La guanyadora del darrer Premi Proa ha estat la quarta ponent del cicle Punt de Lectura als Jardins de la Societat La Concòrdia d'Agullana  

Arribada expressament des de Menorca, Maite Salord va començar la seva xerrada expressant el convenciment que el fet de viure en un context insular com Menorca o viure en un espai de frontera com Agullana són situacions que tenen molt en comú.

La guanyadora del darrer premi Proa va comentar que va començar a escriure d’una manera formal als 26 anys. «El cas és —va explicar— que un bon dia la meva mare em va manifestar que volia explicar-me la vida de la seva família perquè jo l’escrivís. En aquell moment jo no estava massa motivada per aquest tema. El problema va ser que la mare es va morir al cap de tres mesos d’haver-me fet aquesta proposta i jo em vaig quedar amb la recança de no haver trobat el moment per escoltar aquella història i el convenciment que havia de buscar la manera de saber-la acudint a altres fons documentals però que havia de complir el desig de la mare i escriure-la».

En la seva xerrada va explicar que durant vint anys va anar publicant algun relat curt, dues novel·les juvenils, la novel·la La mort de l’ànima, finalista al premi Sant Jordi però, tot i que va anar fent diversos intents d’escriure la novel·la sobre la seva mare i la seva família, cap dels textos resultants va prosperar i els va anar descartant.

«Curiosament el fet d’haver d’agafar la baixa laboral el 2012 perquè em vaig quedar sense veu i em vaig trobar immersa en un silenci total, em va permetre deixar de banda les més de 10 versions que havia escrit i abandonat i vaig decidir començar des de zero». Finalment, l’any 2014 es va publicar L’alè de les cendres, «la història d’una família molt castigada durant la guerra i també durant tota la postguerra. Una història de silenciats i d’humiliats, d’homes morts a la guerra, de dones que tot ho tiren endavant i que gràcies a l’amor arriben a sobreviure a tot plegat».

Durant la seva xerrada va explicar que la voluntat de contribuir a construir la Menorca que ella desitjava pels seus fills va ser el motiu de la seva entrada en el món de la política. La dedicació plena que exigeix aquesta activitat va fer que deixés aparcades la docència i l’escriptura durant uns anys i va arribar a ser la presidenta del Consell Insular de Menorca.

El temps de pandèmia, sense actes públics, amb hores i hores de videoconferències i amb la necessitat de replantejar moltes coses, la van dur a desconnectar-se volgudament dues hores al dia i dedicar aquest temps a llegir i a escriure una història basada en la migració de 10.000 menorquins a Alger. El resultat va ser la novel·la El país de l’altra riba que va resultar guanyadora del premi Proa.

«En aquesta darrera novel·la he intentat capturar vides en moviment, les vides de gent que fugen, a vegades d’una guerra, altres d’ells mateixos, volia parlar del món dels Pied Noir centrant-me en allò més domèstic, més íntim —va comentar—, per això en la novel·la es barregen dues èpoques i dos mons però en cada un d’ells els personatges posen paraules a la memòria i això és obrir un espai del qual no pots fugir mai més. Algun d’ells, en particular la Marta, que actua com a narradora, és una mica el meu alter ego ja que ella, com jo, sent la frustració de voler explicar una història quan qui li podia explicar ja no hi és».

Preguntada sobre la influència d’Albert Camús, va reconèixer que amb Camús l’uneixen moltes coses, especialment «la voluntat de saber coses sobre el nostre passat, malgrat que en molts moments la voluntat de saber ens fa menys feliços, i també l’esperit de concòrdia que el caracteritzava».

Afable i propera, compromesa i didàctica Maite Salord va oferir una lliçó de compromís amb el país i amb la memòria.