Al bell mig de l’Albera i envoltat de conreus, ha sabut mantenir la seva essència de poble

Al nord de l’Alt Empordà hi trobem Espolla, un dels pobles amb més terme municipal de la comarca. Els seus 43,54 km2 d’extensió abracen la serra de l’Albera i el converteixen així en un municipi únic i ple de patrimoni paisatgístic. El municipi limita amb Rabós, Mollet de Peralada, Sant Climent Sescebes i la muntanya de Requesens. La història d’Espolla sempre ha estat molt lligada al conreu, sobretot de la vinya i l’olivera, i ha acabat convertint les tradicionals construccions de pedra seca en un punt d’interès. És per aquest motiu que arreu del poble podem trobar-hi exemples d’arquitectura popular relacionada amb el conreu, com ara parets, barraques, feixes, ponts, escales...Però aquest no és l’únic tresor d’Espolla, un dels trets característics de la població és la multitud de dòlmens i monuments megalítics que amaga, al mateix temps que fonts, ermites i castells, que desgranarem a les pàgines següents.

ESPERIT ASSOCIATIU. En l’actualitat Espolla té una població total de 430 persones i es pot definir com un poble petit, però ben avingut, ja que presumeix d’un gran teixit associatiu. De fet, hi ha entitats de tota mena i aquest esperit de treball en equip ve de fa molts anys. El 1931 es va crear el Celler Cooperatiu d’Espolla, una decisió col·lectiva que ha marcat un abans i un després al poble, tant socialment com econòmicament,i avui encara funciona a ple rendiment

LA HISTÒRIA. Als Quaderns de la Revista de Girona sobre Espolla, editat per Enric Bassegoda i Eduard Puig Vayreda, expliquen que no és fàcil trobar els orígens d’Espolla per la manca de fonts d’estudi. Així doncs, tal com van escriure Bassegoda i Puig Vayreda, la millor definició és que «Espolla ha sabut mantenir les essències i l’interès pel passat, i ha sabut projectar-se envers el futur».