El pare Josep Frigola escriu un nou llibre on relata el seu retorn a la comarca, on hi resideix des de fa sis anys

Va canviar les sabanes del Níger per la plana de l’Empordà i el desert i la sequera per una serralada de boscos a tocar del pantà de Darnius. On vivia no veia el mar i ara, si vol, el podria veure cada dia. Josep Frigola va fer 80 anys el passat 21 de juny, fa cinc anys que com a sacerdot es podia haver jubilat o quedar exempt de realitzar qualsevol tasca pastoral. Després de mig segle a l’Àfrica, aquest missioner, de l’ordre dels Pares Blancs, va tornar a la seva terra i com que no volia retirar-se del tot va acceptar el repte de ser el rector del santuari de la Salut de Terrades i dels municipis de la rodalia.

Al llarg de tots aquests anys fora de la comarca —encara que periòdicament hi venia a passar les vacances i a compartir vivències amb familiars i amics— ha estat permanentment comunicat amb un ampli col·lectiu de persones mitjançant unes cartes que en forma de circular enviava primer per correu postal i més tard a través del correu electrònic. Unes cartes que combinaven el seu missatge pastoral amb les vivències de la seva estada al Tercer Món. L’any 2008, Cossetània edicions va publicar Tota una vida per Àfrica, un llibre de més de 200 pàgines que recollia bona part d’aquests missatges. Un testimoni aclaparador d’una vida al servei dels altres.

Ara, mossèn Frigola acaba d’editar un nou llibre, De l’Àfrica a l’Empordà, que dóna continuïtat a aquest. «M’atreveixo a dir que és el llibre de tota la gent amb qui he viscut i conviscut (benviscut o malviscut). Potser, la filosofia de vida dels africans amb qui he tingut la sort de compartir el ser i no ser quotidià m’ha ensenyat millor això tan fonamental de jo soc o no soc, perquè nosaltres som o no som. En el pòrtic hi expresso l’agraïment a les persones que han col·laborat en determinades tasques, però no em puc pas estar de referir-me a tanta i tanta gent anònima que també hi té reflectits trossets de vida personal i molta història social.»

Afegeix que «potser, només és un esglai de por o un profund respir d’alliberament o una gran rialla de felicitat o l’últim badall que clou un llarg període de patiment. Les pendolades de vida i de mort fan que cada persona i tot el col·lectiu humà siguin sempre i arreu un pou immens de saviesa, un colossal vis sens fi de ciència. Moltíssimes persones no han anat mai a estudi, però han après a viure i a conviure més que ningú. Per escreix, han sabut donar exemple i ensenyar als altres què val i què no val la pena de viure.» Tot i això, i més, en aquest volum.

Frigola adverteix que tot i la sortida del llibre —que es ven a preu de cost, 10 euros— «no tinc gaire ganes ni temps de fer presentacions, però, si s’escau, també podeu organitzar una xerrada i miraré de participar-hi. Us agrairé que m’estalvieu dedicar-lo i signar-lo. No és que defugi la feina, no. Penso que un llibre és fet per a ser llegit i no per a deixar-lo en un racó on acaba morint-s’hi de fàstic. Considero, doncs, que si no hi figura la dedicació personal és pot passar fàcilment a d’altres o, millor encara, oferir-lo. Desitjo de tot cor que tothom en tregui el profit que li convé. Que l’aventura que vàrem començar junts o la que ens ha permès de trobar-nos bo i fent camí sigui sempre un esperó per tirar endavant.»

DE VENTALLÓ A ÀFRICA. Josep Frigola va néixer a Ventalló el 1941. De ben jovenet va entrar al seminari de Girona. Hi va cursar humanitat, filosofia i tres anys de teologia. Al setembre de 1962 se’n va a França amb els Missioners d’Àfrica per acabar els estudis. És ordenat capellà a Girona el 27 de juny de 1965. Arriba a Ouagadougou (Alt Volta, actual Burkina Fasso) el 21 d’octubre d’aquell mateix any. Aprèn la llengua mossi i exerceix tasques pastorals a la diòcesi de Kupela fins l’estiu de 1984. Entremig, de 1977 a 1980, li encomanen un servei d’animació missionera i vocacional a Catalunya.

Destinat tot seguit al Níger, fa un any d’estudis lingüístics de haussa a París. A l’agost de 1985 arriba al nou país africà. Hi serveix en dues missions a l’interior del país: Dogondoutchi i Birnin Konni. Al setembre de 1975 és nomenat conseller pedagògic del programa d’educació de base que desenvolupa l’Església catòlica en aquell país de forma coordinada amb el govern. En tot moment, la seva tasca pastoral ha anat acompanyada de treball docent o assistencial.

La mort, ara fa cinc anys, de mossèn Miquel Casteis, va deixar orfe d’atenció pastoral el santuari de la Salut de Terrades, un lloc emblemàtic per als empordanesos. Consolidat el retorn de mossèn Frigola a la seva terra, el bisbe de Girona el va nomenar capellà custodi del santuari i administrador parroquial de diversos municipis. I amb 80 anys, segueix tant actiu com pot.