L'escriptor va ser el cinquè ponent del cicle Punt de Lectura als Jardins de la Societat La Concòrdia d'Agullana 

Planer i rigorós en la seva exposició, directe i contundent en els seus comentaris, Xavier Aliaga va desplaçar-se expressament des de Xàtiva fins Agullana per participar en l’actual edició del Punt de Lectura.

Autor de la novel·la Ja estem morts , amor que ha quedat finalista als premis Finestres i Llibreter, Aliaga va comentar que malgrat que en el títol hi figuri la paraula “mort” al costat de la paraula “amor”, en realitat el llibre parla de “viure” i va voler precisar que “sovint viure fa mal”.

Després de confessar que ell ve d’experiències personals molt traumàtiques i que ja va tractar el tema del dol en el seu darrer llibre, cosa que li va suposar un valor terapèutic notable, ara tenia ganes de tornar al tema del dol des d’una perspectiva estrictament literària, «per això vaig voler fer una novel·la que fos dura i bonica» va dir, i encara va afegir «Jo tinc el costum de llegir molta poesia i considero que en els moments més durs de la teva vida hi ha bellesa, fins i tot en la fase de dol, i això és el que he volgut plasmar en aquesta obra».

En relació amb el fet que en aquesta novel·la hi hagi un final que t’interrogui, que t’obligui a tornar a l’inici i que et fa replantejar coses, Aliaga va explicar que «En poesia tothom té clar que cal un bon primer vers i un darrer vers també bo o , si pot ser, millor. Estic convençut que en un relat passa el mateix i aquí he buscat un inici contundent, que t’atrapi, he buscat també un final que sigui un exercici de desconstrucció de tota la novel·la».

Malgrat va expressar ser partidari d’escriure tenint un guió ben definit, va afegir que en aquesta ocasió va començar a escriure una versió en la qual hi havia una narradora omniscient, que no era l’Anaïs, i en un moment concret va replantejar-ho tot de soca-rel. «He escrit com si conduís sense saber prèviament on anava» va dir.

Sobre al procés d’escriptura va comentar «Quan estàs en ple procés de creació, cal fer el trajecte amb els personatges, escoltar-los, estar pendent del que els passa i crear un món. Hi ha un moment, que cal que la novel·la et colpegi i que t’ocupi mentalment, fins i tot en moments o en llocs inusuals. Cal que, per exemple, quan estàs a punt de dormir et vingui al cap una idea i t’hagis d’aixecar a anotar-la. Sense aquesta obsessió és difícil que el resultat final sigui bo».

Convençut de la importància de tenir un bon editor, Aliaga va defensar que «escriure hauria de ser un treball col·lectiu, un procés en el qual a l’autor li arribin opinions que l’obliguin, si cal, a llençar capítols sencers, a corregir una i altra vegada el text. Els americans han incorporat el treball d’equip en el procés creatiu tal com ja passa en el procés de creació de les sèries de televisió. Si tries bé l’editor i aquelles persones que fan la primera lectura dels teus textos, cal que hi confiïs».

Preguntat pel fet que alguns dels protagonistes es dediquin al periodisme polític i cultural, va deixar clar que la perspectiva des de la qual ha abordat el tema «és àcida i amb recança perquè en l’orientació que ha agafat la política i la feina de periodista hi sobra egocentrisme i individualisme».

Respecte a com ha condicionat la pandèmia la creació d’aquesta darrera obra, Xavier Aliaga va reconèixer que, en el seu cas, la reducció de la presencialitat li ha suposat el regal de tres hores diàries que abans dedicava a desplaçar-se i això li ha permès major dedicació.

Al final de l’animat col·loqui amb els seixanta-cinc assistents, Aliaga va explicar que ara mateix està escrivint una novel·la negra, un gènere que ell ha conreat i en el qual es pot permetre escriure d’una manera més assilvestrada i salvatge.