Figueres va registrar la taxa més alta de la comarca en superfície per executar i el major índex de rehabilitació

L’edificació a les comarques gironines es recupera lentament des del 2013, deixant de banda la davallada del 2020 a causa de la pandèmia. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha fet públiques les dades del 2021 i destaca que la millora lenta no es dona en el conjunt de Catalunya, on es continua per sota dels nivells previs a la pandèmia.

Si ens centrem en l’Alt Empordà, les lectures són interessants perquè la comarca figura entre les que han visat més metres quadrats de Girona. Es constata també que la pandèmia no va afectar de manera considerable les dades d’edificació.

Pel que fa al tipus de projectes, la majoria són inferiors als 500 metres quadrats i això vol dir que principalment es van visar habitatges unifamiliars aïllats o adossats. També hi ha la mateixa tendència al Gironès però amb la gran diferència que aquesta comarca va concentrar el 48% dels projectes de més de 10.000 metres quadrats de tota la província. La resta de construccions de gran envergadura se les van repartir la Selva i el Ripollès.

Una altra dada a tenir en compte és el nombre d’expedients. El més alt de la comarca és a l’Escala, amb 54. És el sisè municipi amb més expedients de la província, tot i que el nombre de metres quadrats no arriba a l’1% del total.

Les dades relatives a les rehabilitacions versus obra nova continuen descompensades, un fet que lamenta el COAC. Tot i això, a l’Alt Empordà la rehabilitació va representar un 32%, de les més altes de la demarcació, però molt lluny del Ripollès (72%). Figueres és líder en metres quadrats de rehabilitació (11.160 m2 i 14 expedients).

L’altra cara de la moneda és l’obra nova, majoritària encara en el global i en especial a la comarca. En concret, l’any 2021 es van visar 72.885  m2 d’obra nova. En aquest cas, també l’Escala, amb 34 expedients, és un dels municipis que ha visat més obra nova (3.416 m2).

Amb tot, els arquitectes demanen un augment de la cultura rehabilitadora. En aquest sentit esperen que «l’arribada dels fons europeus de recuperació Next Generation incentivin els projectes de rehabilitació i tinguin un impacte positiu en el decurs del 2022».