El projecte del mestre Albert Blancafort compta amb el suport del propietari del castell, Josep M. Martorell

El castell de Quermançó està envoltat de llegendes, però entre els episodis més documentats de la seva història hi figura el fet que va ser fortalesa dels comtes d’Empúries i de Rocabertí, que fou ocupat per les tropes napoleòniques i que era el lloc on el pintor Salvador Dalí volia situar l’orgue de la tramuntana. Amb l’obertura al públic de la fortalesa, durant els caps de setmana dels mesos d’estiu d’enguany i a càrrec de l’empresa Iconna, els visitants tenen l’oportunitat de veure el projecte inicial d’una escultura que dóna una primera idea d’aquest somni del pintor i que des de fa anys porta de cap l’actual propietari de la fortalesa, l’empresari empordanès Josep Maria Martorell.

«Si podem tirar endavant amb el projecte de desenvolupar aquesta escultura sonora, està clar que de cares al futur serà un atractiu important per visitar al castell i conèixer la seva història. De moment, aquest estiu és la primera vegada que s’obre regularment la fortalesa al públic, per tal d’oferir un recurs turístic i cultural més, però que esperem que, en poc temps, sigui un altre referent de la comarca», assenyala Martorell. Si la instal·lació tira endavant, encara que es tracti d’una escultura provisional i itinerant, el propietari del castell reconeix que s’acompleixen tres somnis, «el de Dalí, el meu i el del seu autor, el mestre orguener Albert Blancafort».

Que Salvador Dalí tenia un afecte particular pel singular castell de Quermançó, és evident. D’entrada, la seva passió va quedar plasmada en dues obres que tenen per temàtica aquella fortalesa. Per una banda, un gravat datat l’any 1977 i un quadre que es troba catalogat al Teatre-Museu de Figueres i porta per títol La cabra d’or del castell de Quermançó. És un oli pintat sobre fusta i està considerat una de les darreres obres de l’artista. Va ser donat a l’Ajuntament de Figueres l’estiu de 1980 i lliurat personalment per l’artista a l’alcalde Eduard Puig i Vayreda.

Però com explica Martorell, «Dalí tenia una fixació especial pel castell des de molts anys abans. Havia afirmat que allà s’hi contemplen les mes belles i espectaculars postes de sol del món. Se sap que en nombroses ocasions, camí de Figueres a Cadaqués, Dalí s’havia parat a Quermançó per aquest motiu». Afegeix que «és de sobres coneguda en l’àmbit popular l’ocurrència de Dalí d’instal·lar en el mateix castell l’Orgue de la tramuntana, un orgue que hauria d’emetre música accionat per la força del poderós vent del nord. En un altre gest surrealista, Dalí proposava col·locar un rinoceront als baixos de la fortalesa. Als anys 60, el geni manifestà la voluntat d’adquirir les restes del castell per a emplaçar en elles la residència de la seva musa Gala. Però el triangle dalinià es tancaria a Púbol, perquè no hi va haver acord respecte al preu amb el propietari».

UN PROJECTE AMBICIÓS. Tot i estar datat al segle X, la última reconstrucció històrica del castell havia estat obra de les forces napoleòniques el 1808, com també l’últim enderrocament, al moment de la seva retirada, el 1814. El mariscal Suchet va ordenar volar el polvorí de la fortalesa i li va donar l’actual aspecte, parcialment enderrocat, tot i algunes obres de consolidació que ha anat fent Martorell. Les restes del castell havien revertit, anys més tard, al municipi. La propietat va ser permutada per l’Ajuntament a benefici de l’empresari de Vilajuiga Santiago Ratés, a canvi dels terrenys de l’escola primària que ara porta el seu nom al centre del poble. A la mort de Ratés, l’immoble va ser posat en venda per la vídua, Montserrat Soler, per 40 milions de pessetes. Salvador Dalí va desestimar la compra. L’any 1998 el va adquirir per un import inferior un grup d’empresaris de la comarca fins que Martorell, al cap d’uns anys, en va quedar com a únic propietari.

Des del primer moment, aquest emprenedor de nombroses activitats esportives i culturals a la comarca va tenir al cap tirar endavant el somni dalinià de l’orgue de la tramuntana, però la iniciativa ha topat sempre amb nombrosos inconvenients, entre ells, l’oposició de la Fundació Gala-Dalí. En aquest sentit, als anys 90 es va encarregar un estudi a Ivana Rossell Turull, professora del departament d’Arquitectura i Acústica de la l’Escola d’Enginyeria La Salle, integrada a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, i a Albert Blancafort, de l’empresa familiar Orgueners de Montserrat, a Collbató.

En aquest cas, el projecte inicial «constava d’uns 500 tubs, a través dels quals la tramuntana podria fer sonar la seva música, ja fos de manera mecànica espontània, o bé a través del teclat convencional de l’instrument. Un cop canalitzat i emmagatzemat l’aire, el regulador de pressió alimentaria els tubs de l’orgue per poder fer-lo sonar tant en dies de vent com en altres de calma plana», explica Martorell. Totes les iniciatives, però havien quedat en el calaix fins ara. Des del mes passat, però, una instal·lació més minimalista, realitzada pel mateix Blancafort, es pot divisar exteriorment. Està situada a la part més superior de la fortalesa i dóna una primera idea del somni dalinià i dels seus promotors. De moment es tracta d’un esbós del que podria ser el projecte definitiu.