Qualitat dins i fora del rovell de l’ou

per Gemma Visa

Figueres / Àrea urbana

La seu del Col·legi d’Arquitectes a Figueres celebra una sessió sobre els habitatges individuals dins el teixit urbà






Continua el cicle organitzat per la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Un certamen, dividit en quatre sessions, que es va iniciar el passat 18 de març i que acabarà el 8 d’abril. Tot plegat està deixant aflorar bons exemples de construcció que res tenen a veure amb el model expansiu de fa una dècada. A la vegada, sorgeixen reflexions dels mateixos professionals que poden servir per establir bons criteris dins del sector i bones polítiques d’habitatge i urbanisme.


La tercera sessió del cicle va estar dedicada, divendres passat, als habitatges individuals inserits en el teixit urbà. En aquesta ocasió, els arquitectes que hi van participar van ser Dana Palmada, Iban Roca, Eugènia Poch i Josep Maria Modolell, que van presentar els seus projectes. Fa uns dies el coordinador del cicle, l’arquitecte Joan Falgueras, explicava a hora nova els objectius de les xerrades. En relació amb els habitatges unifamiliars, es referia a models diferents dins el teixit urbà de Figueres. Un, en ple nucli antic, «una casa entre mitgeres que pràcticament ha de fer baixar la llum a través de forats, patis petits, zenitals, que és un bloc compacte, i un altre exemple, al Poble Nou». En aquest darrer cas hi ha el típic habitatge ciutat jardí. El propietari, a certa edat, volia deixar de viure en un lloc perifèric i va optar per comprar una caseta a la ciutat amb dues portes, dues finestres i un pati al costat . El resultat ha estat una casa rehabilitada i ampliada amb un volum nou, on hi havia el galliner i els coberts del garatge.


Per Joan Falgueras tots els models exposats en les sessions han de servir per demostrar que les bones intervencions ajuden a no abandonar els nuclis històrics i a tenir cura, també, de la resta de la trama urbana. Tot això «hauria de contribuir al retorn de la classe mitjana a Figueres, aquesta que ha anat a Peralada o a Navata, per posar alguns exemples». Falgueras vaticina que el model de restriccions als cotxes —que tant de debat crea a la Barcelona d’Ada Colau— «ha vingut per quedar-se». En el cas de Figueres, i pel que fa al seu futur com a ciutat mitjana, Falgueras creu que «la bona situació geostratègica i el tren d’alta velocitat continuen sent elements per oferir qualitat més enllà del rovell de l’ou». Tot això hauria d’anar acompanyat de «més obra pública i de polítiques de construcció d’habitatge públic i social a nivell de país».

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article