Antoni Campañà és l’autor d’una singular imatge captada al moll de Roses el juliol de 1963

Manllevant el títol d’un novel·la de Javier Cercas, aquest reportatge vol intentar descobrir per al lector una singular fotografia realitzada l’estiu de 1963 a Roses pel fotògraf Antoni Campañà, un professional que s’ha revaloritzat en els darrers mesos arran de localitzar-se centenars d’imatges inèdites que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola a Catalunya i que una vegada recuperades i degudament documentades son objecte d’exposicions, aquests mesos, al MNAC de Barcelona i al MUME de la Jonquera.

La fotografia que il·lustra el reportatge, i que d’alguna manera ens permet descobrir paral·lelament la figura de Campañà, va sortir publicada a la revista Triunfo, exactament en la seva edició del 27 de juliol de 1963. Formava part d’una llarg reportatge titulat “Vacaciones en España” que ocupava quasi una vintena de pàgines de la publicació i que incloïa, sobretot, nombrosos fotografies, en blanc i negre i color, que reflectien com es desenvolupava l’estiu, de fa més de mig segle, a tota la zona mediterrània de l’Estat.

Cal aturar-nos, d’entrada, en el moment en el qual es publicava aquest reportatge, per cert que Triunfo era una de les poques revistes crítiques que aleshores tolerava el règim franquista. Eren els primers anys en els quals el turisme començava a tenir una presència important en les principals localitats d’estiueig, des de la Costa Brava fins a Benidorm i Múrcia. Els estrangers estaven descobrint el litoral espanyol i el fenomen turístic representava un desenvolupament econòmic i social alhora que també permetia obrir-se a la societat europea, en general molt més avançada que la peninsular i resident en països democràtics. Era, per tant, una mena de targeta de visita maquillada per a la dictadura.

Per fer aquest reportatge, un periodista i un fotògraf de la revista, Francisco Perales i Sergio Palao, es va treure el títol de pilot civil d’helicòpter i van començar a recórrer la costa mediterrània espanyola amb un aparell aeri llogat. Necessitaven, però, imatges d’altres fotògrafs que es van prestar a col·laborar amb aquest macro-reportatge i, tot i que la imatge no apareix signada a la revista, sí que forma part del fons de negatius rescatats fa tres anys de Campañà.

Degudament positivada s’ha pogut veure tant a l’exposició del MNAC com a la del MUME. La foto està feta al moll de Roses, a la zona destinada a la reparació de xarxes que en aquells anys estava situada a on hi ha, actualment, els aparcaments de cotxes situats vora el front de mar. Es veu una parella i sorprèn el rètol que anunci algun establiment nocturn de l’època on s’ofereix, com a reclam, “beba todo el champán que guste”. Avui, un anunci així, motivaria lògicament l’actuació de les autoritats pels foment abusiu del consum d’alcohol.

En el peu de foto, en la línia de l’època en la qual està escrit i publicat, s’assenyala que “algun pobles pesquers desatenen les seves tradicionals labors per prestar atenció al negoci més brillant del nostre temps. El turisme ha donat una fisonomia diferent a les tranquil·les poblacions d’altres èpoques. Aquests dos cartells són molt expressius. Quin pesca més? L’home de la xarxa o el que ofereix xampany a discreció a la ‘boite’? I, mentrestant, l’amor...”.

A la mateix pàgina apareix una fotografia de gent ballant a l’interior d’un local nocturn, que cal atribuir al mateix dia i fotògraf, on s’explica: “La ‘boite’ Picasso de Roses. Un de la mitja dotzena de locals similars que hi ha al poble. Música fins a la matinada. Una cançó al fons, mentre elles i ells xiuxiuaven el seu amor provisional. A l’estiu és difícil sembrar arrels”. Tot plegat, en la línia de l’extens reportatge de la revista,que en definitiva volia ser una visió moderna per a l’època del turisme, un fenomen que va tenir a la Costa Brava Nord –i en poblacions com Roses i l’Escala- una de punta de llança

L’AUTOR. Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat de Vallès, 1989) ha estat notícia en els darreres mesos per les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola i que la família va trobar fortuïtament en 2018. Aquest conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, van ser amagades pel mateix artista en una caixa, i en ella van romandre durant més de setanta anys, des del final de la Guerra Civil fins a la seva troballa.

Aquesta caixa és ara coneguda com “la caixa vermella”, pel color que tenia la capsa on es va trobar els negatius, i suposa una nova aportació de gran rellevància per al patrimoni fotogràfic de país, especialment pel que fa a la Guerra Civil, al mateix temps que torna a situar a Campañà com un dels grans noms de la fotografia catalana i espanyola de segle XX.

Campañà es pot definir com “un fotògraf de contrastos. Es va iniciar molt aviat en la fotografia i es va convertir en un dels fotògrafs pictorialistes més premiats arreu del món. De fet, la seva obra ja formava part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Es va integrar ben aviat en els corrents estètics de l’avantguarda europea i va utilitzar les tècniques pigmentàries del pictorialisme però amb una mirada que beu de la Nova Visió. Les diagonals, els picats i uns enquadraments atrevits passen a ser la seva manera de plasmar la realitat”, han explicat els comissaris de l’exposició.

Tot i que en aquests moments s’han posat en valor les fotogarafies realitzades durant la Guerra Civil i la Retirada (moltes d’elles fetes a l’Alt Empordà”, els responsables de la mostra recorden que “la postguerra suposarà per Antoni Campañà una adaptació traumàtica, i la recuperació i dedicació intensa a temes com els esports, els paisatges o escenes de la modernitat, quan aquesta va començar a arribar a el país. Vista en la seva globalitat, l’obra de Campañà recorre el segle XX en la seva complexitat i amb les seves contradiccions”. Aquest foto del moll de Roses de 1963, és evidentment que també ho representa.