«El problema més preocupant que té l’aeroport de Girona – Costa Brava és la no aposta de les administracions per promocionar la infraestructura», explica el president de la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona

Primer de tot, vull puntualitzar que l’aeroport de Girona-Costa Brava és l’eina de promoció més important de les comarques de Girona, perquè és una via d’entrada de visitants d’altres països al nostre territori i, alhora, una infraestructura clau pel seu gran impacte socioeconòmic.

Què n’opina el president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona sobre el Pla Director de l’Aeroport de Girona – Costa Brava?
Considero que el Pla Director de l’Aeroport de Girona – Costa Brava, que es renova i es modifica cada vuit anys, és una eina indispensable perquè la infraestructura disposi d’una planificació de futur. És el document que escenifica les previsions de capacitat als diferents subsistemes que ha de tenir l’aeroport, les reserves de terreny necessàries i la protecció de les servituds aeronàutiques.

Què s’hauria de millorar a l’aeroport de Girona – Costa Brava?
En general l’aeroport de Girona té unes característiques que el fan molt atractiu per als passatgers i que té uns alts nivells de qualitat i de servei, tot i que sempre hi ha atributs millorables. El més important que hem detectat és la connectivitat amb el territori, per la manca de transport públic adequat que traslladi els usuaris de l’aeroport a les principals destinacions de la província de Girona en un temps raonable. És un tema a millorar.

Per què a l’aeroport no hi operen altres companyies?
El problema més preocupant que té l’aeroport de Girona – Costa Brava, que ha estat conseqüència de passar d’una xifra de 5,5 milions de passatgers l’any 2008 a 455.876 el 2021, és la no aposta de les administracions locals i provincials de Girona per promocionar la infraestructura. La Diputació de Girona i els ajuntaments sembla que no estan disposats a invertir en l’aeroport perquè hi operin altres companyies aèries diferents de Ryanair. No hi ha manera que la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l’administració local es posin d’acord per confeccionar un conveni de promoció i de màrqueting i suport per dinamitzar l’aeroport i així el territori i la marca turística, que quantifiqui els recursos econòmics a invertir, per tal que companyies aèries de nivell operin des de l’aeroport Girona – Costa Brava, i s’obri el ventall de rutes diferents de les que hi ha actualment, principalment amb Ryanair.

La Generalitat hi està disposada, però demana que tant la Diputació de Girona com les administracions locals també hi apostin. En aquest sentit, i per informacions de presidència de la Diputació de Girona, sembla ser que hi ha un possible acord sobre la taula, però de moment sense cap seguretat. S’està parlant d’ajuntar una quantia econòmica repartida percentualment de la següent manera:
- El 50% provinent de la Diputació de Girona
- El 16,6 % provinent de la Generalitat de Catalunya
- El 16,6 % provinent de l’Agència Catalana de Turisme
- El 16,6 % provinent dels recursos econòmics dels ajuntaments de Lloret de Mar, Blanes, Girona, Castell-Platja d’Aro-S’Agaró, Calonge i Sant Antoni de Calonge, Roses i Castelló d’Empúries.

No obstant, en aquesta llista de municipis hi falten alguns d’importants que per exemple amb l’impost turístic del 2019 van recaptar molts diners, com són Tossa de Mar (649.473,31 €), Torroella de Montgrí (542.497,88 €), Palafrugell (300.268,35 €), l’Escala (270.366,87 €), Sant Pere Pescador (260.265,78€), Pals (239.462,26  €), Palamós (197.799,33 €), Begur (182.685,46 €), Cadaqués (154.135,04 €), Sant Feliu de Guíxols (153.193,25 €), Caldes de Malavella (135.357,35 €) i Figueres (114.838,58 €). Per tant, des de la posició que represento, els demano que ho contemplin perquè invertir en l’aeroport és invertir al territori.

Què en pensa de l’actuació de les administracions locals i provin­cials?
Des del meu punt de vista, crec que la posició d’aquestes institucions és un error i que s’ha de buscar una fórmula per posar-se d’acord i dissenyar una estratègia conjunta enfocada a desestacionalitzar la temporada, prioritzar destins i prioritzar companyies i tipologies de rutes. En definitiva, treballar perquè l’aeroport torni a ser una infraestructura bàsica per posicionar Girona com a destinació preferent per als turistes i, en paral·lel, que ajudi a dinamitzar l’economia territorial i que generi oportunitats de connectivitat. Treballar per l’aeroport és treballar pel país.

