L'escriptora Laia Aguilar ha estat la vuitena ponent del cicle Punt de Lectura a la plaça Major de l'Estrada d'Agullana 

Encarregada de tancar la 12a edició del cicle Punt de Lectura, Laia Aguilar va omplir la plaça Major del veïnat de l’Estrada amb 110 persones que van poder gaudir de les seves consideracions entorn del fet d’escriure novel·la en català i en particular sobre el procés de creació de la seva darrera novel·la, Les altres mares.

Amb un discurs càlid i entenedor Laia Aguilar va començar afirmant que «sovint els escriptors tenim dos o tres temes específics que van sortint en les diferents històries que expliquem. Podríem dir que són els “seus” temes. En el meu cas, un dels temes més recurrents és el de dir o no dir les coses, el de decidir parlar o callar davant d’alguna vivència que ens arribarà a marcar».

Després de comentar que aquest és el tema que domina moltes de les pàgines d‘altres obres seves com Wolfgang i Pluja d’estels, guanyadores dels premis Carlemany 2016 i Josep Pla 2020, respectivament, Laia Aguilar va afegir: «Cal posar paraules a tot allò que ens genera dolor i patiment. El que no diguem s’enquista i acaba resultant negatiu».

Plantejada com una novel·la sobre tres tipus de maternitat no reconeguda, Les altres mares està estructurada com un relat que ens presenta tres casos de maternitat silenciada, de dones tabú. Es tracta de casos que commouen, tres exemples en cada un dels quals hi ha un intent clar de superació personal. «Malgrat la duresa de les tres situacions, hi ha l’amor com un tema recorrent perquè estic convençuda que aquest és indispensable per superar situacions en les quals ens vam equivocat en fer alguna cosa i això ens va provocar patiment», va voler aclarir l’autora.

La novel·la està estructurada en tretze blocs organitzats cada un en tres moments, un dedicat a l’Emma, una no mare que intenta superar el dolor de la pèrdua del fill que esperava i que al vuitè mes d’embaràs ha deixat de bategar; un segon protagonitzat per la Jhanet, una noia boliviana de 15 anys que vol conèixer la seva mare, que va emigrar a Barcelona, on cuida els nens d’un matrimoni acomodat, i un tercer, amb la Natalka com a protagonista, una noia ucraïnesa que ha decidit fer de ventre de lloguer. Sobre el perquè d’aquesta estructura Laia Aguilar va comentar que per a ella «és molt important controlar el ritme del relat i aquí el que he buscat és una fórmula que em permetés fer coincidir en un final conjunt les tres històries que explico».

Formada en l’àmbit de la comunicació audiovisual, escriptora de guions, és molt conscient que en la seva manera de narrar hi tenen molta importància els espais, els escenaris on passa l’acció. «Els llocs ens susciten records, ens apropen encara més a les persones. Necessitem sentir-nos part d’un lloc, vincular els naixements, les defuncions, les històries d’amor i els comiats a llocs que ens semblen que posseeixen una energia pròpia», diu un dels personatges de la novel·la.

Sobre els personatges Laia Aguilar confessa que «jo busco crear personatges que tinguin esquerdes, personatges amb contradiccions, perquè només així poden ser versemblants. Ser algú diferent a un mateix és un dels privilegis que ofereix la feina d’escriptor. És un joc interessant. Quan crees un personatge, cal gestionar molt bé els records del que hem viscut i documentar-se molt sobre allò que ens queda lluny. Curiosament, la memòria té molts punts de ficció i cal no censurar aquest aspecte del nostre procés de creació».

Preguntada sobre el present i el futur de la literatura escrita en català, Aguilar es va mostrar convençuda que aquesta té un bon estat de salut però va afegir que caldria apostar decididament per una política de traducció a altres idiomes que ens faci visibles al món.