La nova orquestra de cambra de la ciutat rescata peces d’una vintena de compositors i poetes locals

El músic i compositor figuerenc Carles Coll és una persona inquieta, que no para mai. Sempre està tramant alguna nova activitat i així ho porta fent des de fa dècades. La darrera iniciativa que té entre mans és l’Orquestra de Cambra Ciutat de Figueres, que va oferir el seu concert de presentació el dia de Sant Pere, el passat 29 de juny, coincidint amb la festa patronal local, al Teatre El Jardí. La vetllada va ser un acte de reafirmació musical de la ciutat, ja que totes les obres interpretades eren de compositors figuerencs. Un fet inèdit.

Com va explicar Coll, «es tracta d’un concert singular. No tenim notícia que mai s’hagi fet un concert exclusivament amb obres de compositors i poetes de la nostra ciutat. És per aquest motiu que l’hem volgut fer el dia de Sant Pere. Des de Pep Ventura —que és l’únic que no va néixer a Figueres— fins a Josep Maria Surrell, la música dels compositors locals va ser la protagonista de la vetllada, juntament amb poemes de Carles Fages de Climent i Montserrat Vayreda».

El concert va servir per presentar l’Orquestra de Cambra Ciutat de Figueres, una formació que neix amb l’esperit de fer-se un lloc en l’espai musical de casa nostra. Val a dir que totes les peces s’havien adaptat de la mà de Carles Coll per a orquestra de corda. El director del grup i promotor de la iniciativa va agrair el suport rebut des de l’Ajuntament i el Foment de la Sardana Pep Ventura per promoure la realització de la vetllada inaugural, i també del Cercle Sport, que els va cedir la seva sala d’audicions per als assajos.

El concert va ser presentat per Montserrat Mauné, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura i filla d’un dels compositors que van protagonitzar el concert, Florenci Mauné. També hi van intervenir, com a convidats especials, el músic Albert Monjó, al clarinet, la soprano Clara Valero i la rapsode Maria Rosa Oliveras, que van interpretar i llegir, respectivament, poemes de Fages i Vayreda.

El REPERTORI. El concert, que va aplegar un nombrós públic tant a la platea com a les llotges del Teatre El Jardí, es va iniciar amb Una mirada, una de les obres més populars de Pep Ventura. Va continuar amb Masurca Assumpció, de Benet Ventura, fill d’en Pep, que va morir als 31 anys, poc després d’haver tingut un desmai quan tocava el solo de tenora del Per tu ploro del seu pare, precisament una peça que es va tocar al final de la vetllada.

El concert va seguir amb Lluny de ma pàtria, un cant a l’enyorança compost per Antoni Juncà quan estava destinat a Tetuan com a músic militar; La reina de l’Empordà, una obra dedicada per Lluís Bonaterra a Antònia Raguer de Moner i estrenada el 20 d’agost del 1905 per la Banda del Regiment d’Àsia a la Rambla de Figueres; Sant Pere de Roda, de Francesc Basil, que copsa, segons va explicar Coll, «l’esperit del monestir amb unes harmonitzacions pròpies d’un talentós mestre de composició», i Xamosa Roser, d’Enric Sans, una peça fresca i simpàtica dedicada a Roser Bosch quan era una nena.

El programa també va incloure la sardana Sota el cel de Catalunya, de Simó Gratacós, pare de Maria Rosa Gratacós, traspassada recentment i una reconeguda professora de música de la ciutat. Altres peces que es van oferir durant el concert van ser Lluïsa, d’Agapit Torrent, un gran saxofonista i violinista mort en la seva maduresa artística, i dedicada a la seva dona, Lluïsa Padrosa, traspassada fa tres mesos; Jocs d’infants, que és obra del pianista Enric Montoriol; Cor de violí, de Jaume Cristau, que va escriure aquesta obra el dia de l’enterrament d’Agapit Torrent; Polca de l’escàndol, d’Albert Cotó, una polca inspirada per una baralla de la qual va ser testimoni al bell mig del carrer de Sant Antoni, i La Isabel i l’àvia, de Josep Maria Surrell, l’únic compositor en vida de la vetllada, juntament amb Coll.
Finalment, també es va interpretar El meu espill, que Florenci Mauné va dedicar a la seva filla, pocs mesos abans de patir una embòlia que el va deixar tocat professionalment i personalment durant una llarga temporada. Molt emotiva va ser la interpretació de l’«Oració al Crist de la Tramuntana», de Carles Fages de Climent, amb música de Maria Rosa Gratacós, que també va musicar un altre poema ofert a la vetllada, «Cerqueu-me vora la mar», de Montserrat Vayreda. Van completar el concert un parell de fragments de la Balada del sabater d’Ordis, de Fages de Climent, una peça que Carles Coll va musicar sencera i que va oferir en diversos espectacles fa pocs anys.

A la cloenda del concert, el director de l’Orquestra de Cambra Ciutat de Figueres va remarcar la importància que tenia la música al llarg de la història recent del municipi i que aquell concert només n’era una mostra, tota vegada que n’havien quedat fora altres compositors. Un llegat del qual segurament encara li queda molt per posar en valor, especialment en el vessant documental i patrimonial. Resta pendent per escriure, per exemple, una història musical de la ciutat.