L’artista, després de l’exili a París, Mèxic i Nova York, va treballar en el seu taller de Porqueres fins al 2007

En un dels nuclis del terme municipal de Porqueres, al Pla de l’Estany, es conserva intacte l’estudi taller de Carles Fontserè (1916-2007), un artista pluridisciplinar i reconegut internacionalment. L’immoble està gestionat per l’Agència Catalana de Patrimoni i cada mes acull visites guiades, durant les quals es destaca la incidència que van tenir tres figuerencs en la seva vida professional i personal: el periodista Met Miravitlles i els pintors Martí Vivès i Salvador Dalí.

La guia que fa la visita, Isabel Duran, que havia estat una col·laboradora de Fontserè en la seva joventut, explica que, després d’estar unes dècades exiliat, es va establir en una masia des de la qual contemplava cada dia l’Albera i el Mont. «Una de les condicions que havia fixat al retornar a Catalunya era situar-se en un lloc relativament proper a Barcelona però també a la zona fronterera, per si hi havia maldades i calia tornar a marxar», assenyala.

Repassant la seva trajectòria veiem que Fontserè, que havia nascut a Barcelona en el si d’una família molt conservadora, va destacar a la seva joventut com a aprenent d’escenògraf i dibuixant. Quan esclata la Guerra Civil, des del Sindicat de Dibuixants i sovint reclamat des del Comissariat de Propaganda de la Generalitat —que dirigeix el figuerenc Met Miravitlles—, dissenyarà alguns dels cartells més emblemàtics del període, com el que proclama «Llibertat!» i que li havia encarregat el sindicat anarquista FAI, amb el qual havia simpatitzat.

El gener de 1939 emprèn el camí de l’exili on Miravitlles encara li demana, arribats a Figueres i enmig dels bombardejos de l’aviació feixista italiana, que enllesteixi un periòdic mural per situar a la Rambla de la ciutat. El 4 de febrer arriba a Darnius, l’endemà és acollit al mas Perxés d’Agullana, on hi ha consellers de la Generalitat i membres de la intel·lectualitat catalana, tots a punt de marxar cap a l’exili. Surt de Catalunya el mateix 5 de febrer, pel coll de Lli, a poques passes darrere del president Lluís Companys.

Internat en un camp de concentració de la rodalia de Perpinyà, Fontserè està acompanyat pel pintor Antoni Clavé. Des del primer dia tots dos es posen a dibuixar. Les obres de Clavé tenen èxit i fins i tot arriben a una galeria de Perpinyà. Aquest fet va ser conegut per Martí Vivès, artista com ells dos, futur conservador del Museu Rigaud i que tot i haver nascut a Prada, va passar tota la seva infantesa a Figueres, ciutat amb la qual es va vincular tota la vida i fou nomenat Ciutadà d’Honor. La seva intervenció va permetre que Clavé i Fontserè fossin alliberats.

ETAPA DE L’EXILI. Superat aquest entrebanc, Fontserè s’estableix a París, on treballarà com a il·lustrador de llibres i publicacions periòdiques, dibuixant de còmic i creador d’escenografies i vestuaris per a espectacles. L’any 1949 viatjarà a Nova York i s’hi quedarà més de vint anys. Allà il·lustrarà còmics i farà de publicista fins que l’any 1957 començarà una nova etapa laboral, quan entra a treballar com a director artístic de la revista hispana mensual Temas. Prèviament va estar treballant per a Mario Moreno, «Cantinflas», a Mèxic, en una revista de cabaret.

A principis dels anys seixanta Carles Fontserè, que ja comptava amb més de 40 anys, comença la seva dedicació plena a la fotografia, col·laborant en tres revistes més, publicades totes elles a Nova York, i començarà a treballar com a fotògraf freelance en un projecte editorial per a Espanya, per tal de publicar llibres de fotografia documental sobre les ciutats de Nova York, Roma, París, Londres i Ciutat de Mèxic. Tot aquest bagatge li permetrà acumular un ingent arxiu fotogràfic que ell aprofitarà en reiterades ocasions en els fotoreportatges que publicarà en les revistes per les que treballava i que actualment està dipositat a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.

L’any 1968 iniciarà una col·laboració, que perdurarà fins a l’any 1972, amb un diari català que el farà apassionar pel fotoperiodisme, es tracta d’El Correo Catalán, novament gràcies a les gestions de Met Miravitlles. L’any següent Fontserè retorna a Catalunya per anar a residir al Pla de l’Estany. En aquest moment, amb gairebé 60 anys, ja haurà deixat de treballar com a fotoperiodista i es dedicarà a fer exposicions —entre elles, «Dalí, fotògraf» i «Dalí i els seus fotògrafs»— i a escriure les seves memòries.

Val a dir que mentre residia a Nova York, Fontserè va ser un estret col·laborador de Dalí, juntament amb la dona del cartellista, Terry Broch, en aquest cas com a intèrpret. La relació amb el pintor figuerenc també l’estableix a través de Miravitlles, que als anys 50 exercia de periodista als Estats Units. El cartellista va dissenyar-li decorats, li va fer nombroses gestions de tipus artístic i va col·laborar, el 1966, en el primer happening del pintor figuerenc, a banda de fer-li centenars de fotos que també es conserven com una relíquia a Banyoles. Des d’aleshores, Fontserè i Dalí van gaudir d’una especial admiració i reconeixement mutu i que es palesen amb fotografies i llibres encara exposats al taller. Al final, amb uns anys de diferència, tots dos van morir a pocs quilòmetres de l’Albera.