Díaz Capmany, l’homenatge merescut

El tinent general figuerenc porta 25 anys presidint el Consorci del Castell de Sant Ferran
Des de la societat civil es va retre homenatge, divendres passat, al tinent general Carlos Díaz Capmany. Un senyor de Figueres, amb majúscules. Un acte molt entranyable, que va arribar al cor d’aquest militar tan singular que ha estat una peça clau en l’obertura pública del Castell de Sant Ferran, com a president del Consorci des de fa 25 anys. El seu nom sempre quedarà lligat a la fortalesa, de la qual n’és un coneixedor i divulgador excepcional a través de llibres i conferències.
L’homenatge va arribar la vigília del seu 89è aniversari. El militar manté una envejable activitat que el porta a pujar sovint fins a la fortalesa, gairebé sempre a peu, i a continuar treballant de manera incansable en els seus estudis i treballs històrics i en l’ordenació i classificació de l’arxiu particular. La recerca que Díaz Capmany ha fet sobre el castell i les fortaleses en general ha fet que la seva obra —una desena de llibres— també sigui imprescindible per conèixer la història de la ciutat i la comarca.
L’acte, promogut des de l’associació d’Amics dels Castell de Sant Ferran i amb el suport d’altres persones i entitats que van constituir una comissió organitzadora, va consistir en un sopar, que va aplegar prop d’un centenar d’assistents. Entre els quals, una selecta representació militar unida a la presència d’autoritats civils com l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, diversos regidors i els exalcaldes de la ciutat Marià Lorca, Joan Armangué i Jordi Masquef.
El president dels Amics, Fede Luque, va explicar que «Díaz Capmany és un home de Figueres que ha vinculat la seva trajectòria professional com a militar i com a ciutadà a la promoció i divulgació del castell. La seva tenacitat ha fet possible que avui sigui un referent cultural, històric i turístic del país». L’alcaldessa va proclamar que persones com l’homenatjat «són un orgull per a la ciutat» i també va reconèixer que calia potenciar molt més el «petit tresor» que tenim amb aquesta fortalesa.
El tinent general va pronunciar unes paraules de sentit agraïment per l’acte i va recordar que «ara fa 25 anys que vaig deixar la meva activitat professional com a militar en actiu. Quan pensava viure una plàcida vida de jubilat, em proposen assumir la presidència del Consorci del Castell. No m’hi podia negar. Tot i les dificultats que s’han anat succeint, crec que hem avançat i es van assolint els objectius. Ara bé, Sant Ferran requereix una acció que el promogui com a valor cultural que necessita la implicació de les associacions civils i de les entitats privades, a banda de les administracions».
Durant l’acte es va distribuir un llibre, editat expressament per a l’homenatge, en el qual es reprodueixen un total de 17 articles, de contingut històric, que havia escrit el seu pare, Narciso Díaz Romañach (Figueres, 1905 – Barcelona, 1993), també militar, i que es trobaven dispersos per diverses revistes publicades entre els anys 1965 i 1993. La publicació d’aquest volum, del qual Díaz Capmany no en sabia res fins al mateix sopar, el va emocionar especialment.
TRAJECTÒRIA. El tinent general Carlos Díaz Capmany (Figueres, 1933) és diplomat d’Estat Major i llicenciat en Dret. La seva carrera el va portar a ser governador militar de Girona i director de Gestió de Personal de l’Exèrcit de Terra, entre altres destinacions. Ha escrit i ha donat conferències sobre fortificacions i organització militar. Des de fa 25 anys presideix la Junta de Promotors del Consorci del Castell de Sant Ferran en representació del Ministeri de Defensa i se’l considera una peça clau per a l’obertura pública del recinte i la seva incorporació a les activitats culturals i socials de la ciutat.
En concret, és autor dels llibres El Castell de Sant Ferran de Figueres. La seva història (Barcelona, 1982, 1a ed.; 2000, 2a ed.), en català i castellà. Aquesta obra cabdal per conèixer la fortalesa, va ser editada pel departament de Cultura de la Generalitat en temps del conseller Max Cahner. Va ser una de les primeres publicacions editades pel departament, ja que el primer govern català elegit democràticament després de la Guerra Civil data de l’any 1980.
També ha escrit Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona (Saragossa, 1998), en col·laboració amb Fernando Torres González, i La Ciutadella de Roses (Girona, 1998), en aquest cas en col·laboració amb Hug Palou i Anna M. Puig. L’actual presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos va ser una de les persones més implicades en l’homenatge.
Díaz Capmany ha estat, a més, un col·laborador habitual dels Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. També ha tractat la fortalesa a la revista Castillos de España (Madrid). Altres col·laboracions, especialitzades en temes militars han estat incloses a Ciudadela (Barcelona), Revista Ejército (Madrid) o a Defensa (Madrid). És autor també de la monografia La fortificación abaluartada: una arquitectura militar y política (Madrid, 2004) i coautor d’El setge de Roses de 1808, tres visions de la Guerra del Francès (Figueres, 2008), així com de les successives monografies sobre els governadors de Sant Ferran, de la qual n’hi ha una que està pendent de publicació.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari