«Una assignatura pendent que tenim al poble és la gran mancança d’allotjaments turístics», diu l'alcalde de Vilajuïga

Com explicaria Vilajuïga a algú que no l’ha visitat mai?
Explicaria que és un poble amable, agradable, molt ben situat, ben comunicat i amb tots els serveis: escola, farmàcia, CAP, botigues… Tot a la mida justa, penso que és un poble ideal per viure-hi. És un dels balcons de l’Empordà.

Si l’escola d’un poble funciona és un poble amb futur, oi?
Si no es coneix, no es pot entendre l’important paper que juga una escola com a pal de paller de la socialització. Tots els pobles que envolten les grans ciutats tenim el risc de convertir-nos en poble dormitori, no perquè sigui dolent en si, sinó perquè es perd el sentiment de pertinença, no hi ha una articulació social, la gent no se sent del poble i no viu el poble. L’escola crea una xarxa molt important.

Quins espais d’interès destacaria del poble?
Destacaria el Parc Natural del Cap de Creus. De fet, Vilajuïga aspira a ser una de les portes del parc, sobretot quan s’instal·lin les oficines d’aquest equipament. Hi ha uns paratges incomparables i és una manera de descobrir una altra faceta del parc, potser la que no està tan publicitada, com poden ser els paratges emblemàtics de Tudela, ben bé el Far… És una part més interior, però que té el seu encant des del punt de vista patrimonial de fauna i flora i, sobretot, un espai ideal per practicar el turisme actiu: d’esport, de natura.

A la porta del cap de Creus i als peus de l’Albera.
Estem en un punt equidistant, diria, dels tres espais protegits més importants de la comarca: els Aiguamolls de l’Empordà, el parc natural del Cap de Creus, que abasta bona part del terme municipal del poble, i el PEIN de l’Albera.

Sou un punt d’atracció turística esportiva i de senderisme, oi?
Estem promocionant la bicicleta, i tenim molts projectes per incentivar-la. Ara s’està acabant d’executar el tram de Vilajuïga del Bicitranscat, la ruta que va des de Figueres i arriba a Vilajuïga permet agafar el tren i visitar la Catalunya Nord o anar a altres pobles com Llançà o Portbou. Tenim també una Via Verda, que anirà de Roses a Vilamaniscle passant pel nostre poble. A més, comptem amb associacions capaces d’organitzar esdeveniments com l’Entre Castells, del qual ara aviat es farà l’etapa nocturna. Som conscients que tenim aquesta riquesa i la nostra voluntat és treure’n profit.

I pel que fa al patrimoni arquitectònic, què en destacaria?
L’església té un valor i sobretot tot el que són restes megalítiques com ara menhirs i les escultures, en tenim una bona representació, i també tenim el Castell de Quermançó, que és propietat del senyor Martorell, però és terme municipal de Vilajuïga i és una de les icones que representa el poble. I també tenim altres indrets com el poblat medieval de Canyelles, que ens agradaria molt, comptant amb la col·laboració dels propietaris, poder-lo excavar i veure què s’hi troba.

Què se’n sap d’aquest poblat?
Aquest poblat es troba pujant cap al monestir, queda a la banda esquerra, a la zona de món perdut, i no sabem què s’hi pot trobar, però seria molt interessant investigar-ho no només per reconstruir la història del poble sinó també per fer-lo visitable i afegir un punt d’interès més per als visitants. Ara ho visites i si no ets un entès, costa molt d’interpretar.

Parlava de la història de Vilajuïga que està marcada pel broll d’aigua medicinal. Què ha significat per al poble?
L’aigua no posa Vilajuïga al mapa, però reforça la imatge que des de l’exterior es pot tenir de Vilajuïga, des de principis del segle xx. El 1904 és quan s’inaugura i l’aigua es venia en canals de distribució com farmàcies, però la podies trobar a Barcelona i al poble venien molts visitants que s’allotjaven a l’hotel i prenien les aigües. Era l’època daurada del termalisme i els balnearis i des del 1904 evoluciona fins que arriba un moment que està a punt de desaparèixer i hem d’agrair a la família Grífols i la seva empresa que apostessin no només per adquirir les aigües sinó per conduir el negoci de la manera que ho han fet i sobretot respectant molt el que era l’aigua picant, que en diem nosaltres, amb tres punts de gas, que diuen, i tota la rehabilitació de les instal·lacions se n’ha museïtzat una part, s’ha creat un espai de concerts…

A Catalunya li va fer el mal el cor el dia que va sortir el tancament a les notícies. Ho va percebre així?
El mateix Víctor Grífols explica que aquell dia estava a casa i mentre es feia uns ous ferrats va posar la televisió i va sentir una noia que plorava emocionada, la Francina, perquè tancava Aigua de Vilajuïga, i ell va pensar: «si nosaltres envasem sèrum i plasma, per què no podem envasar aigua?». I així és com aterra Grífols a Vilajuïga i rescata les aigües.

Anant al consistori, el 2009 el seu equip trenca amb gairebé trenta anys de govern. Què en destacaria del seu mandat?
No trenquem, res, eh? El poble aposta per un canvi i en destacaria que el més important que ha aportat el govern és el dinamisme, i és un dinamisme que surt de la capacitat de treballar en equip. Som un equip i tothom treballa, malgrat les dificultats, perquè no ha estat un mandat fàcil…

I un mandat marcat per una pandèmia, temporals...
Entrem a finals de juny i el primer que ens comunica la secretària és que plega. Per tant, entrem sense secretària, el Filomena, el Gloria, la pandèmia..., i malgrat això superem les dificultats i som capaços de dinamitzar el poble fins a un punt que feia anys que no es veia. Hi ha hagut dinamització social, cultural; econòmicament hem captat moltes subvencions i hem pogut invertir molt en el poble. Capacitat de treball, equitat i planificació, si hagués de definir-ho.

Quins han de ser el projectes ambiciosos del mandat?
Actualment, hem d’aconseguir remodelar el que seria el poble, sobretot la mobilitat. Tenim un dèficit importantíssim, que és l’estat de molts del carrers del poble. Crec que per a una política d’inversions es van destinar diners a equipaments i infraestructures que potser no eren del tot necessàries i es va oblidar l’estat dels carrers. I acaba afectant la qualitat de vida de les persones i hauríem de fer un esforç molt important en la remodelació de carrers i hem de ser capaços de crear espais per viure, no carrers per on circulin vehicles. Que cada carrer sigui un espai de veïnatge i de trobada, evidentment, tot condicionat, que s’hi pugui transitar, que la gent amb problemes de mobilitat no tinguin els problemes que tenen actualment i on tots els cables siguin soterrats… Això es diu ràpid, però és feina d’anys i ens agradaria comptar amb l’oposició, ens hem de comprometre tots per aquest objectiu, perquè no es pot fer en un sol mandat.

En què s’ha avançat?
Vam adequar una part del poble que tenia problemes d’inundacions i hem implantat un sistema d’evacuació d’aigües. Ara volem adequar el camí de Quermançó que enllaça el nucli antic amb la zona esportiva. I ens agradaria acumular recursos per rehabilitar l’estat del poble i crear un model de poble que respongui als reptes del futur. Tenim una estació i hem de fer-ne un entorn segur, hem d’habilitar espais d’aparcament, hem de centralitzar i ordenar el trànsit de bicicletes, i una assignatura pendent és la gran mancança d’allotjaments turístics, i per sortir del pas, habilitarem un aparcament d’autocaravanes.