La Guerra Civil va destruir una part del poble durant el 1936-1939

L’escriptora alt-empordanesa Montserrat Vayreda en va escriure aquest poema acròstic:

Terrades, aspriva i bruna,
En els conreus i els carrers
Rep dolós dels cirerers,
Recull el seu fruit tot d’una.
Al puig s’alça el santuari
De la Verge, qui hi acut,
Entén que voldrà tornar-hi
Sol·licitant la salut.

De fet, l’escriptora també va dedicar un poema d’aquesta mena a la Mare de Déu de la Salut. Es pot llegir al llibre L’Alt Empordà, passat i present dels seus pobles, que va fer juntament amb el pintor escalenc Lluís Roura.

Terrades és un petit poble situat en una vall de l’interior dela comarca, als contraforts calcaris prepirinencs, i que limita amb els municipis de Boadella, Llers, Cistella, Vinant, Cabanelles i Sant Llorenç de la Muga. A només 12 quilòmetres de Figueres, envoltat de muntanyes i de paisatge boscós, Terrades és un poble d’allò més atractiu pel seu entorn natural, agrícola i ramader. Destaca perquè abasta més d’una cinquantena de masos i els veïnats de Palau-Surroca i de la Guàrdia. Actualment, un dels productes més preuats, amb segell local, és la cirera que s’hi cultiva, que s’ha convertit un fruit molt apreciat arreu del territori.

Pel que fa als llocs d’interès de la vila, cal saber que tothom que fa parada al poble ha de visitar l’església parroquial de Santa Cecília i l’ermita de Sant Sebastià, el castell de Palau-surroca i el Santuari de la Mare de Déu de la Salut, amb l’ermita de Santa Magdalena. Aquest darrer és un destí de pelegrinatge i de tradició popular entre la població alt-empordanesa.

LA HISTÒRIA. Terrades surt esmentat per primera vegada l’any 1027 en una donatiu que van fer els comtes de Besalú a l’església de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú (ipsa Gardia et in ipsas Terrades). Però, abans, l’any 844, el veïnat de Subirats i el Mas de Forn apareixen en un diploma de Carles el Calb al monestir de Sant Martí de les Escaules. Al cap dels anys, per la seva situació, Terrades va patir les conseqüències de la Guerra Civil de 1936-1939 i una part del poble va quedar destruïda per una explosió d’un polvorí que hi havia a l’església.