Divuit dels vint-i-un concerts han penjat el cartell d’entrades exhaurides, convocant més de 15.000 persones

Sigui com sigui que es presenti l’Acústica o les Nits d’Acústica, Figueres sempre respon. Quinze mil persones. Divuit dels vint-i-un concerts amb entrades exhaurides. Aquests són els xifres que ha aconseguit la segona edició de les Nits d’Acústica, celebrada entre el 26 i el 29 d’agost. Uns números que deixen al director de Nits d’Acústica, Xavi Pascual, «molt satisfet. Han estat immillorables amb aquest format». Unes dades que demostren la bona acceptació del públic a aquest nou format, tot i que Pascual manté l’esperança de poder tornar a l’antiga Acústica, sense distància de seguretat i amb el públic dret per poder ballar.

DIJOUS. L’actuació de la guanyadora del Sona9, Reïna, a la plaça Josep Pla, va ser el tret de sortida de la segona edició de les Nits d’Acústica. Un espai que també va acollir el concert d’una de les sensacions d’aquest any, Joina. L’alt-empordanesa va presentar el seu darrer treball Òrbita 9.18, «a casa». Un treball introspectiu ple de matisos que mostra l’evolució d’una artista que sembla no tenir sostre. Abans, a les 20.30, a l’escenari del Parc de les Aigües, començava Rigoberta Bandini, amb un dels espectacles més potents i també més esperats de tot el festival. Un èxit que va compartir amb l’ultima actuació del dia en aquest espai: la Pegatina.

Pau Vallvé es va estrenar al festival figuerenc amb una actuació a un escenari «recuperat» per a aquesta edició: la Plaça Catalunya. Un escenari on hi van actuar els Mishima amb un directe potentissim, demostrant que l’indie pop ben fet enganxa, i molt.

DIVENDRES. El Teatre El Jardí va ser el punt de partida de la segona jornada musical amb el primer concert de l’Acustiqueta, a càrrec dels Xiula, a les sis de la tarda. Dues hores i mitja després al Parc de les Aigües començaven els Manel amb una actuació que va meravellar al públic des de les primeres notes de «Les formigues». Els quartet barceloní ha fet clarament un gir cap a l’electrònica, reversionant clàssics com «Ai, Dolors», «Teresa Rampell» o el «Jo competeixo» i aconseguint mantenir alhora aquell so propi tan característic. Una formula que sens dubte funciona. Igual d’efectiva que la musica festiva dels osonencs Oques Grasses, que va entusiasmar a tots els espectadors en el darrer concert del dia al Parc de les Aigües .

A la mateixa hora que començaven els Manel, el duet Ginestà va començar la seva actuació a la Plaça Catalunya. Un escenari que no semblava estar d’acord amb les exigències de (Daniel Carbonell) Macaco, a qui li molestava la llum, els flaixos dels fotògrafs i que el públic no cantés amb la potència que tocava.

DISSABTE. Di-versiones, amb una doble actuació a les 12 i a les 18 h, van fer vibrar petits i grans en la segona tongada de concerts de l’Acustiqueta al Teatre El Jardí. Els darrers concerts a la Plaça Josep Pla van ser a càrrec d’una de les darreres incorporacions al cartell, Magalí Sare, i d’una de les tres bandes emergents seleccionades per a actuar les Nits d’Acústica: Guillola. No gaire lluny d’allà, a la Plaça Catalunya, el punt i final musical el van posar els Ovidi feat Toti Soler a les 20.30 h, i els Pets a les 23 h. El grup de Gavaldà va oferir una excel·lent actuació amb un concert cronològic repassant la seva història. Hit rere hit.

El final de festa al Parc de les Aigües va ser difícilment millorable. Després de la potent actuació de Nathy Peluso, va ser el torn dels Zoo. El grup valencià va presentar el seu tercer treball, Llepolies, un treball ple de ritme on la música que rodeja el missatge reivindicatiu ha fet una volta i és ara molt més electrònica i neta. Un tobogan de sensacions amb un final apoteòsic. Festival total.