Quin hauria de ser el model de l’aeroport?
Hauríem de treballar per definir una estratègia de cap on volem anar, en quant a connexions, mercats i companyies, de tal manera que puguem qualificar-les i prioritzar-les per l’interès i, en definitiva, pel que ens aportin com a territori socioeconòmicament. I sobretot, que ens permeti intentar anticipar-nos o, almenys, veure les oportunitats que es generin.

Un bon model per a l’aeroport Girona – Costa Brava seria convertir-lo en una base estratègica per connectar el territori amb hubs importants com per exemple Amsterdam, Schiphol, Heathrow, Frankfurt i Munic. D’aquesta manera hi hauria connexió amb bases importants, que no només servirien per volar a altres destinacions, sinó que els residents d’aquestes ciutats podrien ser visitants de la província de Girona.

A nivell institucional, es demana que es treballi conjuntament entre les administracions representants del territori, tal com es fa a l’aeroport de Reus, on des de fa anys funcionen mitjançant polítiques de promoció de la marca turística i la destinació amb les companyies aèries. Per exemple, l’any 2021, quan el principal client era el nacional, es van tancar acords amb les companyies aèries Volotea, Binter i Air Nostrum, les quals van veure l’oportunitat en el mercat nacional pel motiu de la pandèmia i van oferir rutes per a diferents destinacions de l’Estat espanyol.

Girona també va tenir-ne l’oportunitat, però per la manca d’acord de les institucions representants, es va deixar perdre. Una falta de perspectiva de futur. Les administracions de la província de Girona haurien de prendre exemple de les de Tarragona, que han aconseguit que l’aeroport de Reus tingui un 15% més de capacitat programada respecte a les xifres d’abans de la crisi sanitària. Són dades que va donar el Secretari d’Estat de Turisme, Fernando Valdés.

Quina proposta fa, com a president de la Federació, per aconseguir recursos econòmics per promocionar l’aeroport?
Penso que l’impost sobre les estades en establiments turístics hauria de ser l’eina per obtenir recursos econòmics per invertir en l’aeroport. L’impost es recapta del sector privat i es gestiona a través del Fons per al Foment del Turisme, el qual estableix que s’han de destinar els recursos a complir, entre altres, els objectius de promocionar el destí turístic Catalunya i el desenvolupament d’infraestructures i serveis relacionats amb el turisme. Per tant, quina millor manera que destinar-ho a promocionar l’aeroport? Una de les portes d’entrada a Girona i a Catalunya.

En aquest sentit, es destaca que l’any 2019 a la província de Girona es van recaptar 10,8 milions d’euros, dels quals el 50% es va destinar a les administracions locals. Una equivocació perquè sabem que alguns ajuntaments no utilitzen aquest recurs econòmic per promocionar el territori, sinó per a altres fins que no tenen res a veure amb el turisme. Per aquest motiu, la Federació creu que s’hauria de tornar a canviar la forma de repartiment dels diners recaptats de l’impost turístic, per tal que la Generalitat en gestionés el 70% i les administracions locals, el 30%. D’aquesta manera, la Generalitat podria invertir el 70% dels 10,8 d’euros de la província de Girona a promocionar infraestructures com l’aeroport.

Per acabar, quin missatge llança a les administracions?
Ara és el moment d’agafar el bou per les banyes i de posicionar-nos com a territori. Estem en un moment de canvi continu i les companyies aèries volen volar i nosaltres hem d’estar al seu costat. No podem perdre més oportunitats. Per tant, és molt important que des de Girona aprofitem aquestes ganes de buscar la millor fórmula perquè l’aeroport gironí torni a ser el que era fa 14 anys. El pla director és una de les eines fonamentals, però sens dubte a través de l’aeroport, les polítiques de promoció de la marca turística i de la destinació entre les administracions són el més important.

Així doncs, exigim que la part política aposti per un model que garanteixi la potenciació del territori i per tant l’arribada de companyies aèries, que ens connectin amb destinacions capdavanteres a nivell europeu, amb la finalitat de posicionar-nos millor com a destinació turística. Si no es fa res per potenciar la infraestructura, aquesta estarà liquidada.