Rafael Bruguera documenta en un llibre el protagonisme i la influència dels Maranges a l’Escala

---

El primer Maranges que es va establir a l’Escala es deia Domènec i ho va fer l’any 1672. Era un sabater de Puigcerdà que es va arribar a casar quatre vegades, una circumstància que el va portar a acumular una important quantitat de patrimoni, gràcies a les diferents herències rebudes, i que va assentar la base de tota la nissaga posterior. Entre altres, hi trobem el precursor de les excavacions d’Empúries, militars reconeguts per la seva heroïcitat, la fundadora d’una institució religiosa que encara perdura (les Filles de Sant Josep) i diversos polítics, entre ells un que no es descarta que fos enverinat i per al qual s’intuïa una carrera fulgurant a Madrid, que el podia haver portat a asseure’s fins i tot al consell de ministres.

Amb tot aquest panorama, no és estrany que s’hagi editat un llibre, amb el títol Els Maranges. Una nissaga d’escalencs il·lustres i influents, escrit per Rafael Brugue­ra i que és el segon volum de la col·lecció de l’Arxiu Històric de l’Escala. L’acte de presentació va tenir lloc diumenge, a l’Alfolí de la Sal, amb la presència de l’autor i del prologuista, Salvador de Llobet, tots dos historiadors, i el darrer, descendent dels Maranges. El volum, amb poc més de 200 pàgines, inclou nombroses il·lustracions i reproduccions de documents antics que avalen la recerca realitzada des de fa més de deu anys a l’entorn d’aquesta singular família.

L’acte el va obrir l’alcalde, Víctor Puga, que va confirmar que l’Ajuntament està gestionant l’adquisició de la casa pairal de la família per tal d’incorporar-la al patrimoni municipal. Es tracta d’un edifici ben singular, situat al bell mig del poble, de tres plantes, obert a tres carrers i amb façanes de pedra. Va ser edificat al segle xviii i reformat el 1831. Per la seva tipologia, alguns dels carreus es creu que podrien procedir d’Empúries. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

[caption id="attachment_48688" align="alignright" width="245"] Portada del llibre.[/caption]

En la presentació, Bruguera va deixar clar que «la història de l’Escala dels segles xviii i xix difícilment es pot entendre i explicar sense la presència, el protagonisme i la influència de la nissaga Maranges i els seus descendents, els Oliveras. Terratinents —eren propietaris de grans extensions agrícoles a l’Escala i al conjunt de l’Empordà—, hisendats, homes de negocis —especialment en els sectors de la pesca, el corall i el cabotatge—, il·lustrats, humanistes, professors universitaris, col·leccionistes, acaparadors d’antiguitats i precursors de les excavacions d’Empúries, juristes de renom, militars d’alta graduació i protagonistes d’heroiques gestes, liberals i progressistes, alcaldes i regidors en múltiples ocasions, diputats provincials i parlamentaris a Corts, fundadors d’instituts religiosos, benefactors socials i culturals, etc. Per tot plegar, els Maranges mereixen ocupar un rol destacat i preeminent en l’imaginari col·lectiu dels escalencs».

El llibre consta de tres parts. En la primera, i per contextualitzar l’època en què varen viure, es desenvolupa una primera aproximació històrica, política, social i econòmica als segles xviii i xix de l’Escala i del país. En la segona, es concreta l’establiment del primer Maranges a l’Escala, datat el 1672, i en la tercera es desenvolupen les biografies de cinc membres de la família: Josep Maranges de Marimon (1730-1804), hisendat, precursor de l’arqueologia, capità miquelet i primer alcalde de l’Escala; Innocent Maranges Riera (1788-?), del qual s’afirma que fou «un militar situat sempre al lloc menys oportú»; Isabel de Maranges Valls (1850-1922), que va consagrar la seva vida a Déu i a les dones obreres, a partir de la creació de l’institut de les Filles de Sant Josep; Francesc Maranges Juli (1803-1878), arqueòleg, polític progressista i home d’acció, i Josep Maria Maranges de Diago (1837-1872), destacat advocat que es va traslladar a Madrid, on va destacar en els ambients jurídics i culturals de la capital. Va ser un dels redactors de la Constitució de 1868, però la seva mort prematura, per intoxicació o enverinament, va acabar amb una prometedora carrera política que, segons Bruguera, l’hauria portat segurament a ocupar un ministeri o fins i tot esdevenir el president del Govern.

L’AUTOR. Rafel Bruguera i Batalla (l’Escala, 1956) és mestre de professió, màster en gestió i dret local i postgrau en comunicació i estratègia política. Militant del PSC, entre altres càrrecs públics ha estat alcalde de l’Escala entre 1983 i 1995, conseller comarcal de l’Alt Empordà, diputat provincial, senador i diputat al Parlament de Catalunya. A banda d’uns primers anys en el món de la docència i de la seva extensa activitat política, l’altra passió de Bruguera és la recerca històrica de caràcter local.

En aquest sentit ha publicat diversos treballs sobre història de l’Escala als Fulls d’Història Local. També ha estat coordinador i coautor del llibre Joan Ballesta, Calafat, un escalenc alcalde de la Girona republicana (2008) i autor d’Escalencs assassinats durant la Guerra Civil (2009), Antoni Puig, «Tonet», barber, àcrata i savi. L’anarquisme i la Guerra Civil a l’Escala (2010), Les Drassanes Sala de l’Escala. Sis generacions de mestres d’aixa (2014), Jaume Pellicer i Lleonart, «Quicus». El tràgic exili d’un republicà (2018) i Martí Rouret. L’Escala, Móra d’Ebre, Barcelona, Mèxic (2019). És membre del Centre de Documentació i Recerca Històrica de l’Escala (CEDRHE) i coordinador de la revista anual Camí de Ronda. L’Escala: història, vida i patrimoni.