...la història de l’Aigua de Vilajuïga comença en un pou modest d’uns terrenys del municipi?

És sabut gairebé arreu del món que Vilajuïga destaca per la seva aigua. Fa molts anys, del pou modest brollava una aigua molt particular pels veïns, consideraven que no era una aigua normal i, de seguida, van considerar que tenia propietats mineromedicinals. Per accedir al pou calia baixar unes escales i el veí Ramón Margineda, en veure que l’aigua mineral tenia tant d’èxit, va ser qui va constituir una societat sota el nom d’Aigües de Vilajuïga. Al cap de poc temps, concretament el 15 de juliol de 1904, aquesta aigua va ser declarada aigua d’utilitat mineromedicinal.

L’aigua es va popularitzar i la societat del moment va portar el seu sabor, amb els tres punts de gas i la seva personalitat arreu del territori, començant per Girona, Barcelona, Andorra i al cap de poc, arreu del territori català. Com a dades i anècdotes curioses, cal saber que les vendes i l’exportació de l’aigua de Vilajuïga van arribar a EUA i durant l’Expo Barcelona va ser premiada amb la Medalla d’Or.

L’AIGUA DELS GENIS. Sempre s’ha considerat que l’aigua de Vilajuïga és l’aigua dels genis, ja que era una de les begudes preferides de personatges reconeguts de la zona com ara Josep Pla, Salvador Dalí o Ferran Adrià.

El trasbals a Catalunya arriba quan l’antiga propietat explica que Aigües de Vilajuïga tanca les portes, 114 anys després de la seva creació. La nostàlgia i el fet de pensar que mai més es podria degustar l’aigua, l’empresari Víctor Grifols proposa agafar-ne les regnes i retornar a l’activitat perquè els vilajuïguencs i vilajuïguenques i els enamorats d’aquesta aigua tan singular puguin continuar gaudint-ne.

CASTELL DE QUERMANÇÓ. Des de l’empresa d’Aigües de Vilajuïga han creat una «ampolla modelada per la tramuntana», un disseny inspirat en l’entorn geològic i és que terme municipal de Vilajuïga compta amb una de les fortificacions més importants de la comarca: el Castell de Quermançó. Segons fonts municipals, l’historiador Joan Badia Homs, el topònim del nom Quermançó podria venir de Quermansiones compost per la paraula d’origen ibèric quer, que significa pedra i pel mot llatí mansione, paraula que definia uns enclavaments situats en els principals itineraris de les vies romanes i tenien funció de llocs de parada i d’hostal.