El ciclista de Cabanes, Gerard Blanch, va destacar a la prova italiana, on va ser segon de la seva categoria

La carta de presentació ja genera respecte només de llegir-la: 700 quilòmetres de recorregut i més de 27.000 metres de desnivell repartits en set etapes i un pròleg. Aquestes són les credencials més visibles de l’Iron Bike, una cursa de muntanya que se celebra als Alps italians, concretament a la regió del Piemont, i que anualment congrega competidors d’arreu del món, tenint en compte el ressò que genera la prova, una de les més exigents d’aquest esport.

Més enllà de l’evident esforç que implica pedalar en aquest esdeveniment, l’altre gran al·licient és l’entorn, tal com assenyala el mateix protagonista: «L’Iron Bike és indescriptible, em podria passar tot el dia parlant del que vaig viure allà. És una experiència màgica, amb uns descensos que no s’acaben mai; arribar a dalt la muntanya després de portar la bici a coll durant dues hores; molta pluja; uns paisatges impressionants...». «Va ser molt dur, però com que és tota l’estona així, al final el cos s’hi acostuma. Ara bé, s’hi ha d’anar molt ben preparat», destaca al ciclista cabanenc, que va ser primer de la seva categoria i segon de la general, uns resultats que no formaven part de les expectatives inicials: «No m’ho esperava, certament. Al final, l’objectiu era acabar-la».

I la va acabar després de firmar una gran actuació. En aquest sentit, l’empordanès va destacar en el pròleg inicial, entre altres coses pel seu potencial amb les distàncies curtes, aconseguint el mallot de líder. L’optimisme, però, es va reduir l’endemà, quan una topada mentre rodava en grup va fer que es trenqués el canvi de marxes. «Aquest dia em va penalitzar», recorda Blanch, que malgrat la trompada es va refer i va aconseguir imposar-se a la tercera, la quarta, la cinquena i la sisena etapa «en perdre el liderat, també vaig perdre pressió, i això em va anar bé, em vaig treure un pes de sobre», diu. No obstant això, el xoc del segon dia va esdevenir un escull massa gran perquè el corredor del Club Ciclista Vilajuïga-EoBikes pogués avançar el primer classificat de la general, tot i que el talent natural i l’ajuda de persones com Joan Pons van permetre un podi significatiu.

NOU REPTE A TERRES ITALIANES. El bon resultat assolit a l’Iron Bike li ha permès a Blanch obtenir una invitació per participar a l’edició de l’any vinent de la també exigent Alta Via Stage Race, una prova també italiana que uneix la cadena muntanyosa dels Apenins amb els Alps i que consta d’uns 20.000 metres de desnivell. «Té molt bona pinta, segurament hi participarem».

Mentrestant, el de Cabanes anirà participant a proves de la contrada, com ara l’Experxada, de Porqueres, o la Tramun, prova que uneix Olot amb Girona. «Ara també vull estar una mica tranquil i competir aquí», diu.