com ara Dubai. A la palmera de Dubai hi ha Red Sharks.


Un producte que surt de l’Empordà al món.
Sempre ho diem: de l’Empordà a tot el món. És que és ben bé així, d’aquí a tot el món. Ahir vam fer una videoconferència amb els Estats Units d'Amèrica i amb Xile. D'aquí a pocs dies, tornant del Saló Nàutic de Barcelona, vindran distribuïdors del Canadà i venen aquí, a l'Alt Empordà, per tant, el producte els fa venir fins aquí.


Parlava del mercat europeu, però ara hi ha una crisi important. Se'n comencen a notar els efectes?
Ens hem trobat una part d’Europa que ha baixat el ritme dels seus mercats. És el cas del mercat alemany, l'austríac o l'holandès, on hem notat la baixada per la incertesa de l’hivern. Venim d’una fira a Alemanya i es palpa que hi ha una certa contingència. Però val a dir que estem pujant molt al mercat americà i ara entrarem també al canadenc. La nostra idea és que, ara que estem en temporada baixa i fins al febrer no entra el gran volum de feina, començarem a activar l’hemisferi sud; per tant, tot el que és el Mercosur llatinoamericà i també Austràlia.



La voluntat és produir 100% aquí, però no es pot. De quin percentatge parlem?
Produir el 100% no es pot. Estem voltant el 80%, els components importants estan fets aquí, però això ja és un tema polític en l’àmbit global. Penso que, a poc a poc, les empreses estan tornant a produir aquí, però no és per tirar coets.


Pensa que la comarca s’equivoca a l'hora d’apostar tant pel turisme i tan poc per la industrialització?
Sí, i és una llàstima perquè seria molt compatible treballar amb el sector turístic i amb el sector industrial. No són dos sectors renyits; fer un polígon que estigui integrat a l'entorn fa que tinguis indústria, però paisatgísticament parlant fa que no molesti i aquesta és una de les coses que fa anys que vaig dient: que cal fer alguna cosa com fan països que tenen polígons on les naus, en comptes de ser capses de sabates posades sobre un camp, estan rebaixades i s'integren a l'entorn. L'Empordà és com la Toscana italiana; si la cuidéssim i la tinguéssim en consideració, seria un lloc idíl·lic: tenim muntanya, plana, mitjana muntanya, parcs naturals, platges de tota mena, cales de pedra, de sorra...


Entenc que una de les mancances del sector és que costa trobar-hi talent. És així?
Jo en soc un exemple, vaig estudiar Disseny Industrial a Barcelona i després vaig fer el màster a Anglaterra, em vaig formar a l’estranger i vaig anar a treballar a Volkswagen, al centre tècnic d’Alemanya, però si tens voluntat, arriba un moment que tornes i es pot fer. T’ho demostra Tramuntana que es va fer a Garrigàs i ara Red Shark també es fabrica aquí. Es pot fer? Es pot fer. Trobar gent que t’acomapanyi? És trobar la gent que tingui la ment oberta per poder-ho i voler-ho fer. Hi ha gent molt ben formada i sap greu pensar en tot el que s’inverteix perquè hi hagi formació universitària amb diner públic i que després el talent se’n vagi. El que costa econòmicament formar una persona fins a nivell universitari i que després vingui un altre i se l’emporti..., és injust. Cal facilitar que aquesta gent torni aquí i creï en relació amb l’experiència.


Per entendre Red Shark Bikes ens hem de remuntar al projecte Tramuntana. Què va ser?
Soc dissenyador de cotxes i amb un grup d’amics vam crear el projecte Tramuntana. Aquest projecte va ser «sangre, sudor i lágrimas », i vam aprendre moltíssim. Això ens ha donat un cert rodatge i ara el que tenim entre mans ja no és un cotxe però és un vehicle. En el fons, és disseny de transport.


I totalment eco-friendly.
No fa soroll, no hi ha consum ni emissions, els peixos ens acompanyen mentre pedalem i ho veus tot amb amplitud i respecte a la naturalesa.


I ara, a banda de la bike-surf també patinet elèctric, no?
Ha sigut una evolució, un a més a més. L’evolució ha fet que el producte sigui una navalla suïssa i, per tant, que la taula pugui incorporar diferents kits. Un és transformar-la en un pàdel surf, un per fer-la caiac i l’altre, amb un equipament que funciona com un patinet elèctric; per a la gent que no es vol cansar també tenim aquesta opció.


I el futur? Cap a on mira Red Shark Bikes?
Estem molt focalitzats en l'àmbit comercial. El producte està agafant un bon nivell i reconeixement. De millores sempre n’hi haurà i sempre anirem aportant novetats. Qui diu que l’any vinent en comptes del 6 en 1 no tinguem un 7 en 1? El més important és que no ens en cansem i cada any traiem millores i evolucions al mercat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article