La mostra ‘La motxilla ucraïnesa’ explica el procés d’exili del poble ucraïnès a través de les maletes de fugida

Què és el que els refugiats escullen i quines són les coses que es poden emportar a l’exili? La reflexió al voltant d’aquesta pregunta és el que proposa l’artista visual Marcel Dalmau Brunet (Les Planes d’Hostoles, 1961) a la mostra «La motxilla ucraïnesa». Una exposició que es pot veure al Museu memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera fins al 4 de desembre i que té com a objectiu evidenciar la incòmoda realitat de l’exili prenent com a punt de partida l’èxode ucraïnès.

Per fer-ho, la instal·lació s’articula a partir de tres gran eixos centrals: els consells difosos per les autoritats ucraïneses, les imatges del contingut real de motxilles fetes a cuita-corrents per la ciutadania i els testimonis de persones exiliades que mostren el context dramàtic que les va empènyer a marxar del seu país.

MALETES D'UCRAÏNA. Sovint s’ha utilitzat la maleta com a símbol d’exili i s’ha remarcat la dificultat a l’hora d’escollir allò que consideren més bàsic per endur-se. L’actual crisi desencadenada per l’ofensiva russa ha provocat que sis milions de refugiats ucraïnesos hagin hagut de marxar precipitadament del seu país, majoritàriament dones i criatures. Les autoritats ucraïneses donaven alguns consells sobre què calia agafar. El criteri fou el del mínim pes possible. Tot havia de cabre en una motxilla.

El director del MUME, Enric Pujol, també remarca els canvis d’aquesta nova realitat: «el recent atac rus a Ucraïna ha evidenciat, de manera incontestable, que l’exili és una realitat ben viva a Europa mateix. Sovint s’ha utilitzat la maleta com a símbol de l’exili i s’ha remarcat la dificultat, per part dels qui han de partir, a l’hora d’escollir allò que consideren més bàsic per endur-se. Ara cal que tot càpiga en una motxilla».